Albert Guijarro (Apolo): «¿Per què un teatre pot acollir concerts, i nosaltres, no?»

¿Obriran la sala si poden fer-ho, malgrat aquestes restriccions?

Sí, tot i que són només 300 seients a la sala 1, que té un aforament de 1.400 persones, i això et serveix ben just per pagar les despeses d’aquell dia, però no la infraestructura: personal d’oficina, Seguretat Social dels ertos, lloguer, electricitat... Però artistes i mànagers ens ho demanen, i formem part d’aquest entramat cultural.

S’esperava la llum verda la setmana passada. ¿Espera que alguna cosa es mogui aquests dies?

Estem pendents: els artistes ens pregunten si podran actuar o no, i si han de traslladar el seu concert a un teatre. Allà sí que poden fer-ho. ¿I per què ells sí que poden, i nosaltres, no? ¿És més cultural un espai que un altre?

Si poden obrir, ¿faran dobles passis el mateix dia?

Els números mínims només surten si en fem dos, ja que els costos són gairebé els mateixos que amb una sola sessió.

¿Quines despeses fixes té Apolo?

Ara són uns 120.000 euros mensuals. Els primers mesos era més, però ens hem anat regulant. Acumulem uns 800.000 euros en sis mesos.

¿Quant poden aguantar?

Vam demanar un ICO i aquest préstec ens dura fins al febrer o al març. Podem tornar a endeutar-nos, però per fer-ho hem de veure la llum.

Fins i tot obrint ara, tampoc salvarien la situació.

No, perquè treballaríem amb només un 30% de l’activitat habitual, i d’aquest 30%, amb un aforament d’un 23-24%.

¿Apolo ha rebut ofertes de compra?

Les hem rebut per a Abaixadors10, que està en traspàs. Després, hi ha agències que es dediquen a sondejar el mercat i han temptejat la situació, però no hem rebut cap oferta directa. Però aquest és un moment d’oportunitats per a qui tingui ‘cash’.

Tot això pot cobrar una dimensió que afecti la futura vida musical de Barcelona.

Les sales representen una militància cultural. Els concerts no són la part més rendible i, segons a quines mans caigui una sala, potser es desentén d’aquesta activitat.  

S’ha obert la porta del test ràpid de Covid-19, que podria fer possibles els augments d’aforament. Apolo n’acollirà aviat una prova pilot. ¿Veu un camí per aquí?

Ara mateix hi ha més esperances pera quí que en la vacuna, tant en la música com en els esdeveniments esportius o el trànsit aeri. A mitjans o finals d’octubre farem la primera prova amb l’equip del doctor Clotet, de l’Hospital Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb el Primavera Sound. S’hauran de veure els resultats i això requerirà temps.

Aquesta prova, ¿com l’organitzaran? ¿Demanaran voluntaris?

Sobretot, de gent del sector, la més interessada. Necessitem gent que participi prenent consciència que és un estudi científic, a qui se li farà un seguiment.

L’objectiu és poder oferir el test a l’assistent al concert i, si surt negatiu, que entri a la sala. Si aquest procés dura diversos minuts, ¿és practicable?

El test amb el qual es treballa ara és d’uns 10 minuts, que comptant tot el procés en poden ser 15. Per a Apolo, això seria viable, tot i que el públic hauria de venir amb temps, fer-se el test, esperar, i no sé si la gent està disposada a tot això per assistir a un concert. Però hi ha laboratoris que treballen en tests de 10 segons per a finals d’any.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

¿S’obre una porta per al Primavera Sound, programat per a principis de juny?

Totalment. I llavors sí que crec que hi haurà tests ràpids. Ningú pot assegurar res, però l’evolució va en aquesta línia. Hi ha molt interès a tornar a l’activitat i se’ns anima a pensar que s’avança amb rapidesa.