'La jaula de las locas': torna el musical

En la pitjor setmana que es recorda de la pandèmia en mesos hi ha motius per a l’optimisme a Barcelona amb la recuperació al Tívoli de ‘La jaula de las locas’, un musical divertit que convida a viure fidel a un mateix i sense complexos. Un equip de 80 persones entre actors, ballarins, músics i tècnics treballen cada dia per a aquest aclamat muntatge protagonitzat per Àngel Llàcer, actor i director, i Ivan Labanda, habitual del programa ‘Polònia’ i destacat intèrpret de musical. 

Tots dos encarnen dos homosexuals madurs a qui el casament del seu fill amb la descendent d’un dirigent ultraconservador (amb aspecte del líder de Vox) trastoca l’existència d’aquesta parella que a més d’amor comparteix negoci. Labanda interpreta el propietari i director de La cage aux folles, el club de gais més esbojarrat i famós de Saint-Tropez, on l’Albin, encarnat per Llàcer, és Zaza, la ‘vedette’ del ‘show’. 

Horari de Covid

La versió actual és més curta –dura dues hores i deu minuts– i no hi ha entreacte, perquè tothom estigui fora del teatre a l’hora que exigeix el Procicat davant les restriccions de la pandèmia. A diferència del muntatge estrenat fa tres anys al Tívoli hi ha canvis al vestuari i noves coreografies de Míriam Beneditez, que més enllà d’’OT’ i ‘Tu cara me suena’ ja va treballar amb Llàcer a ‘La botiga dels horrors’ i estarà també en ‘Cantant sota la pluja’, musical que preparen per obrir la temporada vinent al Tívoli, dirigit per Llàcer. «No hi tinc un paper. És per a joves: gent que sàpiga cantar, ballar, interpretar. Només ens falta el protagonista», explica Llàcer.

Llàcer és més diva que mai i la seva compenetració amb Labanda i la resta de l’elenc, brutal. Aquesta és la tercera temporada de ‘La jaula de las locas’, després de Madrid, on triomfava abans que la pandèmia ens obligués a confinar-nos. «Espero que totes les mesures de seguretat al teatre ajudin a venir. Crec que la gent necessita riure».  En les primeres funcions el bon rotllo es notava i no només al pati de butaques, ell i Labanda i molts més de l’equip actoral van haver de fer esforços divendres passat perquè no se’ls escapés el riure.  

Una gran família

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

A excepció d’un ballarí, l’equip és el mateix de sempre. «Si una cosa té l’Àngel és que crea companyies que formen una família», diu Labanda, que ha treballat amb Llàcer en diferents espectacles. Els 23 intèrprets i ballarins formen un grup trancat, com les bombolles creades a les escoles. «Només ens traiem la mascareta quan sortim a escena». A Llàcer n’hi han dissenyat una de transparent per al número en què interactua amb el públic des del passadís central de la platea. 

Ara se’l veu molt més còmode en el seu rol de diva de La cage aux folles. «Ja no puc cantar ‘Yo, soy el que soy’ com fa dos anys perquè no soc el mateix». Les classes amb Mamen Márquez (’OT’) també l’han ajudat a encarar d’una altra manera aquest gran himne gai. «Abans, cantar era un sofriment. Encara no disfruto, però estic a prop perquè ella m’ha tret la por».  I confessa: «Només en dues ocasions m’he sentit poderós després de cantar ’Yo soy lo que soy’. ¡Em vaig sentir com un torero!».