Ballarins davant el confinament, un infern més ardent

Gairebé pels pèls el Ballet de Barcelona va poder presentar dimecres passat a la Sala Versus Glòries la seva quarta producció ‘AtuRA’, de Carlos Renedo, avui més que mai –i tristament– de plena actualitat. La peça tracta de com el confinament ha afectat els ballarins a través de tres casos i recorda que, si bé el tancament ha sigut un infern per a tothom, per als ballarins –artistes que exploren l’espai amb el seu cos– aquest infern ha resultat encara més ardent. Com ocells en una gàbia, els ballarins han continuat treballant el seu cos en balcons i terrasses, adaptant posts de planxar i cadires com a barres improvisades. Davant d’ells, no només l’abisme de

la pèrdua de musculatura i elasticitat, sinó –pitjor encara– el temor d’una lesió, la incertesa davant un futur amb els teatres tancats. ¿Qui els dona resposta?, és la pregunta que ressona entre les parets de l’escenari.

L’argentí Anibal Caballero, la catalana Estela Coll i la italiana Giuliana Restivo posen rostre a aquest crit i obren el seu cor al públic, els exposen els seus recorreguts, les seves esperances i somnis, les seves pors que –avui– són de nou molt reals. En comú tenen un profund anhel de dansa, «jo no podria fer cap altra cosa que ballar», diu Caballero. Els solos alternen fragments de passatges del gran repertori clàssic que han ballat –‘El corsari’ per a Caballero o la dansa xinesa d’‘El Trencanous’ en el cas de Restivo–, amb una coreografia del sofriment més autèntica, a l’altre costat de la màscara. La seva expressió es metamorfosa per moments, ara brillant, ara angoixada.

Desconstrucció de ‘Giselle’

En una segona part, els intèrprets continuen indagant la seva relació amb la dansa, la solidaritat i la lluita. Una de les peces més impactants és el duo que enfronta les dues ballarines, de les quals emana ràbia i nervi. De tall tallant i implacable al més pur estil Forsythe, els moviments són definitius, inapel·lables. O bé el trio final, desconstrucció de Giselle en què els tres cossos evolucionen i s’entremesclen, sucumbeixen i s’alcen en una coreografia d’aires duatians interpretada amb talent i precisió. 

Notícies relacionades

Magí Garcia: «La lluita contra el que és ‘woke’ és una obsessió americana que aquí han copiat els més idiotes de la classe»

El fabulós poder de les metàfores

Malgrat la seva joventut i la falta de recolzament institucional, el Ballet de Barcelona, dirigit per Chase Johnsey, Carlos Renedo i Carolina Masjuan, no llança la tovallola i això és un gran mèrit que es pot aplaudir. Amb aquesta producció ja tenien la pròrroga firmada al Versus per al novembre, i aquest diumenge, 1 de novembre, presentaven a Vilafranca ‘Mixed Bill’. Sembla que, de nou, s’haurà de posposar.