CITA POÈTICA (i 5)
David Leo recita per a EL PERIÓDICO un poema del seu llibre 'Nueve meses sin lenguaje' com a preàmbul al Barcelona Poesia
Cinc dels autors participants en les jornades que comencen el 13 d'octubre llegeixen les seves creacions al llarg d'aquesta setmana
David Leo (Màlaga, 1988), que tanca el cicle de lectures poètiques en EL PERIÓDICO concebudes amb la idea d’escalfar motors davant el Festival Barcelona Poesia que se celebrarà del 13 al 18 d’octubre, és un poeta malagueny que en l’actualitat resideix a Barcelona. Es va donar a conèixer gràcies al seu poemari Urbi et orbi, que va guanyar exaequo amb Ben Clark el Premio Hiperión el 2006 i, amb 17 anys, es va convertir en l’autor més jove a obtenir-lo. Un any més tard va aconseguir una beca a la Fundació Antonio Gala, planter de la millor poesia jove en castellà. També és autor de ‘Dime qué’ (Dvd) i de diversos poemes inclosos en antologies generacionals com La inteligencia y el hachal i Tenían 20 años y estaban locos de Luna Miguel. Fora de les seves activitats creatives i com a curiositat, David Leo va fer història de la televisió, a l’emportar-se l’any passat un premi d’un milió vuit-cents mil euros en el concurs Pasapalabra, que va suposar un rècord absolut en el programa.
Aquest poema forma part del seu últim treball ‘Nueve meses sin lenguaje’ (Ultramarinos), una indagació a estones divertida i a estones sàvia, sempre essencial, en els processos que precedeixen a la creació del poema o que ataquen directament les seves regles. L’autor participarà en el recital que l’últim dia del Barcelona Poesia servirà de tancament a la trobada al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona (CCCB).
Todos tienen una calle con su nombre, la cruzan en zigzag, interiorizan lenguajes de hojarasca
y llevan un YO SOY por estandarte,
todos guardan su exlibris en la guía telefónica,
todos frotan una moneda contra la mejillahasta grabar su efigie.
Todos se extralimitan. Todos se sobreponen como el géiser lucha por superarseen alta mar,a cuatro mil kilómetros de toda inteligencia.
Todos tuercen, todos trinchan, todos tartamudean pero todos alzan alto su vasopara que lo atraviese el extraviado rayo de la misericordia
y hasta los que saltaron desde torres(tú, fugaz monumento bocabajo)
y los que retocaron con ácido sus pómulosposaban secretamente para una estatua.
Notícies relacionadesAsí los datos personales no son másque una canción de cuna,a obsesiva,
y el rumor de la historia,la colisión de las civilizaciones,esos veinte minutos de conciliar el sueño, esos cinco segundos de vuelta a la conciencia al despertar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia