Les multinacionals recuperen la SGAE i esclafen la 'roda'

Els socis han parlat. Tot i que pocs socis, com sempre. Aquesta vegada podien votar tots, i fins i tot fer-ho per correu electrònic, però al final només han exercit el seu dret 3.097 dels 120.000. El resultat, això sí, és aclaparador. La llista oficiosa que reunia artistes impulsats per les editorials multinacionals ha obtingut 14 de les 16 places del col·legi de petit dret, el dels músics. I les multinacionals també han recuperat el seu lloc en el col·legi editorial, i han deixat fora a totes les editores que van dominar la junta anterior.

Després de tres anys fora de l’entitat, les multinacionals han tornat amb força. Entre els autors que han sigut elegits per ocupar un càrrec en la nova junta directiva de la SGAE pel col·legi de petit dret hi ha Sabino Méndez (ex-Trogloditas), Nacho Mañó (Presuntos Implicados), Josemi Carmona (Ketama), David Santisteban (compositor de Sergio Dalma, Malú i nombrosos artistes d’‘OT’), el raper Haze i les cantautores Merche i Virginia Maestro.

Els únics autors que es presentaven en llistes no promogudes per les multinacionals i han salvat el càrrec són Juan Carmona (fundador de Ketama i cosí de Josemi Carmona) i Susana Egea (cantant del grup de pop electrònic Stereoskop els videoclips del qual són habituals a les matinades televisives). Hi ha un cas insòlit, el del compositor i flautista flamenc Juan Parrilla. El seu nom era s totes les llistes i, és clar, ha resultat el més votat.

El resultat dels comicis deixen fora de joc la gran majoria d’autors alineats, amb major o menor intensitat, amb l’anomenada ‘roda’. La desbandada d’autors de petit dret que integraven la junta directiva sortint és general, tot i que algun ha obtingut càrrec en les eleccions territorials, que també se celebraven ahir. És el cas de Miguel Ángel Chastang (Madrid) i Teo Cardalda (Galícia).

On no hi ha a penes canvis és en els col·legis de gran dret i audiovisual. Tots els candidats han sortit escollits, perquè només se’n van presentar 15 i hi havia 15 places en joc. Antonio Onetti, el president que va convocar aquestes eleccions, n’és un. Cal veure ara qui elegeix la junta directiva com a nou president de la SGAE. Qui ni tan sols ha aconseguit butaca en aquesta junta, tot i que aspirava a reprendre les regnes de l’entitat, és l’expresident José Miguel Sastrón: és l’altre gran perdedor. 

Esclafats

Tot i que, en teoria, els candidats a integrar la junta directiva es presentaven individualment, aquests dies han circulat dues i fins a tres llistes que buscaven la concentració del vot i la derrota de l’oponent. Una vegada més, el duel estava plantejat entre les editorials televisives (les que han intentat marcar el rumb de l’entitat els últims anys) i les editorials multinacionals. Tots els candidats que s’han presentat per lliure, aliens o no a aquestes batalles internes, han sigut esclafats. Aquesta vegada la puntuació mínima per entrar en la junta estava entre els 4.500 i 5.000 punts. Cap dels que es presentaven per lliure ha arribat a dos mil. N’hi ha que no n’han sumat ni 400. Són dades que confirmen que per entrar en aquesta junta directiva necessites estratègies ambicioses i aliats poderosos. I per governar-la, encara més. Ja ho deuen saber els cinc autors més votats, i que integraran la comissió de supervisió que ha de vetllar pel bon funcionament de la SGAE. Són Joan Albert Amargós, Manuel Aguilar, Arturo Luna, Antonio Álamo i l’editorial de la discogràfica BOA.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El resultat dels comicis obre un període en el qual serà més fàcil treballar per recuperar la confiança del Ministeri de Cultura i de la CISAC, que al juny va reafirmar la seva decisió d’expulsar la SGAE durant un altre any, però que al desembre podria reconsiderar la seva postura. El model de negoci tradicional en la música, el de les discogràfiques, ha guanyat la partida davant aquest altre model de negoci ideat per les editorials televisives. A efectes pràctics, no obstant, i respecte als músics, el col·lectiu més abundant a l’entitat, la casa dels autors que és la SGAE segueix en mans dels editors.