Susu basteix un pont musical a l'esperança

«Ser poeta es mantenerte fiel a tu esencia / pase lo que pase, sea lo que sea. / Dibujar lo invisible y vivir en las nubes». Paraules i música de la cantautora Susana Moll, ‘Susu’, que construeixen un llindar eloqüent i precís a les entranyes de ‘Mundo vacío’, la cançó que obre el seu últim disc, ‘Ella me salva’, ja disponible als canals digitals més importants i a la botiga de www.susumusica.com.

Una obra lluminosa, lúcida i sincera de plecs i replecs que arriba després dels mesos ombrívols del confinament, i que respon als desitjos de la seva creadora d’«insuflar energia i esperança, compartir emocions. Convidar a crear, a imaginar, i a continuar somiant. Tot això és important perquè omple de sentit una realitat que de vegades pot resultar tan aclaparadora com absurda». La música va fer durant l’estat d’alarma (amb les veus) de pont «que connecta amb l’altre. El país sencer es va omplir de ponts. De balcó a balcó. La música no va deixar de sonar ni un sol instant».

I ara sona ‘Ella me salva’, «un treball fet amb cura des del minut u» i que deixa clara la intenció de Susu de fer cançons de calma i tempesta que truquin a les portes de l’emoció i escriure «perquè ho sento, perquè ho necessito, perquè em diverteix i alhora em fa sentir jo mateixa. Componc i escric des que tinc ús de raó. Des que era molt petita». Una nena que, com recorda l’escriptor Ivo Fornesa en la biografia escrita per a la pàgina web de l’artista, nascuda a Sant Sebastià i que va passar gran part de la seva vida a Barcelona, als 8 anys «escrivia entusiasmada les seves primeres cançons».

D’aquells temes infantils als d’‘Ella me salva’ hi ha un gran pertret d’aprenentatge, tenacitat i saviesa en constant (re)volució, com deixen constància unes peces que, com assenyala Fornesa, exposen «trossets de vida, esquinçalls del cor, resquills de l’ànima, sang calenta, suor i, segur, alguna llàgrima».

‘Olvidarse del tiempo, olvidarse del tiempo’, l’aposta única i doble que afronta Susu a ‘Mundo vacío’, disposada a «sobrevivir en el asfalto soñando con montañas». Caçadora de sensacions i sentiments encesos a qui atrauen les emocions fortes i els secrets a mitges compartits: «El amor nunca debería olvidarse», canta a ‘Cuenco de obsidiana’, «ni desligarse del misterio, / no vaya a ser que se nos escape».

Cel exhaust i suggerent

Perquè la música de Susu solca cel exhaust i suggerent on «els vols curts també són bonics», una artista escapada d’un ‘Estanque infinito’ on somiava volar, conscient que «la vida no espera, la vida se escapa». Fugides que deixen l’empremta d’absències com la que s’estremeix a ‘¿Dónde te fuiste?’, esquinç íntim per la seva amiga Britta Crameri «al saber que el tiempo se agotó». Ferides, somnis, vols, núvols. Cantar és contar i trobar-se. ‘Ella me salva’, la cançó que dona títol al disc, és una confessió en tota regla, un murmuri que «es cola per les escletxes de l’ànima».

Escoltem: «Soy un animal herido / que espera el milagro de ser libre, / entonces ella aparece y me salva». En l’ànima de Susu caben molts somnis, entre aquests un ‘Amor platónico’ que apareix i desapareix a trenc d’alba, a les boires d’un «gran abisme al meu interior». Hi ha preguntes sense nom a ‘Perfecto antagonismo’: «Cuesta entender por qué el universo es infinito / y tú eres frío como un témpano de hielo». ¿Aconseguirà la seva ànima desfer tot aquest gel?

Notícies relacionades

Plans per a Sant Valentí a Barcelona: Quatre obres de teatre per a gaudir en parella el 14 de febrer

Henkel obre un nou ‘hub’ logístic a BCN

Els éssers humans som, en paraules de Susu, «Fulles al vent». Volen, i cauen. «Tot i res». Tempesta i huracà, bellesa i monstruositat. «¿On anem amb tanta maldat?», es pregunta, ens pregunta una creadora que ressuscita a ‘El Fantasma’ els seus plors de matinada per «una huella de barro en mi alma hecha pedazos». Ànima que esquiva les restes del naufragi i camina entre ‘Erizos de arena’ per submergir-se «en la inmensidad del océano», preparada para oblidarse del temps...

Susu ha publicat quatre àlbums: 'En la arena' (2005), 'Calma' (2007), 'Bosque vacío' (2012) i 'Mi habitación' (2015). També és autora de tres llibres-disc infantils: 'La media luna y las estrellas' (2010), 'La media luna se va de viaje' (2012), i 'Mundo y Niña Mariposa', editats per Alba Editorial. ‘Ella me salva’ es va gravar l’hivern anterior a la pandèmia. Va ser produït per Miky Forteza i gravat pels músics Joan Vigo (contrabaix); Víctor Gorriti (guitarra); Xavi Molero (bateria) i Neus Tamayo (cello).  Susu dedica la seva obra en especial a la seva amiga Britta Crameri, que segurament li diria, si fos aquí: «Susu, malgrat tot, ¡sempre s’ha de celebrar la vida!».