Respecte, sí; por, no

Aquesta mostra va sorgir en una època, els 90, en què pintaven bastos per als trobadors, però suma ja 25 edicions i sobreviu en temps de Covid-19 fortificant-se en el Casinet d’Hostafrancs, centre cívic amb molt apropiats antecedents obrers, vinculats a l’España Industrial. Allà es desplegaran, les pròximes setmanes, els recitals del festival posposats pel confinament. Cites amb cantautors com els que un dia van il·luminar Pere Camps, que es reconeix com «un mal estudiant» que es va enamorar de la poesia escoltant Paco Ibáñez cantant a Rafael Alberti i a Raimon convertint en cançó les rimes de Salvador Espriu.

La importància d’organitzar-se

Però la cosa ve de més enrere, perquè Pere Camps i Campos va créixer en una família republicana pels quatre costats, amb històries d’exilis i empresonaments sobrevolant les sobretaules, amenitzades per Radio Pirenaica i Radio París. Quan el franquisme encara cuejava i ell tenia a penes uns vint anys, va sortir als diaris a l’emprendre una vaga de fam, protestant contra el seu acomiadament a Rótulos Teixidó a causa del seu incipient sindicalisme en l’òrbita de CCOO. D’allà, a coordinar la Comissió d’Aturats de Barcelona, a esperonar la vaga del ‘petit metall’ i a exercir de secretari d’organització.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Organitzar, això és el que se li dona bé, també en l’àmbit movedís de la promoció cultural. Camps es va estrenar muntant el concert de Sabina a la Monumental del 19 de juny de 1987, el funest dia de l’atemptat d’Hipercor, i no va tardar a guanyar-se Aute i Silvio Rodríguez, mentre promovia un jove talent anomenat Albert Pla. La seva vocació activista seguiria allà (va ser portaveu de SOS Racisme), «però no és bo quedar-te molt temps en aquests llocs». S’ha de deixar córrer l’aire i que el micro vagi de mà en mà.

La cançó que «et fa pensar»

I en aquestes que, el 1995, «se’ns mor l’Ovidi», i el Pere ho veu clar: cal organitzar-se, sí, i demostrar que la cançó d’autor continua viva, desafiant els joves lleons postmoderns. Moment de posar el focus sobre la paraula cantada, sobre la cançó «que parlés de les coses que ens preocupen, des de l’amor fins a la necessitat de justícia». Ser un virtuós del cant no és indispensable: «L’important és el que es diu i el que et fa pensar». Va néixer llavors Barnasants, i allà continua, ara tancant files en el Casinet, on establirà la seva seu principal d’una edició del 2021 que el Pere projecta amb serenitat i determinació. ¿Por? «No, respecte. La por ve de la foscor, i el respecte és racional».