10 novel·les i relats sobre cases encantades per complementar la lectura de 'La maldición de Hill House'

1. EL CASTILLO DE OTRANTO

Horace Walpole (1764)

Abans que els fantasmes s’instal·lessin més còmodament en mansions deteriorades, el britànic Walpole pràcticament havia inventat el gènere gòtic amb aquesta novel·la avui gairebé illegible per antiquada i per les seves altes dosis de cartró pedra. Té, no obstant, un inici dels que no s’obliden:  l’enorme elm fantasmagòric que aixafa el nòvio desitjós de casar-se amb l’heroïna contra la seva voluntat a la plaça d’armes del castell.

2. LA CAIGUDA DE LA CASA USHER

Edgard Allan Poe. (1839).

És el relat per excel·lència de les cases fantasmals. Poe és el primer a convertir una mansió que gela la sang amb tan sols mirar-la en un personatge més a cop de barroquisme literari.  També la converteix en un reflex meravellosament visual del caràcter morbós dels seus habitants: el sadisme, les relacions incestuoses, la necrofília... El final que anuncia el títol és d’antologia.

3. EL FANTASMA DE CANTERVILLE

Oscar Wilde (1887)

Aquest és un fantasma tendre, que no fa por, però serveix a Oscar Wilde per parlar dels costums britànics més rancis, oposats als més pragmàtics i moderns dels nord-americans.  L’argument, és sabut, porta una família nord-americana a viure en un castell anglès i això serveix per alimentar la idea que el progrés pot matar la imaginació.

4. L’HOTEL ENCANTAT

Wilkie Collins (1888)

 Amic íntim i fins i tot col·laborador de Charles Dickens, Wilkie Collins va ser, entre altres coses, un especialista en històries fantàstiques. Aquí utilitza un vell edifici venecià com un espai maligne de passadissos i malsons per on es passegen els consternats personatges. Atents perquè el desenllaç és d’infart.

5. UN ALTRE PAS DE ROSCA

Henry James (1898)

El cim de la sofisticació literària en matèria de fantasmes. Mai estarem segurs de què se’ns està explicant. ¿Aquesta institutriu que cuida els nens és víctima del més enllà o dels seus propis deliris? L’acabada d’estrenar sèrie ‘La maldición de Bly Manor’ utilitza aquest material amb tan escassa fidelitat que fa enyorar ‘¡Suspense!’ la pel·lícula de Jack Clayton que va comprendre a la perfecció el joc literari de James.

6. EL FANTASMA Y LA SEÑORA MUIR

 R. A. Dick (1945)

Sota el pseudònim d’R. A. Dick s’ocultava la britànica Josephine Aimée Campbell  que el 1945 va obtenir un gran èxit amb aquesta novel·la protagonitzada per una vídua de guerra que acaba enamorant-se del fantasma de l’antic propietari d’una pintoresca caseta al costat de la costa. Escrita en to de comèdia, enclou un tema tan seriós com l’amor més enllà de la mort. Va ser pel·lícula dirigida per Joseph Mankiewicz i la favorita de Javier Marías, que va escriure un text memorable sobre ella. Impedimenta acaba de recuperar la novel·la.

7. CASA TOMADA

Julio Cortázar (1947)

Un conte difícil d’oblidar. Més pel que oculta que pel que mostra. ¿Qui són exactament aquests éssers que van ocupant una a una les habitacions d’una casa, sense que els inquilins es mostrin particularment espantats o inquiets per aquest fet extraordinari?  El que sí està terroritzat és el lector en només unes quantes pàgines. 

8. LA CASA INFERNAL

Richard Matheson (1971)

Richard Matheson, mestre de la ciència-ficció, va escriure en els 70 aquesta novel·la que recorda poderosament el plantejament de ‘La maldición de Hill House’, tot i que no hi hagi la subtilesa habitual de Shirley Jackson i sí molta més violència i sexualitat explícita. Va ser convertida en pel·lícula sota el títol de ‘La leyenda de la mansión del infierno’. 

9. EL RESPLANDOR

Stephen King (1977)

Tot i que la brillantor de la novel·la ha sigut bastant enfosquida per la pel·lícula, aquesta és una de les novel·les majors de l’escriptor de Maine, que no es va sentir particularment ben interpretat en la versió de Stanley Kubrick. Mai un edifici encantat, el senyorial i un punt decadent hotel Overlook, que vampiritza aquells que l’habiten, havia fet més por.

10. LA CASA DE HOJAS

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Mark. Z. Danielewski (2000)

Un prestigiós fotògraf de guerra amb complex de culpa descobreix que la nova casa que acaba d’adquirir en realitat és més gran per dins que per fora. Això el porta a endinsar-se en un immens i insondable espai a l’interior de la vivenda al qual, com en el món de Narnia, s’accedeix a través d’un armari. Una novel·la d’avantguarda no apta per a tots els públics.