L'Eixample celebra la quarta edició del Festival de les Arts Tangent

El districte de l’Eixample aprofita cada any les nits estiuenques per acostar la cultura al barri per mitjà del seu Festival de les Arts, Tangent. En aquesta ocasió, ha canviat les nits d’estiu per les tardes de tardor per poder continuar mantenint viu aquest esdeveniment que arriba ja a la seva quarta edició en què oferirà música, dansa, teatre, circ, flamenc i màgia, amb un gran predomini d’artistes femenines. Tots els actes són gratuïts però, com ja és habitual, l’aforament és reduït i per tant cal fer reserva prèvia l’abans possible a la web del respectiu centre.

 

 

Dones, soul i música tradicional

L’apartat de música s’obre aquesta nit i podrem descobrir una cantant de soul molt particular, Miss Koko-Jean (C. C. Urgell, 20 h), que va ser la vocalista de The Excitments. Té una veu excepcional, un estil tan dur com commovedor i es mou amb facilitat tant entre la tristesa del blues com en l’alegria del funky. Ara torna amb The Tonics, grup en què també figura el gran saxofonista Dani Nel·lo. Serà la presentació del seu nou EP, Hairwhip en què recopilen alguns dels èxits de la banda en els seus últims concerts amb un directe fresc, excitant i explosiu i molt rhythm & blues i rock. L’especialitat de Marga Mbande (C. C. Sagrada Familia, 8 d’octubre, 20 h) és l’afrosoul i l’afropop, als quals aporta la dolçor de la seva veu. És una artista amb arrels equatoguineanes que interpreta versions però també temes del seu últim disc, Mbande Sound, que té gust de reggae, dancehall i electrònica. En aquesta ocasió ens descobrirà les cançons del seu pròxim treball, Afromantik.

 

 

Ketekalles (C. C. Fort Pienc, 9 d’octubre, 20 h) és un grup format per quatre dones trangressores que fusionen tota mena de ritmes urbans amb energia. Rumba, funk, hip-hop, soul, rock, pop i fins i tot trap. El seu espectacle es titula Remendar el caos i amb el mateix pretenen visibilitzar el discurs femení per mitjà d’unes cançons que són un viatge introspectiu amb lletres esperançadores i idees llibertàries i feministes. Tota una declaració d’intencions. Un altre grup femení però en un to molt diferent és el Marala Trío (C. C. Sagrada Familia, 15 d’octubre, 20 h), grup format per una catalana, una mallorquina i una valenciana amb unes veus extraordinàries que recullen melodies tradicionals i les posen a la nostra disposició acompanyades per tota mena d’instruments. Presentaran A trenc d’alba, el seu primer treball discogràfic amb composicions originals que miren al passat amb respecte.

 

 

Clàssica moderna i cantautores

Canvi de ritme per a la següent jornada musical amb Still Life + Strings (Golferichs, 16 d’octubre, 19.30 h), un duo que fusiona la clàssica veu de la italiana Margherita Abita amb el violí i els loops en directe de Joao Silva, acompanyats per un saxo, dos violins més i un violoncel. El seu so és molt especial i crea una atmosfera màgica i magnètica. El jazz, les músiques del món i el pop es combinen per mitjà de cançons orginals en una fusió sorprenent. La següent convidada és la joveníssima cantautora mallorquina Maria Jaume, que només té 19 anys. Va ser la guanyadora del concurs musical Sona 9 de l’any passat i interpreta temes pop i folk en un to íntim i melancòlic molt personal. Les seves cançons són molt sinceres, amb lletres crues i transparents i un inevitable accent mallorquí. El seu projecte s’inspira en l’obra dels autors anglosaxons independents com Nick Drake o Justin Vernon però afegint-hi un punt insular.

 

 

Tancarà els concerts  la vigatana Carla Serrat (Golferichs, 30 d’octubre, 19.30 h) Aquesta cantautora va presentar l’any passat Kill a feeling, un àlbum lluminós i molt pop que suposa una evolució en la seva carrera i en què fins i tot té temes ballables com It’s a race o Discover. Tot això sense deixar de banda el seu estil característic, el synthpop fosc i contemplatiu present en cançons com Fire, on va col·laborar amb la seva germana Joana Serrat.

