Nelson Valente debuta en català amb 'Els gossos'

Nelson Valente, autor i director argentí que ha presentat diverses obres a Catalunya, s’atreveix amb el seu primer muntatge en català amb ‘Els gossos’, comèdia àcida que s’estrena aquest dimarts a La Villarroel, tancada durant més de 200 dies i que ha reobert al públic amb les funcions prèvies per afinar l’obra. Expert a disseccionar amb humor les contradiccions de l’ésser humà, Valente recorre al món caní per retratar «una família en la qual tant es parlen com es lladren», explica l’autor. La identitat i la influència del nucli familiar centren aquesta peça. 

Tot i que treballar en català ha suposat un enorme esforç però ha valgut la pena: «Crec que no sona a roba deixada, ni a reposició, ni a un text argentí fet per catalans». Ara mateix no se la pot imaginar interpretada per una companyia argentina. «Aquesta és una obra que parla d’una família amb una vida còmoda. S’hi parla molt d’identitat, un tema que és en l’ambient i que notes per poc que portis les antenes posades», afegeix aquest creador que va començar el 2011 la seva relació amb Catalunya, on ha estrenat algunes de les seves obres.

A ‘Els gossos’ tot comença quan una dona que celebra els 40 es creua al metro amb un rodamon que li diu una cosa a l’orella. El rum-rum d’aquelles paraules la faran explotar en el moment més inesperat, just després del sopar de celebració. «Vaig escriure l’obra pensant en els actors», explica Valente. «Vaig treballar vuit mesos el text amb un d’ells, Joan Negrié, que em va ajudar amb l’idioma.» Tots dos es coneixien des que va muntar ‘El loco y la camisa’. Completen el repartiment Mercè Arànega, Sandra Monclús i Albert Pérez.  «Els intèrprets m’acaben de finalitzar els personatges amb la seva pròpia experiència de vida i la seva corporalitat. Sempre deixo un espai perquè posin la seva empremta als personatges. Vull que tot sigui el més orgànic possible», afirma el director.

Final d’una trilogia

Valente va passar a Buenos Aires sis mesos de confinament amb el text que completa la seva Trilogía de la huída, en què també inclou ‘Solo llamé para decirte que te amo’ i ‘El declive’. «Totes elles parlen de la identitat, dels llaços socials versus la felicitat i de la vida plena.» La falta de consciència sobre el que un realment vol i la por d’expressar-ho han aparegut en algunes de les seves obres.  «Si et poses a pensar què vols t’enfrontes a un desafiament, a una disjuntiva important. Som éssers socials, tenim relacions d’interdependència que impliquen una no-llibertat molt forta». Però així com a ‘El loco y la camisa’ era «una obra mig adolescent on intentava donar respostes, en aquesta interpel·lo fent preguntes». 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

La Vilarroel no va poder oferir ‘Els gossos’ una producció de la Sala Trono de Tarragona prevista per al Grec. Ara  amb el 70% de l’aforament i totes els protocols de seguretat La Villarroel torna a la cartellera barcelonina, molt més activa que la de Buenos Aires, segons explica Valente.  «Allà anem tres mesos darrere vostre», resumeix. Ell, que va arribar a Espanya a l’agost, encara recorda emocionat quan es va prendre el primer cafè en un bar. «Era a l’aeroport de Madrid i després de mesos confinat vaig notar com una sensació molt forta d’abstinència».

Tot i que les mesures es van relaxant a la capital argentina i es comencen a fer coses en ‘streaming’, l’autor tem per la cultura al seu país. «A l’Argentina no és com aquí, la cultura no s’està destacant com a prioritat. Cal ressaltar la seva importància com a bé essencial. Assegurar amb protocols que el teatre és segur és una cosa que no passa a Buenos Aires». Confia que al gener els teatres reobrin. Ell tornarà el novembre per estrenar la versió argentina de ‘Jauría’, premiada obra de Jordi Casanovas basada en el judici a ‘La manada’ que muntarà al Teatro Picadero. I prepara per al març «una obra comercial escrita per mi a Corrientes».