Bruce Lee contra el racisme

El director Bao Nguyen, fill de refugiats de la guerra del Vietnam, va rodar el documental ‘Be water’, vist aquests dies a Sitges (i tant de bo aviat a les plataformes), amb afany de conèixer millor aquest altre Lee. «Ell sempre va ser un símbol per a mi», ens explica. «Símbol de la representació, de la masculinitat asiaticonord-americana, del triomf del de segona... Però no coneixia la seva vida personal ni sabia tot pel que havia passat a causa de la seva raça».

Nascut a San Francisco, però criat a Hong Kong, i després casat amb una nord-americana caucàsica, Lee vivia entre dos mons i volia ser vist així: com a algú que viu, o flueix, entre cultures; com l’aigua. La pel·lícula explica la seva lluita per la dignitat, les seves pors, a través de les paraules dels seus éssers estimats. «En un primer muntatge, era Lee qui explicava la seva història. Però no podia emprar gaires entrevistes perquè va morir jove [als 32] i no hi ha tant material. Després d’utilitzar la seva veu tot el possible, vam començar a entrevistar aquells que el van conèixer de veritat».

Perspectives poc conegudes

Hi ha hagut molts documentals sobre Lee, però pocs que tinguin tan en compte el context social en què es va desenvolupar la seva carrera, o amb semblant accés a gent pròxima a ell. Parla, per exemple, Amy Sanbo, la seva primera nòvia: «Que pogués parlar sobre com va ajudar a formar la identitat asiaticonord-americà de Lee era molt important per a mi». A més, Nguyen ha aconseguit reunir en el mateix projectela seva viuda Linda, la seva filla Shannon i el seu germà Robert, tots amb vides bastant separades.

Durant la producció, Nguyen va aprendre que Lee va ser gairebé més estudiant que mestre: «Pensem a Bruce Lee com un mestre de la seva filosofia i d’arts marcials, però és gratificant escoltar que va aprendre molt dels seus éssers estimats. Fins i tot algú tan segur de si mateix va comprendre que les relacions i la gent que ens envolta són essencials per avançar en la vida i fer front als problemes».

La polèmica visió de Tarantino

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Problemes com, per exemple, haver de lluitar per tenir línies en la sèrie ‘El Avispón Verde’ o per aconseguir papers que no fossin de dolents caricaturescos o servents. Durant els seixanta i setanta, el retrat que es feia d’asiàtics i asiaticonord-americans a la tele i al cine era bastant estereotipat. Però potser no s’ha d’anar tan enrere per inquietar-se.

Pregunto a Nguyen pel retrat de Lee a ‘Érase una vez en... Hollywood’, de Tarantino, que tant va irritar Shannon Lee. «Hauria preferit un retrat una mica més subtil i amb més facetes», afirma. «No parlo com a director de ‘Be water’, sinó com a fan del cine i de Tarantino. A la mateixa pel·lícula es tracta Charles Manson, Steve McQueen, Roman Polanski i tots els altres personatges reals amb un nivell de respecte que desapareix quan es tracta de Bruce Lee».