La Sala Hiroshima, a la corda fluixa

La Sala Hiroshima està en perill i si res canvia deixarà d’existir tal com la coneixem el desembre del 2021. El local que en sis anys s’ha convertit en referent indiscutible de les noves tendències de dansa contemporània i noves dramatúrgies del cos, on han actuat importants referents internacionals i noves promeses nacionals, deixarà la seva caixa negra a Vilà Vilà d’aquí a un any i dos mesos. La propietat ha decidit recuperar el local i no descarta vendre’l. «Anàvem a tancar al final d’aquest any però després de la trucada dels responsables de Cultura de l’Ajuntament preocupats pel futur de la sala ens hem donat un any de termini per buscar una sortida»,  ha explicat Gaston Core, director de l’espai artístic en la presentació dels dos espectacles que oferirà al novembre dins del Grec a Grec. Aquesta setmana també es reunirà amb la Generalitat. «Han sigut menys clars que l’Ajuntament però estan oberts a recolzar-nos amb subvencions plurianuals».

Equilibrisme cultural

Aquest ha sigut un any complicat a causa de la Covid-19 però la precarietat venia d’abans per a aquesta sala, habitual de festivals com el Grec, on han actuat artistes com Eurípides Laskaris. «Sempre hem fet equilibris. El suport de les administracions ha sigut limitat i incert», critica. «Hem de demanar subvencions cada any, programem sense saber quin finançament hi haurà i quan ens arriba és a final de temporada». 

La crisi sanitària i econòmica ho ha complicat tot. Els propietaris del local no poden mantenir per més temps el lloguer reduït de què ha disfrutat fins ara la Hiroshima. «No saben encara què faran però contemplen vendre el local. La llicència de la nostra sala va també unida a la del bar», explica Core. 

Notícies relacionades

"Jo vaig molt a totes amb el més enllà"

París era una festa que cap pintor català es volia perdre

El responsable de la Hiroshima no descarta traslladar-se a un altre lloc.  ¿Una fàbrica de creació? ¿El Mercat de les Flors? «La idea de compartir sinergies i rendibilitzar espais seria viable.  Però ens agradaria mantenir-nos com a productora de projectes més que com a sala d’exhibició. L’ideal seria disposar de recursos tant per acompanyar artistes locals com per convidar artistes internacionals com fins ara, a fi de connectar amb noves mirades i tendències». El Tantarantana i l’Espai Joan Brossa es van convertir al seu dia en fàbriques de creació, terme que horripila Core, ja que «implica una lògica industrial allunyada de la visió de projectes amb segell independent». Posats a somiar, el seu ideal seria un local que permetés no només exhibir sinó «tenir un annex per rebre artistes, fer coproduccions i donar recolzament a la creació». 

Per ara, la Hiroshima se centra en els projectes més immediats que presentarà en aquesta estranya reentrée: ‘The national body’ una proposta amb dramatúrgia del polifacètic director Pau Masaló sobre la identitat individual davant la grupal  (del 13 al 15 de novembre) i ‘Calle sombra’, l’últim de David Espinosa (del 27 al 29 de novembre).