El riure com a teràpia

En les dues obres, Gay torna a transitar per un territori en què es mou com un peix a l’aigua; això és, els ressorts de les relacions humanes, la complexitat de les afeccions, la vida domèstica on es couen a foc lent les velles picabaralles irresolubles. Mig en broma, mig seriosament, diu que a ell agradaria escriure guions sobre assassins, històries de gènere, però que sempre torna al seu món, a inspeccionar el quotidià sota el microscopi (si algun dia se li ocorregués barrejar els dos universos, el resultat podria ser un festival). Així, la peça teatral ‘53 diumenges’ dissecciona el vincle d’amor-odi entre tres germans que converteixen una vetllada familiar en una bomba de rellotgeria, mentre que la pel·lícula revisita la mare de totes les batalles: la vida en parella.

‘Sentimental’ és l’adaptació del debut teatral de Cesc Gay fa quatre anys amb ‘Els veïns de dalt’, una obra que va aconseguir un èxit de públic tant en la versió catalana (90.000 espectadors) com en la castellana (150.000). En el film, el Julio (Javier Cámara) i l’Ana (l’argentina Griselda Siciliani) conformen una parella veterana, de les que ja ni es miren ni es toquen, fins que una nit decideixen convidar els seus veïns, el Salva (Alberto San Juan) i la Laura (Belén Cuesta), més joves i amb molt més llit que ells. Per descomptat, s’embolica la troca. El cineasta volia escriure sobre aquests matrimonis, ni amb tu ni sense tu, que han fet de la convivència un camp minat, farcit de retrets i combats dialèctics, un caldo de cultiu del qual han germinat obres mestres com ara ‘¿Qui tem Virginia Woolf?’ amb Liz Taylor i Richard Burton. 

Una batalla campal diària sobre la taula del menjador. ¿Quina necessitat havia d’arribar fins allà? Gay aborda l’assumpte des de l’esperança i el riure, des de l’«intentem-ho», lluny del consumisme afectiu de qui canvia de ‘partenaire’ com qui es muda de mitjons. Un tema agredolç, tragicòmic, un d’aquests papers que broda Javier Cámara, que ja va demostrar amb escreix la seva versatilitat al director a ‘Truman’, en la difícil tessitura d’acompanyar algú que s’està morint (Ricardo Darín).

Notícies relacionades

¿Qui dimonis és Kiko Veneno?

La millor preqüela d’una preqüela de ‘Star Wars’

Per escriure ‘Sentimental’, el guionista es va inspirar en les grans comèdies nord-americanes dels anys 40, les ‘screwball comedies’, quan el guió, com la pilota en el beisbol, trenca la seva trajectòria amb una gir inesperat. Ritme trepidant, diàlegs molt picats i actors com Cary Grant, Katherine Hepburn i Spencer Tracy. Pel·lícules que van ajudar a aixecar la moral després de la Gran Depressió.