MIRADOR

Formats per Quino

Va fer que ens replantegéssim el món, almenys a una o dues generacions. Riem amb ell, però en el fons sabíem que ens estava plantejant coses molt serioses

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp55192179 file   in this sept  15  2014 file photo  argentine cartooni200930193431

zentauroepp55192179 file in this sept 15 2014 file photo argentine cartooni200930193431 / Natacha Pisarenko

Quino ha mort. No, no del tot. El seu esperit i la seva obra continuaran vius. El seu esperit, perquè va transmetre uns valors cívics i socials transmutats en les seves vinyetes. Les seves de vegades acerades crítiques a la societat arribaven de forma suau, però arribaven. Ja fos a través de les tires de Mafalda, a a través dels seus acudits i historietes sense personatges fixos. El seu dibuix era suau, gairebé podríem dir que amable, però els seus personatges concentraven situacions de vegades terribles. Quino ens va descobrir a molts les xacres del nostre entorn, ens va fer revisar-les i, potser, denunciar-les i fins i tot intentar superar-les.

Sense voler-ho, ens va educar en una tradició humanista que, ara com ara, sembla passada de moda. Però no ho està. És més, Quino va fer molt per la historieta. Quan preguntes a qualsevol persona (major de, posem 50 anys, això sí) si ha llegit còmics i que en citi algun, la Mafalda de Quino gairebé sempre apareix. Perquè Quino era humorista gràfic, sí, però sobre tot historietista. Les seves tires de Mafalda són historietes. Moltes de les pàgines d’humor que va realitzar a la seva vida estan plantejades com una historieta. Per tant, Quino, almenys a Espanya i Llatinoamèrica, és un dels historietistes de referència.

Diguem que Quino va fer que ens replantegéssim el món, almenys a una o dues generacions. Riem amb ell, però en el fons sabíem que ens estava plantejant coses molt serioses. Els seus personatges assistien de vegades atònits als vaivens de la vida; sabíem reconèixer-nos en ells. Crec que Quino ens va ajudar a desenvolupar un esperit crític que em sembla bàsic per a la supervivència. Sense ell, sense el seu esperit, no seríem com som ara. I malgrat les seves puntes de pica als excessos que ens assalten, és precisament aquest esperit crític el que ens permet afrontar-los. Quino forma part de la nostra cultura. No ja de la del món occidental, que també, sinó de la personal, de la intransferible de milions de persones.

La seva obra continua sent actual, perquè en realitat la humanitat no ha canviat en res. Podem continuar llegint-la reconeixent totes les seves pautes

La frase de Mafalda «¡parin el món, que vull baixar!» l’hem fet nostra en més d’una ocasió. Però en realitat ni ella ni Quino ni nosaltres podem ni volem baixar d’aquest món. El que volem és continuar disfrutant de la seva obra, sabent que amb Quino tenim eines per afrontar-ho. I això és incidir en la vida. L’obra de Quino continua sent actual, perquè en realitat la humanitat no ha canviat en res. Podem continuar llegint-la reconeixent totes les seves pautes.

Quino ens ha deixat, però no el seu esperit ni la seva obra. Mentre continuem llegint-lo i assumint la seva crítica visió del món, continuarà viu. I no importa l’edat del lector. Convinguem que als nens els arribi una part del seu missatge i, sobretot, la ductilitat i riquesa dels personatges de Mafalda. Però als adults tots els senyals que emet ens arriben alts i ben clars. De fet, l’obra de Quino hauria de ser d’obligada lectura per a totes les edats i generacions. Perquè, potser, a partir d’ella puguem construir un món millor o, almenys, podrem continuar qüestionant-nos aquest món. Que era el que volien Quino i Mafalda.

Almenys podem intentar-ho.


Notícies relacionades

Antoni Guiral és divulgador de còmics

 

Temes:

Quino