¿Què en serà, de l'Antic Teatre?

L’Antic Teatre s’ha guanyat un lloc tant al barri on va sorgir el 2003 –alguns veïns han participat en algunes de les seves creacions– com entre els amants del teatre, la dansa i la ‘performance’ que van descobrir aviat aquesta singular sala amb jardí situada al carrer de Verdaguer i Callís, molt a prop del Palau de la Música. Julijana ‘Semolina’ Tomic (Osijek, antiga Iugoslàvia, avui Croàcia, 1966), fundadora i directora d’aquest espai, és una dona amb caràcter que va picar fort fa unes temporades amb ‘Anarchy’, espectacle entre l’ordre i el caos en el qual cada espectador descobria la seva vena punk gràcies a una guitarra elèctrica.  «No ens en volem anar», assenyala ‘Semolina’ disposada a pressionar les administracions perquè actuïn. El seu contracte de lloguer vigent s’acaba el 2026.  Però la propietat els ha proposat renegociar-lo a principis d’aquest any allargant-lo 15 anys més i apujant-lo a 7.500 euros al mes, cinc vegades més de la mensualitat actual, una cosa inassumible per a una sala amb 70 places que potencia la nova creació emergent. Artistes com Agnès Mateus, Conde de Torrefiel i Azkona&Toloza van tenir el suport de la sala quan no eren tan coneguts. 

Sense interlocutors

«No hi ha diàleg amb el propietari des de fa mesos, no hi ha cap negociació, no li interessem. De l’ajuntament tampoc en tenim notícies», reconeixia ‘Semolina’ a aquest diari durant el Grec, festival en què van presentar diverses propostes en ‘streaming’. Les coses no han canviat, tot està aturat. ‘Semolina’ es pregunta quin criteri segueix l’ajuntament a l’hora de salvar espais culturals. «Les administracions semblen no tenir pressa perquè el contracte actual és vàlid fins al 2026, però necessitem estabilitat per poder treballar a llarg termini». Tant la Generalitat com la Diputació estan al corrent de la problemàtica. «¿Els importem? ¿Quins criteris se segueixen a l’hora de protegir els espais culturals de la ciutat?», es pregunta aquesta dona, que ha sigut capaç de capgirar un espai abans anomenat ‘el forat de les rates’.  #L’anticNoEsToca, #CulturaDeBAseBCN i #L’AnticTeatre, els tres eixos de la seva lluita, són lemes que es poden llegir-se en un cartell penjat en un balcó de l’edifici al costat de l’entrada.

El teatre Tantarantana va ser convertit en fàbrica de creació, La Seca-Espai Brossa, també. A la Beckett, amenaçada pel picot immobiliari, li van cedir el local d’una antiga cooperativa a Poblenou molt més ampli i espaiós que la seva sala a Gràcia. La Muntaner, el Club Capitol, antic Can Pistoles, han desaparegut del mapa. I l’Apolo continua tancat, com l’Arnau.

Els que regenten l’Antic lluitaran per mantenir-se on són. Primer perquè l’any 2008 es va fer una profunda reforma estructural de l’edifici per complir les normatives de seguretat i accessibilitat. Mig milió d’euros pressupostats inicialment que al final van ser gairebé el doble, dels quals 700.000 van ser pagats amb diners públics. Segon, perquè aquest espai ha sigut sempre un imam per a l’associacionisme que ha donat cabuda a l’esperit revolucionari i reivindicatiu, com el Cercle Barceloní d’Obrers San José i l’Agrupació Ciclista Independent, que encara es reuneix allà i hi guarda alguns trofeus. Potser per això l’Antic ha apostat pel Parlament ciutadà de cultura de base que reivindica més transparència en el repartiment de recursos i la protecció d’aquells espais que no s’adapten al model actual. «Els diners públics van a l’elit», denuncia ‘Semolina’. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

A l’espera de tornar a reobrir la sala aquesta temporada després dels cinc mesos d’aturada provocats per la Covid-19, l’únic que ha funcionat aquest estiu ha sigut el bar amb consumicions a preus raonables en un tranquil pati.

Llestos per aixecar el teló 

Amb la meitat de l’aforament permès a causa de la pandèmia, tot es complica per a l’Antic, que encara així reprèn la programació la setmana vinent. L’1 de setembre obrirà el polifacètic monologuista Roger Peláez, que com és tradició actuarà cada primer dimarts de mes. Després arribarà ‘WiCh’, una contundent peça contra els clixés de gènere enquistats, una original proposta de teatre dansa d’ Adoctrinades-Virginia Gimeno Folgado que planta un vàter al mig de l’escena. Altres espectacles cancel·lats per la pandèmia es recuperaran a partir del setembre i l’octubre.