EL FESTIVAL DE CINE FANTÀSTIC DE CATALUNYA
'NO MATARÁS', la mala nit de Mario Casas
El director català David Victori estrena a Sitges un 'thriller' adrenalínic en el qual es pregunta si un tipus corrent podria acabar amb la vida d'algú
zentauroepp55350100 201010jm entrevista a mario casas i david victori prota i d201010154852
Explica David Victori (Manresa, 1982) que estava en un cine d’Amsterdam quan, entre sessió i sessió, una estranya idea li va rondar el cap. Era de nit, estava sol, no coneixia ningú a la ciutat i la freda sensació de buit li va centrifugar el cervell. «¿Què passaria si la nit s’acaba enredant fins a l’extrem que li acabo traient la vida a algú? ¿I si la gent que em veu està d’acord que ho faci?». Els escabrosos interrogants, que haurien espantat qualsevol esperit sensible, van despertar l’interès creatiu de Victori, i d’allà va brotar, com una bèstia indomable, la seva segona pel·lícula com a director, ‘No matarás’. En ella, Mario Casas és un bon noi dedicat a cuidar el seu pare malalt, però una inoportuna mala nit en la pitjor de les companyies el precipita als inferns de la Barcelona nocturna. La pel·lícula, adrenalina pura, ves va presentar aquest dissabte a competició a Sitges.
«És veritat, és un absolut descens als inferns», assegura un somrient Casas, entossudit en sortir dels enutjosos clixés de guapo acadèmic per convertir-se en rotund actor de caràcter, com ha demostrat en la recent ‘El practicante’ i ara a ‘No matarás’. «És una pel·lícula salvatge que, a partir de cert moment, t’atrapa i ja no et deixa anar. La sents amb tots els sentits», afegeix l’actor, que es buida a ‘No matarás’ fins a extrems extenuants. Victori, al seu costat, es desfà en elogis. No són paraules buides. La de Casas és una actuació titànica, gairebé sempre en primer pla i en temps real. «El Mario ha posat a la meva disposició totes les eines per aconseguir la veritat en tot moment: la seva vida, les seves pors, la seva intimitat, tot. Ha sigut un procés molt dens, molt poderós, a nivell emocional. Veure al Mario absolutament entregat és una de les experiències més poderoses de la meva carrera», relata el director de ‘El pacto’ i d’aquell curtmetratge fantàstic, ‘Zero’, que li van produir Ridley Scott i Michael Fassbender, i que va presentar fa cinc anys («¿cinc anys ja? ¿Tants?») justament aquí, a Sitges.
Per a Victori, la pel·lícula té alguna cosa d’exorcisme. O, sense voler anar tan lluny, de resposta a aquesta pregunta que el portava de cap: si un noi corrent, una bona persona, podria arribar a matar. «Sempre em pregunto si estic malalt per fer-me aquestes preguntes. Però en realitat m’expandeixen l’empatia, ja que intento entendre el que no entenc, l’incomprensible. Aquesta fascinació per donar resposta a l’impossible és el meu motor, la meva gasolina, per posar en marxa el procés creatiu», explica el director manresà, intens, profund, emocional i gairebé transcendental.
Una misteriosa jove
A ‘No mataràs’, el personatge de Casas (Dani), ho hem dit abans, es dedica a cuidar el seu pare malalt. Quan aquest mor, la vida del tímid Alex perd sentit i la seva germana li regala un viatge pel món. Just abans de marxar, i mentre sopa una hamburguesa en un bar de nit, coneix a una de misteriosa (i llançada) jove, Mila (Milena Smit), que el porta a l’hort en tots els sentits. Smit, per cert, és una de les grans troballes de la pel·lícula. «Va costar trobar-la. En el nostre compromís amb la veritat, no volíem l’actriu perfecta, sinó algú que fos una actriu de manera natural. Li vaig demanar al director de càsting que es tornés boig. Està oculta en algun lloc, li vaig dir». I la va trobar. Milena, recepcionista d’hotel, va ser descoberta a través de les xarxes socials i quan va fer els càstings, va ser Victori el que va embogir. «Vaig cridar a tothom de l’equip. ¡La tenim! És increïble».
Una experiència immersiva
La Mila és la clau del film, el detonant del descens als inferns de l’Alex. A partir de la seva aparició, l’acció de ‘No matarás’ transcorre pràcticament en temps real. Quan li van preguntar si va tenir la temptació de rodar en pla seqüència com altres pel·lícules d’incerteses noctàmbules com ‘Victoria’, de Sebastian Schipper, es va parar a pensar uns segons. «La temptació la vaig tenir, però de seguida em vaig adonar que era una temptació des de la forma. I no volia que la forma tingués més força que l’experiència», afirma Victori, que ha rodat la pel·lícula amb una sola òptica de 50mm i en format ‘full frame’. «No he volgut rodar en panoràmic. Em sobraven els costats. Volia una experiència immersiva», relata el director. No menteix. La càmera està pràcticament adossada al clatell de Casas durant bona part del metratge.
Notícies relacionades«¡Absolutament cert!», exclama l’actor. «És molt interessant com està rodada, tota càmera en mà. És una pel·lícula que s’ha de veure al cine. L’espectador es converteix en els ulls del personatge i, en fi, crec que la patiran tant com la disfrutaran», explica Casas amb amabiliat i elegància, disposat fins i tot a fer-se ‘selfies’ amb mascareta amb alguns dels pocs fans que han acudit a l’Hotel Melià. És una pena, això sí, fer-se una foto amb Casas i que no se li vegi la cara.
El film arribarà als cines el pròxim divendres 16.
