LA 'RENTRÉE' CULTURAL

10 pel·lícules que no t'hauries de perdre aquesta tardor als cines i en 'streaming'

Reunim una selecció de títols esperats i variats que arribaran a les plataformes i, amb sort, a les cartelleres en els pròxims mesos

black-widow-thumb-700x467-206316

Tot flueix, res es manté, sobretot les dates d’estrena de pel·lícules sonades en l’era post-Covid. Als Estats Units, els cines de Nova York continuen tancats, i a Califòrnia només ara comencen a reobrir lentament els del sud. Dades així mouen a la precaució els grans estudis: Warner Bros. ja no estrenarà ‘Wonder Woman 1984’ a l’octubre, sinó per Nadal, en principi.

Però confiem que Disney i MGM no es facin enrere amb, respectivament, ‘Viuda Negra’ i ’Sin tiempo para morir’, i que el menú de la cartellera pugui ser al més variat possible. En la nostra selecció hi ha una mica de tot: des de ‘blockbusters’ de Hollywood fins a una exploració autoral del dol, passant per la pel·lícula nacional més prometedora i cites obligades en ‘streaming’.

1. ‘Nunca, casi nunca, a veces, siempre’, perla del cine ‘indie’ nord-americà

Eliza Hittman, directora de la torbadora ‘Beach rats’, va obtenir l’Ós de Plata de la Berlinale amb aquesta crònica melancòlica, tan naturalista com somiadora, de l’odissea d’una adolescent (Sidney Flanigan) a la recerca d’un avortament legal a Nova York; segons les lleis de Pennsilvània, una menor no pot avortar sense consentiment patern, una cosa que ella no s’ha atrevit a demanar. Confirmació d’una interessant autora i revelació d’una actriu de futur, aquesta perla ‘indie’ es va estrenar directament ‘online’ als Estats Units per culpa de la pandèmia; aquí tindrem la sort de poder admirar-la a les sales. 25 de setembre als cines.

2. ‘Vitalina Varela’, viatge a l’essència fosca del dol

Com que no només ens podem alimentar de cine anglosaxó accessible, aquí recordem l’arribada de ‘Vitalina Varela’, una altra experiència exigent (però amb recompensa) del mestre portuguès Pedro Costa. Situada, com és d’esperar, al raval lisboeta de Fontainhas, ens introdueix en l’amarga història de Vitalina Varela, una dona que viatja de Cap Verd a Lisboa per visitar el marit que temps enrere va emigrar i només troba, a la seva arribada, una defunció inesperada i alguns secrets dolorosos. Tot això adquireix una capa extra de ressonància si tenim en compte que l’actriu (no professional) protagonista encarna una versió ficcional de si mateixa. 16 d’octubre als cines.

3. ‘Rebeca’, Du Maurier revisada per Wheatley

Les comparacions són odioses, sobretot si t’han de comparar amb Hitchcock, que ja va rodar una famosa ‘Rebeca’ el 1940 amb Laurence Olivier, Joan Fontaine i Judith Anderson –la gran senyora Danvers anunciava la senyora Baylock de ‘La profecia’–. Però l’iconoclasta Ben Wheatley (‘High-Rise’) ha remarcat que la seva ‘Rebeca’ no és «en absolut» un remake de l’oscaritzat clàssic de Hitch, sinó una nova adaptació del llibre de Daphne Du Maurier. Potser més fosca, ja que Wheatley o el seu guionista Jane Goldman (la saga ‘Kingsman’) no han de lluitar contra les exigències del purità codi Hays. Parella de guapos al capdavant: Armie Hammer i Lily James, vigilats de prop per Kristin Scott Thomas. 21 d’octubre a Netflix.

4. ‘On the rocks’, pare i filla d’aventura per la ciutat

Sofia Coppola es reuneix amb Bill Murray (després de ‘Lost in translation’ i l’especial nadalenc ‘A very Murray Christmas’) en una història de pare i filla, terreny conegut per ella: recordem l’adorable ‘Somewhere’, amb Elle Fanning com a filla de precoç maduresa de l’actor immadur encarnat per Stephen Dorff. ‘On the rocks’ sembla menys drama existencial que lleugera comèdia urbana. Murray fa pensar la seva filla, encarnada per Rashida Jones, que potser el seu marit li estigui posant les banyes, i junts miren d’esbrinar si és veritat. És la primera pel·lícula sorgida de l’acord de l’‘über-cool’ productora A24 amb el gegant tecnològic Apple. 23 d’octubre a Apple TV+.

