'Una noche de locos': grises aventures a la gran ciutat

Amb aquests nois immersos en una aventura urbana i nocturna que els queda gran,Una noche de locos’ recorda inevitablement un clàssic dels vuitanta com ‘Aventuras en la gran ciudad’, tot i que l’adolescent aspirant a violoncel·lista Clancy (Sadie Stanley), el seu fantasiós germà petit Kevin (Maxwell Simkins) i els seus amics no comptin amb la supervisió d’una mainadera resolta com la interpretada per Elisabeth Shue. També s’aprecien traces d’‘Els Goonies’, sobretot per l’enamorament d’en Kevin amb la més crescuda Mim (Cree Cicchino), de la qual no arriba a rebre cap petó equivocat, d’altra banda.

Notícies relacionades

Patrimoni ressuscitat a la plaça de Catalunya

Roger Mas: "Estem en una època que sembla un final de mil·lenni"

La directora, Trish Sie (‘Step up 5’, ‘Dando la nota 3’), mira clarament d’invocar l’esperit del cine familiar dels vuitanta, tot i que, en realitat, ‘Una noche de locos’ uneix també altres modalitats. L’objectiu de l’aventura juvenil és trobar els pares de la Clancy i en Kevin, la Margot (Malin Akerman) i el Glen (Ken Marino), capturats per la banda de lladres a la qual solia pertànyer la Margot, per portar a terme un últim cop. Quan apareixen els grans, ‘Una noche de locos’ remet més a una versió especialment còmica de la saga ‘Ocean’s’ o a odissees adultes durant-una-sola-nit de l’estil de ‘Noche de juegos’.

Per desgràcia, la pel·lícula no funciona realment en cap de les variants i aquella única nit es fa bastant eterna: després d’un inici prometedor, Sie amb prou feines recorre a l’enginy visual que va demostrar en els seus vídeos per a OK Go, i els acudits servits per la guionista Sarah Rothschild solen caure en sac foradat, malgrat els esforços d’un repartiment amb el jove Simkins com a jugador més valuós. Ni tan sols l’acció aparatosa de la recta final, en la qual Akerman ens recorda que un dia va ser l’Espectre de Seda II, aconsegueix avivar un passatemps d’allò més farragós i anodí.