Ken Follett i la roba interior del segle XI

Ken Follett no és infal·lible. Malgrat del profusament documentades històricament que intenta que siguin les seves novel·les, aquesta vegada no va aconseguir esbrinar «com era la roba interior de la gent» a principis del segle XI. I això que va visitar el museu de barcos vikings d’Oslo i va estudiar el tapís brodat de Bayeux que visualitza com els normands van conquerir Anglaterra i com passejaven el gos. Des de la biblioteca de la seva privilegiada mansió de Hertfordshire, on ha viscut confinat amb la seva dona, exministra laborista de Cultura, l’escriptor gal·lès (Cardiff, 1949) atén formal, amb americana negra i corbata, els mitjans de mig món per videoconferència aquest dimarts, coincidint amb el llançament mundial de ‘Les tenebres i l’alba’ (Plaza&Janés / Rosa dels Vents), precuela d’‘Els pilars de la Terra’. Aquest fenomen de la novel·la històrica que fa girar la seva trama al voltant de la construcció d’una catedral del segle XII, es convertiria en una trilogia i edificaria una carrera d’autor consagrat ‘best-seller’ fa tres dècades amb 170 milions d’exemplars venuts dels seus 32 llibres, a més de 80 països i 33 idiomes, i amb dues sèries televisives (una de produïda per Ridley Scott). 

‘Expert’ a guanyar-se el públic llança picades d’ullet a Espanya – a més de la de Vitòria, on m’han fet una estàtua, la catedral més al·lucinant és la Sagrada Família de Gaudí, l’edifici més sorprenent i increïble que he vist mai. Quan surts et preguntes per què els arquitectes ho fan tot recte enlloc d’utilitzar les corbes». I al global dels seus lectors europeus els recorda insistentment que no forma part «d’aquest moviment terrorífic del ‘brexit’ que vol separar-nos d’Europa». «Em preocupa la ruptura entre la Unió Europa i el Regne Unit i la tendència al nacionalisme. El ‘tour’ pel continent que vaig fer amb uns altres quatre escriptors era per dir als europeus que continuem volent-los i que no era bona idea separar-nos dels nostres veïns». 

‘Les tenebres i l’alba’ va sorgir en part d’imaginar com seria abans d’‘Els pilars de la Terra’ la ciutat de Kingsbridge, pròsper escenari imaginari de la seva trilogia («però amb lloc web», apunta), que en la segona entrega, ‘Un món sense fi’, pateix el flagell de la pesta negra, «infinitament pitjor que el virus que tenim ara». La novel·la pivota sobre tres protagonistes, un constructor de barcos, a qui un atac viking trunca la seva fugida amb la seva amant casada, la filla d’un comte normand – «una dona forta» enamorada d’un noble anglès– i un monjo idealista. 

En la nova trama marca de la casa –gairebé un miler de pàgines amb ingredients com la cobdícia, l’ambició de poder, amor i mort, odi i coratge i contínues «escenes dramàtiques» – Follett trasllada el lector a l’Anglaterra de l’any 997, a una època en què, com al·ludeix el títol, el final d’un temps de tenebres, «una edat fosca» de caos i violència, dona pas «al renéixer de la civilització europea, que estava gairebé morta». ¿Estaríem avui dia passant de la llum a unes noves tenebres? «Crec que la humanitat sempre dona dos passos endavant i un cap enrere. Ara, amb el populisme, l’augment del racisme, els atacs a la democràcia i a l’imperi de la llei, crec que som en aquest pas cap enrere i espero que aviat donem els dos cap endavant». 

«Els meus relats tracten de com la gent lluita per aconseguir algun tipus de llibertat, religiosa, els drets civils als 60... -continua. A la novel·la, els personatges lluiten per la justícia que no tenen perquè en aquella època encara no existeix l’estat de dret ni la llei. Els nobles locals decidien el que passava al seu poble. I això ressona a la situació actual en què molts governs estan qüestionant la supremacia de la llei, com el nostre primer ministre [Boris Johnson], o a Polònia...». 

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’Anglaterra del nou llibre «és un moment fascinant en què conflueixen els anglosaxons, que vivien allà, els vikings, pirates i esclavistes, que els atacaven, i els normands del nord de França, un poble molt avançat i sofisticat que esperava el moment adequat per travessar el canal de la Mànega i envair el país».  Per a Follett, els normands «eren una civilització superior a l’anglesa, que ja havia abolit l’esclavitud mentre en la societat anglosaxona el 10% de la població era esclava. I construïa castells i catedrals quan els anglosaxons només aixecaven esglésies petites i edificacions de fusta que no han sobreviscut». 

Conclou Follett recordant com el 1989, quan va presentar ‘Els pilars de la Terra’ a una editorial espanyola, li van rebutjar i va haver de recórrer a una altra. «Em van dir que era molt llarg. Va ser un gran error. M’han dit que avui és el llibre més popular a Espanya». I les enquestes d’hàbits de lectura i el Gremi d’editors el testifiquen com el més llegit.