CRÍTICA DE SÈRIE

'Patria': una visió prismàtica del dolor

L'adaptació del llibre de Fernando Aramburu és una ambiciosa i aconseguida exploració dels efectes de la violència

zentauroepp55084646 icult200924153419

Patria ★★★★

Creador: Aitor Gabilondo

Direcció: Félix Viscarret i Óscar Pedraza

Repartiment: Elena Irureta, Ane Gabarain, José Ramón Soroiz, Mikel Laskurain, Susana Abaitua, Loreto Mauleón

País: Espanya

Plataforma: HBO

Durada: 60 minuts (8 episodis)

Any: 2020

Gènere: Drama

Estrena: 27 de septiembre del 2020

‘Patria’, de Fernando Aramburu, era una novel·la fragmentària sobre una societat fragmentada: 125 fragments d’una cronologia del dolor, parafrasejant Haneke. En la seva ambiciosa i aconseguida adaptació per a la televisió (o més ben dit, HBO), Aitor Gabilondo (‘El príncipe’, ‘Vivir sin permiso’) recull aquests fragments i els reordena sense sacrificar, en cap cas, la visió prismàtica del llibre, el seu navegar entre temps i punts de vista.

Els personatges ja són de sobres coneguts, però els recordarem. ‘Patria’ aborda la influència d’ETA, o de la violència més en general, sobre dues famílies ficcionals del País Basc, i, més en concret, dues dones. Una és la Bittori (Elena Irureta), la viuda del Txato (emotiu José Ramón Soroiz), un empresari assassinat per la banda. L’altra és la que va ser la seva amiga Miren (Ane Gabarain), dona del sensible Joxian (Mikel Laskurain) i mare del terrorista Joxe Mari (Jon Olivares), que pot ser que fos l’autor dels trets que van acabar amb la vida del Txato. En aquest últim dubte rau el suspens. Drama i ‘thriller’ són un, i fins i tot els moments de més assossec estan tenyits d’un clima d’amenaça.

Fills i germans

Però ‘Patria’ no només parla de mares i dones, sinó també de fills i germans. Sobretot, a partir de la segona meitat, la sèrie atén els camins dels fills de l’assassinat, més zigzaguejant el de la Nerea (Susana Abaitua), més resignat el del Xabier (Iñigo Aranbarri), i dels germans del de vegades vacil·lant etarra, la discapacitada Arantxa (Loreto Mauleón) i l’aspirant a poeta Gorka (Eneko Sagardoy).

Notícies relacionades

En l’àmbit purament narratiu, la sèrie és insòlita, gairebé un miracle. Algunes escenes poden repetir-se en moments diferents i guanyar ressonància dramàtica amb cada iteració. Alliberat dels ritmes i els talls publicitaris de la ficció en obert, Gabilondo es permet jugar fluidament entre perspectives, sense necessitat de grans senyalitzacions que acotin l’on o el quan.

Pot ser que en moments comptats caigui en la temptació del melodrama i es trenqui el tacte de la realitat. O que certes frases, també comptades, sonin més escrites que dites. Però, en general, tot a ‘Patria’ traspua emoció creïble, una cosa a què ajuda la sòbria direcció de Viscarret i Pedraza. L’efecte acumulatiu de l’exposició prolongada a aquests petits o grans drames és simplement demolidor. Saps que uns personatges t’han guanyat i derrotat quan les llàgrimes poden brotar espontàniament durant un moment gens semblant a un clímax. Només una família caminant alegrement pel carrer.

EN QUINES ALTRES SÈRIES SORTIEN...

Elena Irureta (Bittori)

L’actriu donostiarra sempre serà recordada per molts com la Socorro, la mare del Rocío i el Víctor a ‘Al salir de clase’. Per a d’altres, sempre serà l’oficial Laura Hurtado d’‘El comisario’. Però el seu treball en televisió va molt més enllà i inclou títols com ‘Los misterios de Laura’, ‘Hospital Central’, ‘Ciega a citas’ i ‘Allí abajo’, aquesta última cocreada per Aitor Gabilondo.

Ane Gabarain (Miren)

Gabarain també va treballar amb Gabilondo a ‘Allí abajo’. Però abans ja havia passat per altres sèries populars, com ‘Periodistas’ (era la dona de Zamora, la Concha) i ‘El corazón del océano’.

Susana Abaitua (Nerea)

L’actriu basca ja es va dir Nerea a ‘Una bala para el Rey’, sèrie que va rodar el mateix any que ‘Pelotas’, el 2009. Després va passar per ‘Vida loca’, ‘La pecera de Eva’, ‘Isabel’, ‘Cuéntame cómo pasó’ i ’Sé quién eres’, en el paper de la misteriosament desapareguda Ana Saura.

Loreto Mauleón (Arantxa)

Tot i que va estar a ‘La casa del mi padre’, la seva veritable casa ha sigut, durant molt temps, ‘El secreto del Puente Viejo’: 1.651 episodis va rodar de la sèrie, si no ens fallen els càlculs. També la vam veure a ‘Lo que escondían sus ojos’ i ‘Los nuestros’.

Temes:

Fernando Aramburu ETA Pren-t'ho en sèrie