Homenatge a la mirada generosa de Joan Guerrero

El fotògraf Joan Guerrero (Tarifa, 1940) comenta sempre que «primer és la persona i després la fotografia», que cal connectar amb la gent que es retratarà, ser un més d’ells i mirar-los amb respecte, per poder fer la millor imatge. Després de més de 60 anys aplicant aquesta manera de treballar a les seves fotografies, aquests dies exposa una mostra de la seva obra en ‘La visió del Vell Guerrer’, que pot veure’s a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC).

L’exposició forma part de la vuitena edició del Festival Revela’t i que aquest any té com a fil conductor el concepte d’‘humanitat’, una paraula amb què Guerrero encaixa a la perfecció. La mostra inclou fotos de la llarguíssima trajectòria de Joan Guerrero en el món de la fotografia: una visió de l’època franquista, escenes urbanes, retrats, instantànies de Tarifa (on es va iniciar en la fotografia), la vida a la seva estimada Santa Coloma –on va aterrar en els anys 60 del segle XX– i els seus viatges per Llatinoamèrica, entre altres fotos.

Generós, sensible, amant de la bellesa de la imatge, Guerrero també defensa el poder de la fotografia com a instrument de canvi i reflexió: «És una eina per canviar i acostar-nos a la gent que pateix», comenta.  De totes aquestes coses va parlar el fotògraf en la inauguració de ‘La visió del Vell Guerrer’, un acte que es va celebrar amb limitació d’aforament, a causa del coronavirus, però que va poder veure’s en directe en l’Instagram de l’escola.

Amb un «‘gracias a la vida y a la gente, que me ha dado tanto’, com canta Violeta Parra», va començar Joan Guerrero la seva xerrada. «M’he trobat al llarg de la meva carrera històries que valen més que les fotografies, molt més», va dir el fotògraf. «Cal saber escoltar», va afegir. I això explica el seu interès per anteposar sempre les persones a l’hora de fer fotos.

Paraula i imatge

Guerrero, referent del fotoperiodisme, va defensar la fructífera aliança entre paraula i imatge per explicar de manera adequada una història. «La imatge, si té paraula, pot caminar. Altres imatges, amb paraules, també poden córrer. Si no porten descripció, les fotos coixegen», va dir.

En la seva xerrada, Joan Guerrero va tenir un record especial per a Tarifa, el lloc on va néixer, «a només 14 quilòmetres de l’Àfrica». «Allà em vaig enamorar de la fotografia en blanc i negre i vaig descobrir que sentia passió per la imatge», va dir.

La seva estimada Santa Coloma

També hi va haver menció, evidentment, a Santa Coloma de Gramenet, el lloc de Catalunya que el va acollir i el va veure créixer com a persona i com a professional. «A Santa Coloma vaig aprendre a explicar la història d’un poble. He escrit la història del meu poble, Santa Coloma, amb llum, tot i que soni cursi dir això». I allà queda aquesta història amb imatges, per als que no volen recordar i per als que volen tornar al passat. «La foto és un Grill-Parlant que ens diu: ‘¡Eh! Mireu el que érem i mireu el que ara som’».

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

L’exposició ‘La visió del Vell Guerrer’ pot veure’s fins al 20 de novembre a l’IEFC, al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Joan Guerrero ha col·laborat amb nombrosos diaris, entre aquests, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA; és membre fundador de Catalunya Mirades Solidàries, i ha rebut diferents premis, entre els quals es troben la medalla d’or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona o el premi Singladura, atorgat per Òmnium Cultural.