Elia Barceló, premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil

A més d’un homenatge a Mary Shelley, recalca Elia Barceló (Elda, Alacant, 1957), que amb ‘L’efecte Frankenstein’, novel·la gràcies a la qual aquest dimarts s’ha alçat amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2020, volia «que els joves d’avui s’adonessin que tot el que tenim avui dia les dones ha sigut gràcies al treball de moltíssimes altres dones que al llarg dels temps i en molts llocs han patit molt». «S’ha d’estar amb els ulls molt oberts perquè no ens ho tornin a treure», ha afegit a aquest diari l’escriptora, via telefònica des de l’austríaca ciutat d’Innsbruck, on viu des de fa quatre dècades, «encara impactada» per la trucada del ministre José Manuel Rodríguez Uribes anunciant-li el guardó.

El jurat del Nacional, que ha destacat sobre la novel·la «la seva prosa fluida i madura, la seva trama perfectament encaixada fins al final, i uns personatges que evolucionen al llarg de la història i estan dotats d’una profunditat que els fa creïbles», ha remarcat també l’«important feina de documentació històrica que mostra l’evolució del rol de la dona des de fa 200 anys».

‘L’efecte Frankenstein’, amb el qual ja va guanyar el Premi Edebé 2019, trasllada els joves actuals fins al segle XVIII gràcies a Nora, una estudiant de Medicina del segle XXI que, una vegada a l’època de Shelley, ha d’afrontar els xocs culturals i dilemes morals que suposa retrocedir a uns temps en què el paper de la dona en la societat i la ciència era testimonial. 

Realisme i ciència-ficció

En la llarga i sòlida trajectòria de Barceló, filòloga i professora que compta amb nombrosos relats i més de 25 novel·les, una dotzena juvenils (entre d’altres, ‘El cas de l’artista cruel’, de 1998, i ‘Cordelluna’, del 2007, les dues guanyadores també de l’Edebé), sobresurt la seva producció lligada a la fantasia i la ciència-ficció, que li ha valgut premis com el Celsius i l’Ignotus. ‘L’efecte Frankenstein’ no escapa a això. «Shelley està considerada com la mare de la novel·la de ciència-ficció, però les qüestions màgiques no hi són sobrenaturals sinó que parteixen de la ciència. Ella va obrir el camí. La ciència-ficció com a gènere permet reflexionar sobre el que fem i a on ens porten les nostres eleccions», assenyala. En el cas de la novel·la guanyadora, la protagonista ajudarà el seu amic Max a solucionar el problema del seu irresponsable amic Víctor amb la criatura que ha creat. 

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

Davant els temps pandèmics que vivim, per a Barceló «la literatura és moltes coses»: «De vegades és un refugi on amagar-se o protegir-se de la vida quotidiana i real, del dolor, l’avorriment o les coses dolentes, però és també una manera d’aprendre models i veure de quines maneres es poden fer les coses alhora que ens mostra camins pels quals no és bo transitar perquè ens portaran a la catàstrofe. I, sobretot, és un estímul per a la reflexió». 

Barceló, que aquesta mateixa setmana veurà arribar a les llibreries la seva nova novel·la, ‘La noche de plata’ (Roca), aquesta vegada lligada al gènere negre, diu que és «omnívora». «Igual que menjo de tot, llegeixo i escric de tot. Faig realisme, amb persones normals i problemes normals, tot i que de vegades tinguin algun mort a l’armari. El realisme, el terror, la ciència-ficció, el fantàstic... les històries no tenen noms i cognoms».