Gert Nygårdshaug: «El futur ha d'estar en mans de joves com Greta Thunberg»

El Mino, una criatura que caça a l’Amazones papallones exòtiques per vendre-les, veu com la seva família i els seus veïns són massacrats pels armers, assassins contractats per petrolieres i empreses nord-americanes que exploten sense escrúpols la selva tropical i la condemnen a la desaparició i al genocidi dels pobles indígenes. La impotència, la venjança i la defensa de la naturalesa amenaçada el convertiran en líder d’una banda terrorista que mata alts executius de multinacionals. Sobre aquests elements i basant-se en les seves vivències a Sud-amèrica va publicar l’escriptor i activista noruec Gert Nygårdshaug (1946), fa 30 anys, ‘El zoo de Mengele’ (que arriba ara per primera vegada a Espanya coeditada per Capitán Swing i Nórdica i, en català, a Cossetània). Considerada un ‘thriller’ ecològic, va ser premiada el 2007 com la millor novel·la de l’últim segle al seu país pel Festival de Literatura de Lillehammer, i va vendre més de mig milió d’exemplars. Nygårdshaug, conegut a més per la sèrie negra protagonitzada pel detectiu gastrònom Fredric Drum i pels seus llibres de poesia i per a joves, va elegir el títol perquè ‘Mengele zoo’ és una expressió brasilera que significa que una situació està fora de control i evoca com el metge nazi fugit planejava fer de Llatinoamèrica el seu jardí zoològic.

¿Creia fa 30 anys que arribaríem tan aviat a tal degradació del planeta?

No, llavors no podia imaginar que la situació es tornaria moltíssim pitjor. Si escoltem sir David Attenborough [científic naturalista britànic] i ens basem en informes científics, veiem que, per desgràcia, som davant una situació urgent. No disposem de gaire temps per revertir aquest desenvolupament i salvar el nostre planeta. El 1978, a la Terra hi havia 3.000 milions de persones i el 68% del planeta era naturalesa, un santuari de vida salvatge. Avui dia som 8.000 milions i tan sols ens queda el 29% de naturalesa. ¿Com serà dins de 20 o 30 anys? ¿I dins de 100?

¿És justificable el terrorisme ecologista? 

No, no és el camí a seguir. El meu heroi, el Mino, es va crear a partir de les tragèdies que havia experimentat, per la qual cosa vaig mirar de veure el món a través dels seus ulls, no dels meus. M’oposo a totes les formes de terrorisme, però m’alegra recolzar accions pacífiques i aixecaments populars contra la destrucció del planeta.

¿A la pràctica, no creu que tot i que es mati els responsables sempre en vindran d’altres a substituir-los? ¿El problema és el sistema basat en el lucre d’empreses i/o governs?

A la novel·la és el que dic exactament. El Mino sabia que, independentment de quants agressors matés, en continuarien sorgint d’altres nous. De manera que sí, el problema és la recerca creixent de beneficis del sistema capitalista.

¿Quines solucions hi ha per frenar la destrucció de la naturalesa?

Estic molt preocupat. Els informes dels biòlegs diuen que les plantes, els insectes i els animals s’estan extingint a un ritme desconegut fins ara. Això no es deu únicament a la indústria, sinó també a l’agricultura, perquè el món necessita cada vegada més aliments per a la creixent població mundial. Per desgràcia, ens falten líders polítics que comprenguin la serietat de tot això. L’única solució és que nosaltres, la gent corrent, ens rebel·lem contra el corrent principal de la política i el capitalisme que imperen en els nostres dies.

¿Què pensa veient Bolsonaro o Trump i les seves polítiques contra la naturalesa?

Em desespera profundament. Si dins de 50 o 100 anys queden historiadors en aquest planeta, aquests polítics hauran acabat en el munt de ferralla de la història. Lamentablement, són massa, tant al meu país com a la seva preciosa Espanya.

¿Creu que Greta Thunberg pot haver llegit els seus llibres? ¿Hauríem de deixar el futur en mans d’aquests joves conscienciats i activistes? 

Ha ha. No sé si ha llegit els meus llibres. ¿Potser sí? Però he de contestar amb un clar ‘sí’ a la seva pregunta. Els moviments entre la generació jove han d’anar en augment i créixer. I confio que votaran altres polítics diferents que tenim avui.

¿El millor record de Sud-amèrica? ¿I el pitjor?

Vaig viure mesos en diferents períodes entre les tribus de l’Amazònia, i vaig aprendre molt. ¿El meu millor record? Li explicaré una història: quan la tribu matava un animal per obtenir-ne aliment, donaven les gràcies a l’animal. Quan naixia un nen, rebia un arbre com a regal de naixement. Veien un ‘tot’ en totes les criatures, en tota vida vivent; un context que havia de ser respectat. Desitjaria que els europeus el poguéssim veure igual. ¿El pitjor? Quan una empresa texana d’hamburgueses va cremar gran part de la selva per criar bestiar per obtenir-ne carn.

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

S’ha qualificat el seu llibre de pioner del ‘thriller’ ecologista. 

No el considero com un ‘thriller’. És ficció basada en la realitat que vaig experimentar a l’Amazònia. Em va motivar el meu amor per la naturalesa i els milions de criatures que viuen aquí i que aviat hauran desaparegut si seguim com fins ara.