5. ‘Viuda Negra’, aventura solitària d’una heroïna plorada

No és que Natasha Romanoff (Scarlett Johansson) hagi ressuscitat, una cosa tampoc tan difícil d’imaginar en l’Univers Cinematogràfic de Marvel. En realitat, aquest ‘spin-off’ en solitari es desenvolupa entre els fets de ‘Capitán América: Civil war’ i ‘Vengadores: Infinity war’. Amb l’objectiu d’arreglar comptes pendents, la nostra heroïna marxa a la seva Rússia natal, on es retroba amb una figura fraternal, la superespia Ielena Belova (Florence Pugh), i d’altres més aviat paternals, el Guardià Vermell (David Harbour) i la Dama de Ferro (Rachel Weisz). Una dona, Cate Shortland (‘Somersault’), dirigeix per primera vegada a soles una pel·lícula de l’UCM. 30 d’octubre, tant de bo, als cines.

6. ‘Sentimental’, la vida en parella segons Cesc Gay

Cesc Gay, expert en l’exploració de relacions i, sobretot, decepcions de la vida adulta, adapta aquí la seva estimada obra de teatre ‘Los vecinos de arriba’ (a dalt, tràiler del muntatge madrileny del 2016). Cap dels actors que participen l’han representat a les taules: Javier Cámara i Griselda Siciliani formen la parella instal·lada en una poc excitant rutina, mentre que Alberto San Juan i Belén Costa donen vida als seus inspiradors, més actius sexualment, veïns de dalt. Passats ja cinc anys des de la formidable ‘Truman’, es troba bastant a faltar la bona escriptura i la capacitat d’observació de Gay. 30 d’octubre als cines.

7. ‘Sin tiempo para morir’, el cinquè i últim Bond amb Craig

En principi, ara sí que sí, aquesta serà l’última vegada que veurem Daniel Craig posar-se els impol·luts vestits i conduir els impossibles cotxassos de l’agent 007. Ningú ha sigut Bond durant tants anys: catorze, gairebé el triple que Connery en la recta inicial de la sèrie. L’ara exagent de l’MI6 s’ha retirat a Jamaica, però el seu aliat a la CIA Felix Leiter (Jeffrey Wright) li demana ajuda per buscar un científic desaparegut. A rostres ja coneguts de la saga s’hi afegeixen Ana de Armas com a noia Bond i Rami Malek com a malvat. Dirigeix Cary Joji Fukunaga (‘True detective’) a partir d’un guió retocat per Phoebe Waller-Bridge (‘Fleabag’). 12 de novembre als cines.

8. ‘Soul’, Pixar en la seva versió més ambiciosa

Després de la simpàtica ‘Onward’, l’estrena de la qual es va veure mig trastocada per la pandèmia, Pixar presenta un projecte d’aire més ambiciós, clarament hereu de ‘Del revés (Inside out)’; de fet, també és obra de Pete Docter. El protagonista, primer de raça negra en la història de la companyia, és el professor de música Joe (Jamie Foxx), traslladat a contracor, després d’un accident, a un lloc fabulós anomenat El Gran Origen, on les ànimes noves reben la seva personalitat abans d’anar a la Terra. El tràiler avança dosis abracadabrants d’experimentació visual i enginy argumental. 20 de novembre als cines.

9. ‘Dune’, la gran utopia de la ciència-ficció

Notícies relacionades

Una pel·lícula satisfactòria basada en la ‘space opera’ de Frank Herbert és gairebé una utopia. Ridley Scott la va abandonar al cap de pocs mesos. David Lynch va renegar de la seva adaptació en el moment de l’estrena. Jodorowsky hi va somiar, però no va arribar a fer realitat, una versió de deu hores. Peter Berg i Pierre Morel van acabar llançant la tovallola. Però Denis Villeneuve és un home atrevit (va gosar continuar ‘Blade runner’ amb ‘Blade runner 2049’) i s’ha proposat aconseguir-ho; no amb una entrega, sinó amb dues. Difícil negar-s’hi davant aquesta estètica emogalàctica o aquest carismàtic repartiment format per Timothée Chalamet, Zendaya, Rebecca Ferguson i Oscar Isaac, entre molts d’altres. 18 de desembre als cines.

10. ‘Mank’, homenatge a un pare i al cine clàssic

En la seva primera pel·lícula des de la llunyana (del 2014) ‘Perdida’, el gran David Fincher ens explica la vida de Herman J. Mankiewicz, coautor (per poc no reconegut en els crèdits) del ‘Ciutadà Kane’ d’Orson Welles. Curiosament, el guió ve firmat per Jack Fincher, el pare del director, mort el 2003, sense haver arribat a veure la seva creació convertida en imatges. L’homenatge és no només a un pare, sinó a una manera d’entendre el cine: Fincher ha filmat en blanc i negre i sota la influència de l’expressionisme clàssic. La banda sonora, sigui com sigui, continua sent dels seus amics futuristes Trent Reznor i Atticus Ross. La intriga és màxima. Data per determinar, Netflix.

Temes:

Estrenes de cine Cine

Inicia sessió 0 Comentaris