La Casa Seat exposa una col·lecció de maquinetes inspirades en García Lorca

L’obra de Federico García Lorca es caracteritza per la bellesa de les imatges dels seus poemes i el dramatisme de les seves peces teatrals. Però hi ha un element en què no se sol pensar, el lúdic. I és que a l’escriptor li agradava jugar amb les paraules, amb les emocions, amb els seus personatges. Potser per això, l’actor i creador escènic Álex Peña ha volgut rendir-li homenatge amb una originalíssima exposició tan divertida com juganera.

 

 

Es tracta de Recreativos Federico, en què utilitza set maquinetes diferents d’aquelles que podíem jugar als salons d’entreteniment modificades per convertir-les en lorquianes, cada una acompanyada per la corresponent ampolla de gel perquè l’experiència sigui segura. Aquesta mostra es pot veure gratuïtament (només fins a aquest dissabte, cal afanyar-se) a la novísima Casa Seat, situada a la confluència del passeig de Gràcia i la Diagonal, al lloc on hi havia el Deustche Bank, ara totalment renovat.

Amb aquesta instal·lació, l’artista pretén reflexionar sobre la mercantilització que s’ha fet del llegat de Lorca però, en comptes d’optar per la denúncia (que també ho fa), ha preferit donar-li un toc d’humor i ironia. Les màquines estan repartides per l’edifici barrejades amb els últims models de cotxes, motos i patinets elèctrics d’aquesta marca mentre observes com els venedors intenten vendre les bondats d’aquests vehicles als possibles clients. I és que l’edifici, més enllà de la seva vocació comercial intenta convertir-se en un espai cultural obert a tothom, un punt de trobada amb diversos al·licients més.

Un futbolí i un ganxo infal·lible

Comencem el recorregut per la planta baixa, on podem jugar a un futbolí molt especial. I és que les habituals figures de futbolistes s’han substituït per uns ninots vestits d’època que representen Don Perlimplín i Belisa, com ja ens adverteixen als laterals: ‘Amor de Don Perlimplín con Belisa en el futbolín’ (i no ‘en el jardín’, com l’original). El verd és el color predominant i té sons i música. Quan ella aconsegueix marcar un gol s’escolten aplaudiments i quan ho fa ell, un crit a l’estil de Cristiano Ronaldo. Com no s’ha de pagar ens hi estarem una estona jugant amb els amics tot i que no s’ha d’acaparar, si ve algú millor que cedim el torn.

Una mica més endavant trobarem ‘La grua de Bernarda Alba’. Consisteix en el típic joc del ganxo, sí, aquell en què sempre se t’escapa el premi quan estàs a punt d’aconseguir-lo. És de color blau i costa 3 euros però té una particularitat, sempre toca i hi ha premi segur, però no és ni un xiulet ni una pilota, sinó un record d’algun dels personatges de l’obra. Si afinem la punteria podrem escollir entre la peineta d’Adela, el perfum de Pepe el Romano, un rosari o el ventall de la Bernarda firmat pels personatges. Un regal sorprenent i molt original.

Sang i preservatius

Descendim a la planta inferior, on hi ha tres instal·lacions més. En primer lloc ens aturem a ‘Bolas de sangre’, un dispensador com els que es fan servir per als obsequis infantils embolicats en boles de plàstic, però aquest no és per a nens. Haurem de dipositar un euro i a canvi obtindrem una bola amb una bossa de sang del nòvio o la més especial, la de Leonardo, l’amant de la protagonista. A l’introduir la moneda i girar la palanca, la neboda de Lorca, Laura, ens recitarà uns versos. Lògicament, el color predominant és el vermell.

Al fons trobarem la torre Eiffel, en lila i gris, que representa ‘Yerma la nuit’. Segons explica Peña, ha especulat amb la possibilitat que la protagonista, després de matar el seu marit, se n’hagi anat a París per viure la vida. Per això, a canvi d’un euro, ens regalarà... un preservatiu exclusiu. En el lateral s’esmenta una frase de l’obra «Quisiera ser en aquel instante como una montaña de fuego» i, paral·lelament, en aquesta atracció sona la veu de la cantaora Rocío Márquez.

