L'Eufònic, un festival que escolta

L’Eufònic cultiva els sons inquiets. Per això en aquesta novena edició han tingut cabuda universos filosòfics tan distants com els del bruixot de síl·labes Enric Casasses i els okupes d’internet ¥€$si Perse; contracultures d’ahir i avui. Per això han coexistit psicofonies gravades en un sanatori amb instal·lacions en què el públic llançava pedres a un quartet de corda (als instruments, no als músics) que a l’impactar al violoncel o els violins, abonyegaven la simfonia. La destrucció de formes artístiques perpetuades des del poder com a camí de progrés i creació col·lectiva. Acabar amb Haydn a pedrades. Una barrabassada il·lustrada més de Cabo San Roque.

Però l’Eufònic és, abans que res, un festival íntimament arrelat al territori on se celebra: Sant Carles de la Ràpita i, per extensió, les Terres de l’Ebre. El públic hi va a admirar propostes d’art sonor que abans el festival ha situat en enclavaments acuradament escollits. A l’escola pública que va acollir la majoria de concerts va estudiar de nen el director de la mostra, Vicent Fibla. L’Eufònic és una manera de conèixer les Terres del Ebre.  Però, a més, a través del seu programa de residències per a artistes i d’algunes de les seves activitats, també és una invitació a descobrir i apreciar el so d’aquest territori insòlit, viu i fràgil.

La mort del Delta

Divendres al matí una família de turistes passejava amb bicicleta per l’Encanyissada  del Delta. «¡Cotxe! ¡Cotxe!», s’avisaven. Fins a cinc vehicles van avançar els cicloturistes per la pista de terra. Potser aquesta sigui la més gran incomoditat que hagi generat l’Eufònic al territori. Amb aquests cotxes anaven els participants d’un taller sobre el so del Delta. La pescadora Maribel Cera i el camperol Jordi Margalef van explicar els canvis que ha patit l’ecosistema. El temporal ‘Gloria’ i la reducció del cabal de l’Ebre està acabant amb el Delta. El mar guanya metres al riu, la sorra envaeix els arrossars, la pesca disminueix i el cranc blau ja ataca fins i tot els pelicans. «El Delta no tornarà», es lamentava ella. «En 50 anys tot això haurà desaparegut», va calcular ell.

Coordinava el taller l’etnomusicòloga italiana Ilaria Sartori, que des de fa més d’una dècada documenta els sons de la zona. «¿I com ha canviat el delta de l’Ebre a nivell sonor?», els va preguntar. A l’haver-hi menys caladors, surten menys barcos i la remor dels motors s’esllangueix. Les gavines s’han tornat urbanites i busquen menjar a la ciutat. Els grills emmudeixen a poc a poc, com les granotes, a causa dels pesticides. El canvi climàtic també extingeix el paisatge sonor. I mentre la pescadora i l’arrosser explicaven les seves vivències, el silenci dels talleristes només es trencava quan algú els estirava la llengua per saber-ne més.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

La proposta més ecologista, poètica i reveladora d’aquest Eufònic tenia també un vessant pràctic: un taller d’escolta al delta de l’Ebre. Perquè explorant un paisatge sonor, que mereix la mateixa condició de patrimoni cultural i immaterial que qualsevol dansa o gènere musical, percebent-lo i disfrutant-lo en tota la seva dimensió i riquesa, podrem defensar-lo. L’oïda com a arma política, sí. I el festival com a lloc de trobada idònia per aprendre a escoltar.

Sartori sempre proposa el mateix exercici abans d’iniciar una exploració sonora: tancar els ulls trenta segons i inspirar i expirar profundament sis o set vegades per prendre consciència del nostre cos i així connectar amb l’entorn que ens envolta. Podria ser un bon exercici abans de l’inici d’un concert. Ara que són tan escassos i estranys, potser ens hem de predisposar cadascun com si fos el primer o l’últim. Tanques els ulls, respires profundament uns trenta segons i...