'Los europeos': la mirada de Rafael Azcona

Ara, Víctor García León s’encarrega de portar a la pantalla aquest clàssic de la literatura contemporània que ens remunta a una Espanya beata de finals dels 50, on Eivissa es converteix en una promesa de llibertat. Els seus protagonistes són dos pícars solters amb ganes de divertir-se sense complicacions: Antonio (Juan Diego Botto) és un llibertí amb diners i Miguel (Raúl Arévalo) manté un perfil baix fins que apareix una noia francesa, Oddette (Stéphane Caillard), que el traurà del seu endormiscament.

«És com una anàlisi de per què ens enamorem d’una fantasia, d’una imatge projectada i com ens desenamorem del que coneixem. A l’adonar-te’n que la teva fantasia no existeix, s’acaba la fascinació i arriba el desencant», explica Víctor García León, que ahir va presentar la pel·lícula a concurs a Màlaga.  El film, per cert, s’estrena dilluns a Orange TV sense passar per les sales de cine.

El director no volia fer un film nostàlgic d’una època passada, sinó melancòlic d’una cosa que no ha arribat a existir. Perquè en realitat, com ell mateix diu, aquest paradís eivissenc ‘prehippy’ és una fantasia, una espècie de país de Peter Pan. 

Somni d’estiu

‘Los europeos’ captura l’aura de somni d’estiu, entre festes interminables que duren uns quants dies en què es desencadena la libido mentre sonen cançons italianes i franceses i matins de ressaca i platja en què els guàrdies civils vigilen perquè es mantingui el decòrum.

García León volia fugir de l’estereotip d’una pel·lícula d’època, explicar una història que tingués lloc el 1958, però amb les claus narratives d’ara. «Continuem tenint molts complexos com a país, molt sentiment d’inferioritat, però alhora hi ha una mica d’arrogància. Tenim una imatge de nosaltres exageradament bona i el reflex que ens torna és una cosa que ens decep», continua. 

Notícies relacionades

Scully quadro a quadro

Anagrama suspèn de forma indefinida la distribució del llibre sobre Bretón

El director, que en aquests moments està rodant la nova temporada de ‘Los hombres de Paco’, reconeix que la seva anterior pel·lícula, ‘Selfie’, ha quedat com una comèdia costumista «toveta» després de tots els esdeveniments polítics que han tingut lloc durant els últims dos anys i mig. «En aquest país ja no es pot fer paròdia perquè les notícies normals s’acosten cada vegada més a les d’El Mundo Today’. No hi ha manera d’afilar la realitat, perquè la realitat ja és un disbarat molt afilat».