  

 

Dansa i flamenc contemporani

La dansa prendrà el C. C. Golferichs demà dimecres (19.30 h) amb Nur, de la companyia Iron Skulls Co.Nur En aquest muntatge, un individu es transforma en un col·lectiu per mitjà de la dansa urbana i contemporània. Un viatge introspectiu entre la improvisació i la interacció amb l’entorn que investiga les diferències individuals. En aquesta mateixa disciplina també podrà veure’s Indala de la David Vento Dance TheaterIndala (C. C. Cotxeres Borrell, 10 d’octubre, a les 11 i 12 hores). És un recorregut escènic que es proposa descobrir-nos les formes primitives i contemporànies de l’ésser humà i la influència dels rituals en la transmissió de missatges socials. Per a això utilitzen grans cèrcols o semicircumferències que acompanyen a les seves evolucions.

  

 

El flamenc també tindrà el seu espai però amb gotes de dansa contemporània a l’espectacle Y perdí mi centro (C. C. Golferichs, 5 de novembre, 19.30 h), el nou projecte de la companyia femenina Laboratoria. El ball és executat amb precisió i energia per Aina Núñez, artista a cavall de Catalunya i Andalusia, que es dedica a l’ensenyament i també ha actuat en diversos grups i en solitari. L’acompanyen dues formidables ‘cantaores’ Ana Brenes i Cristina López, que aconsegueixen emocionar amb les seves veus. Completa el grup una altra artista amb gran experiència, la guitarrista francesa Isabelle Laudenbach, antiga component de Las Migas que ha treballat també amb Gemma Humet i María Rodes. En aquest muntatge defensen que l’equilibri de la humanitat depèn de la igualtat entre homes i dones i si elles perden el seu centre, es desvirtua la seva essència.

  

 

Una ‘performance’ feminista i circ

També en clau reivindicativa trobem al Comando Señoras amb els seus Ritos de amor y guerra (C. C. Sagrada Familia, 12 de novembre, 20 hores). Defineixen el muntatge com un acte polític de resistència, perquè, afirmen, que allò personal és polític. Les seves trinxeres són els escenaris i la seva principal arma, l’autoficció. Un espectacle coral que té aires de performancei està interpretat per una vintena d’actrius de diferents edats. Porten a terme el seu activisme escènic a les pantalles, els teatres i als carrers. Alcen la veu, s’indignen, es diverteixen, desmunten les trampes del patriarcat i interpel·len l’espectador. Aconsegueixen que riguem, ens emocionem i, el més important, connectem amb la seva causa en tan sols una hora.

  

 

El circ arribarà al seu vessant més contemporani amb Bambalas (C. C. Fort Pienc, 3 d’octubre, 11.30 h), tres germanes que actuen sobre un gronxador gegant en forma de trapezi i que pretenen demostrar que la unió fa la força. Apareixen a l’escenari i descobreixen que hi ha públic, per la qual cosa intenten mostrar les seves habilitats, però la seva obsessió per impressionar els espectadors les farà equivocar-se repetidament fins a descobrir que la solució passa per la col·laboració entre elles. En aquesta línia circense amb elements teatrals i de dansa es presenta Avec le temps (Casa Elizalde, 7 d’octubre, 20 hores) a càrrec de la ballarina i actriu Claire Ducreux i el coreògraf Toni Mira. Ella interpreta una dona cega i ell és el seu acompanyant. De la seva relació tots dos aprendran molt en un viatge poètic però també molt divertit.

  

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

 

Màgia, mímica i poesia

L’última proposta és una altra petita joia, The Postman (C. C. Fort Pienc, 31 d’octubre, 11 h.), un deliciós espectacle de màgia i mímica protagonitzat per Txema Muñoz. El personatge que crea és el d’un carter entranyable, ingenu i, alhora, pícar. En tan sols una hora desplega una gran quantitat de recursos per tenir en suspens l’espectador, que mai deixa de prestar-li atenció. La il·luminació, la música, l’escenografia i el vestuari estan creats per proporcionar una atmosfera entre el suspens i la fantasia que contribueixen al misteri i la imaginació. Màgia, humor i mim en un espectacle original i molt plàstic que és un excel·lent colofó a aquesta selecció de muntatges de petit format que, en realitat, són molt grans pel que fa a la qualitat.