Torna l'exposició que reprodueix les obres del creador urbà Banksy

¿Qui és Banksy? Aquesta pregunta flota en l’ambient artístic des de fa ja diversos anys. I és que aquest grafiter original, provocador, compromès i combatiu continua mantenint l’anonimat contra vent i marea, fins i tot hi ha qui pensa que no es tracta d’una sola persona sinó d’un col·lectiu que organitza les seves accions amb precisió. Ara l’Espacio Trafalgar  ha reunit gran part de la seva obra en l’exposició The world of Banksy. La mostra va haver de ser suspesa poques setmanes després de la inauguració i ara ha tornat a obrir les seves portes adoptant les mesures de seguretat habituals i incorporant alguns documentals més que en el seu moment no van arribar a temps. També s’ha prorrogat la seva estada a Barcelona, on es mantindrà fins al 31 de desembre. 

Aquesta mostra arrossega també la seva polèmica, que explicava amb detall el company Mauricio Bernal. Es tracta de còpies fidels als originals i en què l’artista no ha tingut res a veure, cosa que ha suscitat un interessant debat sobre els drets d’autor de què, precisament, el mateix Banksy renega. En qualsevol cas, i una vegada advertits d’aquestes circumstàncies, cal reconèixer que és una bona oportunitat per repassar els seus treballs, sempre sorprenents.

Les seves frases i dibuixos clàssics

Ens rep a l’entrada una reproducció en una cabina telefònica típicament britànica del seu famós dibuix dels dos policies fent-se un petó i algunes de les seves frases com l’esmentada «Els drets d’autor són per a perdedors». Pujant unes petites escales podem veure un àngel amb armilla antibales, una nena abraçant una bomba o El somriure de la parca, que ens condueixen fins al primer pis.

Les primeres obres de l’artista de carrer

Aquest apartat s’anomena L’escalfor de la llar i se centra en els treballs dels primers anys a la Gran Bretanya, amb els seus primers missatges contra la guerra, el capitalisme, el consumisme o el sistema. Grafitis o quadros que denuncien els abusos laborals, la falta d’espais perquè juguin els nens (uns utilitzen un tanc policial com a parc), la incomunicació (una parella abraçada en què tots dos estan mirant el mòbil) i múltiples paròdies dels agents de l’ordre (esnifant cocaïna o registrant la cistella de la Dorothy d’El màgic d’Oz) o els soldats.

També en un vídeo se’ns mostra una de les seves últimes jugades, quan va subhastar una de les seves obres que, segons després de vendre’s a Sotheby’s, es va autodestruir en una trituradora que portava amagada. Un altre reportatge de 3 minuts, All Banksy, ens mostra en una saleta contigua algunes de les parets que va decorar amb les seves obres, després de la qual pujarem per unes escales en què veiem un divertit quadro d’una rata en dues vinyetes.

La seva estada a París

Al pis superior es concentra Un anglès a París, sobre la seva estada a la capital francesa. En un reportatge ens detallen on es troben i hi ha una celebració del Maig del 68 amb rata inclosa, la seva versió de Bonaparte creuant els Alps, una nena cobrint una esvàstica, un home que ofereix un os a un gos coix mentre amaga una serra o el més commovedor de tots, la nena que va pintar a la porta de la sala Bataclan en homenatge a les víctimes de l’atemptat parisenc i, als seus peus, flors i espelmes. Una obra que ha sigut notícia aquests dies perquè s’ha recuperat a Itàlia després d’haver sigut robada.

A l’altra banda de la sala hi ha un quadro que podria ser precursor de la seva entremaliadura a Sotheby’s. Es veu una subhasta amb la frase «I can’t believe you morons actually buy this shit (No puc creure que encara hi hagi imbècils que compren aquesta merda)». També hi ha una versió de la ballarina de Degas amb una màscara... de gas; un dibuix de Pulp Fiction, on les pistoles de Travolta i Jackson són canviades per plàtans; una paròdia del logo de Paramount (Paranoid Pictures), i una rata (un dels seus personatges habituals) connectada a un comptador d’electricitat.

Les seves paròdies i la seva obra als EUA

Baixem a l’inici per passar al costat del seu Amant penjat de finestra i descendim fins al pis inferior. Allà hi ha nous racons temàtics per burlar-se dels polítics, com un Churchill amb un floc de cabell a l'estil punkie,  Lenin patinant o la reina d’Anglaterra en versió simi; qüestionar la influència dels pares sobre els fills amb Toxic Mary, o la seva caricatura de la portada de Demi Moore embarassada per a Vanity Fair o la guerra, amb l’aterridor retrat de la nena víctima del napalm que va acompanyada de dos símbols infantils somrients com Mickey Mouse i el pallasso Ronald McDonald.

Amèrica se centra en la seva obra en diferents ciutats nord-americanes, com Nova York, Los Angeles, Nova Orleans o San Francisco, amb advertències com «Rieu mentre pugueu», i imatges impactants anticonsumistes com un Crist que sosté bosses de compres, uns indígenes enfrontats a uns carros de supermercat, uns nens alçant la bandera d’una cadena de botigues o unes persones adorant el dia de rebaixes.

La indignació: del mur a la botiga de regals

La nostra següent destinació és el mur de Betlem i el conflicte entre Israel i Palestina, representat per l’entrada del Walled Off Hotel, a l’interior de la qual hi ha una habitació amb un llit i obres com la guerra de coixins, una marededéu amb el nen que porta dinamita lligada al cos o un pres de Guantánamo a la platja. A la sortida es representa una paret en la qual hi ha alguns dels seus grafitis més icònics, com el llançador de flors o la nena que registra un soldat. Just al costat hi ha un espai a l’aire lliure amb un mur i altres obres de l’artista.      

I, al final (això sí que deu fer enfadar Banksy), l’espai dedicat a vendre tota mena d’articles relacionats amb la seva obra: samarretes, bolsos, tasses, imans, postals o llibres, dels quals l’artista no veu ni un euro. Ja ho havia predit a l’excel·lent i molt recomanable documental que va dirigir i que va ser nominat a l’Oscar, Exit through the gift shop (Sortida a través de la botiga de regals)... Un colofó més que qüestionable per a una exposició que, això sí, permet conèixer en profunditat la seva obra i valorar el seu treball en aquests dies en què la seva valentia és tan necessària.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo