Ergo Pro, sense dogma a l'extraradi

Ja se sap: el pobre, ni la més mínima relliscada. Al Robert, el noi de 25 anys que hi ha darrere de l’àlies Ergo Pro, veí del barri de San Cristóbal, a l’extraradi de Madrid, un suspens a la universitat el va fer perdre la beca per als estudis de Sociologia. No va poder aguantar gaire més compaginant carrera, feina i rap. En l’últim li sobra formació des que es va apuntar a un taller de hip-hop amb 13 anys. «El meu barri està deixat de la mà de Déu, hi ha molta marginalitat, i fan programes per ajudar els nois perquè no la fem grossa ni siguem al carrer», explica el Bobby, així anomenen aquest madrileny d’ascendència nigeriana, mentre envia salutacions des d’aquest text al Perico, l’educador social que va impartir aquest taller i va encendre la metxa.

Després d’anys publicant, Ergo Pro presenta ara l’afilat disc ‘Dogma’, un treball de rap ortodox –«ni em passo de pureta ni de reformista», diu ell– que qüestiona l’ordre de les coses des de la visió d’un jove a qui les crisis econòmiques i socials no l’abandonen mai. Són perennes, igual com el racisme. El seu disc és ple de missatges en aquest sentit basats en l’experiència d’un jove negre a Madrid que, a més, s’intenta obrir pas en la indústria musical. Una imatge potent il·lustra la portada de ‘Dogma’: Jesús és negre. «¿Per què no surt la cosa? Fa sis anys que estic fort, fent col·laboracions potents, he sortit a molts llocs... Al final escullen algú que sigui més vendible per al règim», comenta sobre la dificultat de tenir èxit com a artista a Espanya sent negre. «‘Paz para Valtònyc huyendo de Españistán’», diu en el tema ‘Fakin Jax’. «Necessitem més recolzament de la indústria. Gent que realment estigui dins del hip-hop i no gent de fora que busqui aprofitar-se’n», defensa. 

Sense referents

El Bobby, espanyol de primera generació, exposa com ha sigut créixer en l’Espanya blanca: «Jo no he tingut referents negres a Madrid. Tots els referents que he pogut tenir eren gent blanca que parlava d’una altra moguda que a mi no em representava. I jo ara vull ser un referent per a tots aquests nois que han sigut com apàtrides, que aquí els veuen d’allà i viceversa». Coneix casos d’aquests a grapats, ja que a San Cristóbal la població no espanyola sobrepassa el 35%. I es viu a parts altes. «Els blocs, la pluja, el fred, tot altiplà... Això afavoreix l’imaginari de la penya. Aquí hi ha barraquisme vertical, molta gent en edificis molt alts, la densitat és molt guai i això es pot veure en el meu rap o en el de qualsevol altre noi de Madrid», raona sobre la potent escena rap que s’amuntega a l’extraradi de la capital. 

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?

En el seu relat no hi ha la ficció. Ergo Pro segueix la doctrina de Chuck D, això que fer rap és ser cronista del barri. «Parlem d’una moguda que és real. Al final el rap és una manera de donar veu als que no la tenen. Per això crec que no s’ha de mentir, exagerar, ni explicar el que no és», diu. I ¿què passa a San Cristóbal? «Som l’últim confí de Madrid, som al límit. Ens tenen abandonats. La policia no arriba quan ha d’arribar però sí que arriba per multar-te. Hi ha humilitat, gent bona, gent dolenta.... I un caldo de cultiu molt multicultural». 

El seu so està influït per molts dels derivats que hi ha dins del hip-hop, però sobretot pel rap fet a Nova York –«em posa la pell de gallina»–. En els ritmes és versàtil tot i que sempre mantenint una essència clàssica. Confia ara, tot i que amb els peus molt a terra, que ‘Dogma’ li doni el que desitja, una estabilitat que li permeti centrar-se en això. «M’he ajuntat amb gent potent, he gravat en estudis guais... Però intento no tenir gaire esperança per després no matar-me. Si no surt, seguiré enfocat a buscar-me la pasta», diu.