MTV Video Music Awards, una gala marciana per a temps de la Covid-19

En un il·lús principi, l’última gala dels MTV Video Music Awards s’havia de celebrar al Barclays Center de Brooklyn, opció desestimada a principis d’agost, quan va quedar (encara més) clar que una gala a distància seria més segura. Llavors es va anunciar una cerimònia en exteriors, amb escenaris repartits al llarg de tots els districtes de Nova York. La decisió serviria per rendir homenatge a la ciutat, destacar-ne la resiliència i negar rotundament els rumors sobre la seva decadència que ha escampat alguna provocadora entrada de blog.

Però on es va celebrar realment l’espectacle emès per MTV diumenge a la matinada, dia 30, a dilluns, dia 31, va ser en una espècie d’inquietant entorn virtual, una Neo-Nova York com a sortida d’un anime distòpic. La presentadora Keke Palmer (Mercedes a ‘Estafadoras de Wall Street’) ens va donar la benvinguda a un escenari intangible, de textura digital, envoltat per gratacels amb finestres substituïdes per pantalles de presumptes espectadors a través de Zoom. Les actuacions estaven pregravades. Algunes d’elles en, així és, escenaris exteriors gairebé reconeixibles, però en la seva gran majoria en estudi, en forma de vídeos musicals o números sobre aquest escenari virtual.

Però l’estranyesa ja havia començat amb un prexou en què, a més d’actuacions pregravades (meravellosa ‘Ungodly hour’ del duo de germanes R&B Chloe x Halle), es van poder veure entrevistes amb artistes nominats o celebritats convidades. Més que xerrades, semblaven duels a l’oest: el presentador a tres o quatre metres del famós i els realitzadors aprofitant la pantalla ampla gairebé millor que Sergio Leone. En aquest cas, els malfactors no es tapen amb mocador, sinó amb mascareta. Will.i.am, de Black Eyed Peas, ni tan sols se la va treure per parlar.

Semblava la visió d’un futur estrany, però és la realitat que de moment ens toca viure. Si l’espectacle ha de continuar, ho ha de fer amb nous protocols, i això significa oblidar tot el que donàvem per fet a les gales televisades, com ja van avisar experiments de l’estil dels BET Awards o l’especial benèfic One World: Together At Home. Adaptar-se suposa distàncies, ús de mascaretes, pregravacions, aplaudiments artificials o, en el cas dels VMAs, noves categories de l’estil de ‘millor vídeo musical des de casa’ i ‘millor actuació de quarantena’.

Bocins de realitat

La gala va començar amb un vídeo de tacte gairebé domèstic, gravat en l’últim minut, en què Keke Palmer dedicava l’espectacle a Chadwick Boseman, «un actor amb un talent i una passió que són una veritable inspiració per a tots els fans a qui va arribar, i tota la gent amb qui es va creuar». Més endavant, en el seu monòleg inicial, Palmer va parlar de la pandèmia i la lluita comuna contra la violència policial. «Amb el moviment Black Lives Matter», va dir, «hem vist la nostra generació fer un pas endavant, prendre els carrers, i assegurar-nos que les nostres veus fossin escoltades».

Va ser un dels rars bocins de realitat de la nit, igual que els dos succints discursos d’agraïment de The Weeknd pels seus ‘moonpersons’ –així es diuen els trofeus– a millor vídeo R&B i vídeo de l’any per ‘Blinding lights’. En els dos casos, bàsicament va dir que no hi havia gaire a celebrar i va demanar justícia per a Jacob Blake i Breonna Taylor.

.@theweeknd is taking home the #VMA for Video of the Year, and sending a powerful message pic.twitter.com/aUNPo8gXAJ

— MTV (@MTV) 31 de agosto de 2020

Deliri espectacular

Vam poder veure The Weeknd, al principi del programa, interpretar aquest tema estel·lar ni més ni menys que al mirador Edge de Hudson Yards, envoltat de feixos de llum vertical i vigilat per un helicòpter. Va ser un dels millors moments de la nit, amb el desbocat ‘medley’ de Lady Gaga, artista que reunia (juntament amb Ariana Grande) més nominacions: nou. Es va emportar tres ‘moonpersons’ i el primer premi Tricon, dedicat a estrelles icòniques per múltiples facetes. «Tothom a casa és la seva pròpia forma de Tricon», va dir Stefanie Joanne Angelina Germanotta, sense deixar mai de banda la mascareta, que ella va defensar durant la nit com un complement impactant i valuós.

El ‘medley’ de Gaga va arribar a dalt de tot amb una ‘911’ de coreografia impossible, una ‘Rain on me’ en què no va faltar Ariana Grande i ‘Stupid love’ primer al piano (amb forma de cervell) i després amb ‘beat’ a ple rendiment. Impossible moure la vista cap a la segona pantalla durant aquells pocs minuts. Se li perdona, per tant, que ni tan sols xoqués el colze al pobre Jaden Smith quan va recollir el premi a millor col·laboració per ‘Rain on me’.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Més deliri: DaBaby marcant-se una censuradíssima ‘Rockstar’ sobre un cotxe de policia mentre la ciutat digital crema al seu voltant; Miley Cyrus, amb aquesta ‘Midnight sky’ tan Stevie Nicks, pujada de nou a una bola de demolició, però aquesta vegada recoberta de miralls, o BTS actuant a Nova York des de Seül gràcies a les relatives meravelles de la pantalla verda.

Per al clímax de la festa, Black Eyed Peas es van plantar a l’escenari virtual mentre tota classe de llums i missatges brillaven encegadorament al voltant i una nau espacial se’ls posava a sobre amb intenció d’abduir-los. Deliri de postproducció al poder. És un món estrany, ara més que mai.