LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC

'Sputnik', l''Alien' que va arribar de Rússia

El prometedor director rus Egor Abramenko concursa a Sitges amb un drama de terror i ciència-ficció amb menys pressupost de l'aparent

zentauroepp55299087 icult201013131939

zentauroepp55299087 icult201013131939

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Crec que estem a punt de presenciar l’alba de la ciència-ficció russa», ens diu el director Egor Abramenko, nascut el 1987 a Rostov del Don. «A part de ‘Stalker’ i ‘Solaris’, no tenim massa pel·lícules de ciència-ficció icòniques en aquest país, però això ha de canviar». I ell vol contribuir a aquest canvi, a aquesta alba. Abramenko concursa a Sitges amb ‘Sputnik’, ambiciosa ‘monster movie’ sobre un cosmonauta que torna a la Terra amb un regal innecessari per a la humanitat: una criatura allotjada al seu interior. (I un paisà seu, Arseny Syuhin, firma la projectada fora de concurs ‘The superdeep’, terror de ciència-ficció al pou superprofund de Kola).

Sembla inevitable pensar en ‘Alien’, però és que Abramenko vol que ho fem. La seva pel·lícula és un clar producte de l’estudi d’aquest referent: vegeu, per exemple, la manera gradual en què es revela el monstre. «Ens vam basar en la fórmula de Ridley Scott i vam utilitzar la foscor com a primera eina», diu Abramenko, que debuta en el llarg després d’una important carrera en publicitat, com Scott. «A l’hora de crear terror o sensació d’amenaça, la imaginació del públic és l’arma més efectiva. És una cosa que, a més, resulta útil quan tampoc vas sobrat de pressupost».

Aquells ‘blockbusters’ elegants

‘Sputnik’ es va rodar amb un pressupost de només 190 milions de rubles, una mica més de dos milions d’euros; al voltant de 38 vegades menys que ‘Alien: Covenant’. No és que cada ruble llueixi, és que això sembla producte d’un gran estudi ianqui. Gran part de l’encanteri està en la direcció d’Abramenko, les decisions i ritmes del qual ens recorden que, fa un parell de dècades o tres, els ‘blockbusters’ de Hollywood podien ser elegants. «La meva influència més gran són les pel·lícules nord-americanes convencionals», admet el director sense problema ni prejudici. «Steven SpielbergJames Cameron i Ridley Scott són entre les meves inspiracions més grans. Crec que la primera pel·lícula que em va deixar veritable empremta va ser ‘Parc Juràssic’. Durant un temps, vaig pensar seriosament a dedicar-me a la paleontologia».

Els 190 milions de rubles van donar a Abramenko per a un grapat d’efectius plans amb efectes digitals. En cas d’haver tingut el doble de pressupost, potser tampoc hauria demanat més: «Volíem que el que es veiés en pantalla fos tangible, semblés real. No volíem omplir la pel·lícula d’efectes digitals a mig acabar. Vam decidir concentrar-nos en uns quants plans llargs i que mai semblés que volem amagar el monstre en el muntatge. El que va aconseguir l’equip de Main Road Post, la companyia número u d’infografia a Rússia, és una cosa increïble».

Drama amb bèstia

Al contrari que en, diguem, ‘Life’, que també pot recordar, aquí el monstre no és l’única estrella de la funció. A Abramenko li importen els seus personatges, començant pel cosmonauta posat en una relació simbiòtica amb la bèstia, Konstantin Sergeevich (Pyotr Fyodorov), i seguint per la doctora reclutada per l’exèrcit per investigar el seu cas, Tatiana Yurievna (Oksana Akinshina), qui acaba involucrant-se més de l’esperat per motius que es remunten a la seva pròpia infància. «Tot i que vam utilitzar ‘Alien’ com a punt de partida –explica Abramenko–, sempre vam tenir clar que la nostra història seria més aviat un drama. En certa manera, els elements de ciència-ficció hi són per reforçar qüestions de sentiments i conflictes entre humans».

Oksana Akinshin, en un fotograma de ‘Sputnik’.

Abramenko es va quedar amb Fyodorv i Akinshina (memorable Lilja de ‘Lilya forever’) per la «química única» que existia entre els actors, encara més intensa que la de la bèstia amb Konstantin. «Des de la primera prova conjunta va ser evident per a tot l’equip. Vaig tenir molta sort de tenir-los. Però també de comptar amb Fyodor Bondarchuk [el malvat coronel], algú de qui era molt fan i al qual volia veure com a malvat icònic. Per a la meva sorpresa, la idea li va encantar i ens ha regalat un gran personatge rere l’estela del coronel Kurtz d’‘Apocalypse now’».   

Notícies relacionades

Només queda creuar els dits perquè en el festival de Sitges del 2022 puguem disfrutar del seu nou projecte: «Una història realment guai de robots, el meu segon tema favorit després dels aliens. La descriuria com un encreuament de ‘Blade runner’ amb ‘La finestra indiscreta’». No fa falta dir gaire res més.

(A sota, la salutació enviada per Abramenko al públic de Sitges).