CITA POÈTICA (4)

Laura López Granell recita per a EL PERIÓDICO poemes del seu llibre 'Coratge' com a prèvia del Barcelona Poesia

Cinc dels autors participants en les jornades que comencen el 13 d'octubre llegeixen les seves creacions al llarg d'aquesta setmana

081020 poeta laura 16-9

081020 poeta laura 16-9 / periodico

Laura López Granell (Barcelona 1968) és la quarta poeta convocada a EL PERIÓDICO per aquestes lectures poètiques que pretenem que serveixin de pròleg i esperó al Festival Barcelona Poesia, que se celebrarà del 13 al 18 d’octubre. L’obra de López Granell no és gaire extensa, el seu primer llibre va ser ‘Itineraris’, amb què va guanyar el 1993 el premi als poetes joves que atorgava la Generalitat. Després va venir un silenci de 20 anys, perquè com sol dir ella, a les poetes se les pot veure en acció en la joventut o bé avançada la maduresa. Després del seu segon poemari, Forat (2014) apareix ara Coratge (Godalls Edicions), llibre a què pertanyen els tres breus poemes que ha vingut a recitar.

Granell és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu, un treball en què ha tutelat moltíssims poetes i li ha donat l’oportunitat d’aprofundir en el treball poètic, que mai ha deixat de practicar. ‘Coratge’ és un poemari rítmic i dinàmic, amb un títol que no es refereix tant al valor com als sentiments que procedeixen del cor i que és l’arrel de la paraula. La seva participació en el festival serà el 15 d’octubre al verger del Museu Frederic Marès en la taula rodona ‘¿Què és un vers al segle XXI?’, amb Víctor Sunyol i Unai Velasco, moderats per Josep Pedrals.

Unitat mínima

Potser aquest vers només dirà l’impuls que ha de portar-me al salt del vers següent. Potser l’impuls és motiu suficient: la música (latent), l’accent constant.

Sustain. Release. El to fonamental. A la frontera, al caire, a l’estimball.

L’enamorat

Carlota llesca el pa i el reparteix. Cadascú el seu tros segons edat i gana. Va repartint l’atenció i la mirada. Els grills de mandarina, els comparteix.

Llesca l’amor que ell és pensava que era d’ell, com si l’amor no fos sempre de l’aire.

Sortida

Notícies relacionades

Cada endemà és un equilibri entre l’atzar i la imaginació.

Poema: el so que fan els futuribles en topar amb l’imprevist.

Temes:

Poesia Barcelona Poesia

Inicia sessió 0 Comentaris