Les grans triomfadores dels Emmy: ¿mereixien tots aquests premis?

Els Emmy d’aquest any han sigut estranys en tots els sentits. No només pel forçat desenvolupament virtual de la seva gala, d’altra banda dinàmica i entretinguda, sinó també pels seus impulsos contraris en el repartiment dels premis. D’una banda, una sèrie de l’atreviment (estètic, polític, de tot tipus) de ‘Watchmen’ acabava de certificar la seva aura de llegenda. De l’altra, s’assenyalava la molt tradicional ‘Schitt’s Creek’, de forma abassegadora, com el millor de la comèdia moderna. Repassem els títols acaparadors i els seus veritables mèrits. 

‘Watchmen’ (11 Emmys)

La veritable gran triomfadora va ser aquesta seqüela/remescla d’una obra sagrada del còmic contemporani, ‘Watchmen’, creada amb el beneplàcit del seu dibuixant, però no, és clar, amb el de l’esquiu i molt seu Alan Moore. Si en les vinyetes, l’amenaça era l’Armagedón nuclear, aquí onegen l’auge del supremacisme blanc i els excessos policials. Era una sèrie premiable per la seva trista càrrega profètica (que inclou l’ús extens de màscares), però també els seus més abstractes accessos de fantasia o l’impacte epidèrmic de la banda sonora de Reznor i Ross.

· Millor minisèrie

· Millor guió per a una minisèrie (episodi ‘Este ser extraordinario’)

· Millor actriu principal en una minisèrie (Regina King)

· Millor actor de repartiment de minisèrie (Yahya Abdul-Mateen II)

· Millor fotografia per a una minisèrie

· Millor vestuari de fantasia i ciència-ficció

· Millor composició musical per a una minisèrie (‘It’s summer and we’re running out of ice’, de Trent Reznor i Atticus Ross)

· Millor càsting per a una minisèrie

· Millor muntatge de so per a una minisèrie

· Millor barreja de so per a una minisèrie

· Millor edició d’imatges amb una sola càmera per a una minisèrie 

---

‘Schitt’s Creek’ (9 Emmys)

En temps de pandèmia, el públic (i això inclou els votants de l’acadèmia televisiva) sembla haver preferit la televisió confortable a la més arriscada. La idea és tornar a casa, a temps una mica més senzills, a través de la imatge que emergeix dels nostres televisors. Per això algunes de les comèdies més personals de la passada temporada (‘Better things’, per exemple) ni tan sols estaven nominades i per això, entre altres motius, com l’afany habitual per premiar sèries en la seva última temporada, va sortir amb tants premis ‘Schitt’s Creek’, comèdia sense gaires complicacions, càlida, confortable i reconeixible.

· Millor comèdia

· Millor actriu principal en una comèdia (Catherine O’Hara)

· Millor actor principal en una comèdia (Eugene Levy)

· Millor direcció per a una comèdia (Dan Levy i Andrew Cividino)

· Millor guió per a una comèdia (Dan Levy)

· Millor actor secundari en una comèdia (Dan Levy)

· Millor actriu secundària en una comèdia (Annie Murphy)

· Millor càsting per a una comèdia

· Millor vestuari contemporani

---

‘Succession’ (7 Emmys)

Un dels punts clau de la història de la tele moderna és l’ascens de la dubtosament anomenada ‘dramedia’, o el que és el mateix, aquesta classe de sèrie que no és del tot dramàtica, ni del tot còmica, una mica com la vida mateixa. Els autors de ‘Succession’ asseguren, segurament amb raó, que la seva sèrie és un drama, però pocs moments tan divertits hi va haver el 2019 com el rap de Kendall Roy o l’impossible joc de ‘¡senglar, a terra!’. En el constant balanceig entre humors rau l’èxit d’una sèrie que aconsegueix que ens importi una antipàtica representació del totpoderós 1%.

· Millor sèrie dramàtica

· Millor actor principal en una sèrie dramàtica (Jeremy Strong)

· Millor guió per a una sèrie dramàtica (Jesse Armstrong)

· Millor direcció per a una sèrie dramàtica (Andrij Parekh)

· Millor càsting per a una sèrie dramàtica

· Millor actriu convidada en una sèrie dramàtica (Cherry Jones)

· Millor edició d’imatges amb una sola cambra per a una sèrie dramàtica

---

‘The Mandalorian’ (7 Emmys)

Finalment, gairebé tot han sigut premis dels anomenats tècnics (tot i que tota tècnica és un art) per a la sèrie que ha salvat la reputació de la galàxia ‘Star wars’. Un dels premis ha sigut, lògicament, per a Baby Yoda (millors efectes especials visuals per a l’episodi de la seva presentació, ‘The child’), la sorpresa més ben guardada (no apareixia al tràiler) d’aquest lúdic ‘western’ espacial. També el compositor Ludwig Göransson, el jove follet després de les músiques de ‘Black Panther’ i ‘Tenet’, ha obtingut un premi per aquest score amb aura de Morricone tecnificat. L’any que ve, segurament, tornarà a tenir nominacions, i potser fins i tot s’atreveixen a donar-li algun premi principal, sense prejudicis.

· Millors efectes especials visuals

· Millor disseny de producció per a un programa narratiu de mitja hora

· Millor muntatge de so per a una sèrie de mitja hora

· Millor barreja de so per a una sèrie de mitja hora

· Millor composició musical per a una sèrie (score dramàtic original)

· Millor coordinació d’especialistes

· Millor fotografia per a una sèrie amb una sola càmera de mitja hora

---

‘Euphoria’ (3 Emmys)

Que el director i creador Sam Levinson no estigués nominat per la seva tasca després de la cambra en l’episodi ‘Los que van de duros – 2ª parte’ clamava al cel: ¿quantes vegades veiem en televisió (o, de fet, cine) una cosa que pugui rivalitzar en virtuosisme visual i torrencial força expressiva amb la ‘Magnolia’ de P. T. Anderson, que Levinson clarament homenatjava? Va ser una de les grans hores de televisió de l’any, i del segle, en realitat. L’acadèmia també es va oblidar de Hunter Schafer, actriu transcapaç d’esquerdar el cor amb qualsevol lleu gest, amb una simple caiguda d’ulls. Però almenys es va atrevir a premiar el seu protagonista, la meravellosa superestrella Zendaya, convertida així en la intèrpret més jove en emportar-se l’Emmy.

· Millor actriu principal en sèrie dramàtica (Zendaya)

Notícies relacionades

Els Emmy són de 'Schitt's Creek', 'Succession' i 'Watchmen'

Barcelona, capital de la innovació social

· Millor música i lletra originals (‘And salt the Earth behind you / Song Title: All for us’, de Labrinth)

· Millor maquillatge contemporani (no prostètic)