David Trueba: «La ultradreta té molt ben armat el discurs de la por»

La pel·lícula, que es presenta aquest dijous al Festival de Màlaga, ens trasllada a Melilla a través del personatge que interpreta Vito Sanz, un enginyer contractat per millorar la resistència de la tanca que representa la frontera entre Europa i l’Àfrica. La seva mentalitat pragmàtica xocarà amb tota una espiral de contraccions morals que bateguen en un espai ple de tensió ideològica.

‘Al otro lado del mundo’ pot ser que sigui la seva pel·lícula més obertament política i social.

Sempre me la vaig plantejar com un ‘conte civil’ a través del qual explicar una cosa que té a veure amb el comportament de la societat en la qual vius. Si fas un ‘conte sentimental’ es tracten emocions més privades, però en aquest cas té a veure amb la forma en què et relaciones amb el món en l’actualitat. Jo miro el meu voltant, miro la televisió, les sèries, i sento que el tractament que se li dona a certs temes és molt genèric. Es persegueix un crim i l’únic que interessa és trobar el culpable, aquest és l’enigma. Però normalment no hi ha un dolent de la pel·lícula, ni una resolució, així que deixem de jugar als policies i els lladres i reflexionem de veritat sobre el que passa al nostre voltant.

¿I com sorgeix fer una pel·lícula sobre la immigració a Melilla?

He anat seguint tota l’evolució de la tanca des que es va construir el 1998, però no volia abordar el tema com sol ser habitual, des del punt de vista de la gent africana que intenta creuar o des de les forces de seguretat. Jo volia situar enmig de tot això un tipus normal que simbolitzés el ciutadà mitjà, que no tingués una càrrega ideològica. És a dir, que fos una cosa més kafkiana que política, en el sentit que Kafka era un escriptor polític que mai esmentava explícitament la política, però que estava tota l’estona parlant de com es construeix la societat i com es protegeix.

El personatge de Vito Sanz es caracteritza per l’expressió ‘no ho sé’, que és el que respon a qualsevol pregunta.

Jo crec que ens representa una mica a tots. No tenim una opinió ben formada de moltes coses i en el cas de la immigració sabem que hi ha gent lucrant-se, una altra que ho passa molt malament, però pensem, ¿què hi podem fer nosaltres enmig de tot això?

Mirar cap a una altra banda.

La societat té quatre o cinc problemes bàsics que som incapaços de resoldre. Millorem la tecnologia, la convivència, el que vulguis, però aquests problemes continuen sent allà. La pregunta és, què fem davant d’aquests problemes, quina és la nostra posició. En la majoria dels casos no la sabem perquè no ens ha afectat mai de forma directa. És com quan parlem de corrupció. La majoria de la gent no hi ha tingut una exposició en el grau brutal que hem vist en certes institucions o persones. ¿Però què ha ocorregut quan hem tingut petites incitacions al nostre abast? Això m’agrada, tractar coses molt mínimes que contingui el més gran.

En qualsevol cas, les barreres es troben més presents que mai, és una cosa amb què sí que convivim.

Si mirem cap enrere qualsevol gran civilització ha tingut la temptació de construir una muralla. Algunes s’han convertit en atracció turística avui, com la muralla xinesa o el mur d’Adrià, que han acabat per buidar-se de significat. Però el sentit original és el mateix que el que tenen ara, crear el temor en la gent i generar-los una idea de protecció. 

Que és una arma, la por, que utilitza la ultradreta per estigmatitzar la immigració.

Malgrat les incongruències totals en les quals cau, tenen èxit perquè hi ha uns elements que apel·len a la idea de terror. Ens fan creure que hem de sentir por davant l’arribada d’immigrants de l’Àfrica i ells saben manejar aquest discurs molt bé, perquè en el fons el tenen molt ben armat. A més, la gent té dret a tenir por, no pots pensar que són tots uns malànimes. Quan tu tens un nen petit té por de moltes coses i tu, com a pare, intentaràs treure’ls-hi, però per a això primer les has d’entendre. La por sempre neix d’alguna cosa, d’una ombra, d’una porta mal tancada... la por no és un caprici, i l’has d’entendre per combatre-la.

El personatge d’Anna Alarcón, a la pel·lícula, simbolitza aquest tipus de discurs.

Hi ha un cert cinisme en els seus plantejaments, però són comprensibles. No m’agrada fer personatges que hagin de pensar el mateix que jo perquè això és el bo, sinó que siguis capaç d’adonar-te que existeixen altres discursos que són coherents, tot i que tu no els comparteixis. Es poden discutir, però no ignorar. A mi m’agrada sortir d’un cine més confús del que havia entrat, amb les idees menys clares, perquè això significa que t’has exposat als pensaments d’altres.

Amb la crisi del coronavirus els immigrants tornen a ser ‘els dolents’.

Se’ls assenyala com si fossin la font de contagis més gran, quan això no és cert. De nou la utilització perversa de la por.

De nou es tracta d’una pel·lícula autoproduïda.

Són pel·lícules molt despullades, amb pressupostos molt ajustats, rodades en molt poc temps i recorrent a actors que són poc coneguts, però jo treballo amb gran plaer amb aquests elements, a mi em motiva. El cine actual es mou pels interessos de les cadenes de televisió. Quan entres amb un determinat projecte que toca determinats temes, ja saps la cara que et posaran. I jo vull estalviar-me aquestes cares. Però no es tracta d’una qüestió de llibertat, sinó més aviat de pragmatisme.

¿Quan s’estrenarà la pel·lícula?

Ens volíem esperar a presentar-la al Festival de Màlaga, i farem estrenes per diferents sales d’Espanya, però la pel·lícula estarà disponible de lloguer a partir de divendres.

¿En alguna plataforma?

Si estigués a Netflix ens farien més cas, però no, així que, segur que tothom pensa, ‘pobrets’. Ho farem de forma independent, a través d’un enllaç on es podrà llogar. Aquest https://vimeo.com/cinetecadelatuerta/vod_pages

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿Alguna raó en especial?

A Espanya utilitzem plataformes nord-americanes sabent que estan eludint els impostos al nostre país. I després diem que no tenim prou ucis. Som una mica papanates amb això, la colonització econòmica genera que hi hagi països pobres que no poden competir en igualtat de condicions. Si ens deixem colonitzar econòmicament, socialment i culturalment, no podrem competir per res.