La màquina de canvi i les il·lustracions

Com hem comprovat cal tenir algunes monedes per disfrutar d’aquests recreatius. Si en no en tenim, no hi ha problema perquè la següent màquina ens donarà canvi. Es tracta d’‘Así que pasen cinco euros’ (en referència a la seva obra ‘Así que pasen cinco años’) presidida per una imatge de Federico i un exemple més de, com explica Álex Peña, «quan el llegat artístic es converteix en un souvenir, la literatura dramàtica es torna en joc». Allà, mentre sona la música de Fiera, Lorca ens donarà canvi de bitllets de 5, 10 o 20 euros.

A l’esquerra també trobarem una sèrie de sis il·lustracions creades per artistes com Jordi Labanda, Flavita Banana o Laura Serrano en què interpreten l’univers lorquià. Una vegada finalitzada la nostra estada en aquest espai haurem de pujar a la planta superior. Hi ha dues opcions, les escales mecàniques transparents o la nostra preferida, un ascensor futurista que sembla sortit d’una pel·lícula de ciència-ficció.

Cop al masclisme i el marcià Dalí

En aquest últim espai veurem la irònica ‘Las sin sombrero’. És el clàssic joc d’atrapar els talps quan treuen el cap. Però té una particularitat, el que apareix són les figures de les dones artistes oblidades de la generació del 27 com María Zambrano, Rosa Chacel o Concha Méndez. El nostre pervers propòsit consistirà a impedir que treguin el cap. Tenim 65 segons per aconseguir-ho i hi ha un comptador de les dones que aconseguirem invisibilitzar. Pot semblar masclista, però la intenció és just la contrària, denunciar-ne l’oblit.

Per acabar jugarem als marcians amb Cadaqués Invaders, el clàssic d’arcade ‘Space Invaders’ però amb les seves variacions. A la part inferior trobarem la figura de Lorca (amb qui jugarem) que llança castanyoles cap amunt per acabar amb Dalí qui, alhora, li llança mosques des del bigoti. El poeta està protegit per les muralles que el pintor va fent caure a poc a poc. ¿Qui vencerà? Si aconseguim superar la prova entrarem en una segona fase però, ¡compte! Gala aguaita a dalt muntada en un ou. Genial.

Altres activitats i la restauració

Però l’homenatge no acaba aquí, ja que en aquest mateix edifici han muntat una biblioteca lorquiana on regalen (sí, són gratuïts) cada dia un llibre diferent d’aquest autor. Podem emportar-nos-els a casa, que ningú ens dirà res. També tenim l’opció d’escoltar un podcast en què la directora d’escena Pepa Gamboa ha resumit sis de les seves millors obres (disponible en aquests enllaços de Spotify i Ivoox) i veure un vídeo que ha gravat per a l’ocasió l’actriu Clara Segura dramatitzant un fragment de Bodas de sangre.

 

Notícies relacionades

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Escoltar amb els ulls tancats

 

La Casa Seat també té un espai de restauració on famosos xefs com Nando Jubany, Hideki Matsuhisa o Carles Gaig han dissenyat un menú degustació gurmet compost per vuit plats a l’ajustat preu de 30 euros. Allà podem optar per una sopa de miso, una amanida, una selecció de niguiris i makis, mongetes verdes de Tarragona amb pollastre o raviolis de ricota i espinacs, però aquests dies s’hi afegeixen unes postres molt especials, ‘Agosto’, creades per Christian Escribá i inspirades en el poema homònim de Federico. Pot ser un colofó formidable a un matí (o tarda) lúdic, però també educatiu i en què haurem après, gairebé sense voler, més del que esperàvem de Lorca, un gran poeta que ara no és a Nova York, sinó a la Diagonal.