Crítica de 'Bob Esponja: un héroe al rescate': dos amics i un destí

El tercer llarg de Bob Esponja és el primer sense la participació del pare de la criatura, Stephen Hillenburg, mort el 2018 a conseqüència de l’ELA. Els seus companys li dediquen una pel·lícula que no només celebra, sinó que sublima, el delirant imaginari creat per Hillenburg, a més d’elevar-se com un homenatge a l’amistat. És una autoconscient pel·lícula de col·legues, feta per col·legues, en tribut a un gran col·lega.

La dirigeix i escriu el veterà de la sèrie Tim Hill, nebot de George Roy Hill, director de ‘Dos hombres y un destino’. Aquí són una esponja i una estrella de mar, en Bob i en Patricio, que emprenen un viatge junts a la recerca del segrestat cargol Gary. El seu guia espiritual és Keanu Reeves, o el cap de Keanu dins d’una planta rodadora del desert. El més normal en aquest univers.

Notícies relacionades

El 2024 ha sigut un any de rècord per a l’Anella Olímpica

La primera novel·la de Kerouac abans de ser un ‘beatnik’

Com les altres pel·lícules de la saga, ‘Bob Esponja: un héroe al rescate’ pot portar els personatges animats al món (més o menys) real. L’animació 3D domina tot el relat, una cosa que pot xocar al principi, però acaba sent un altre atractiu: la cura posada en els models tridimensionals, en les seves textures i il·luminació, recorda l’exitós cas de ‘Carlitos y Snoopy: la película de Peanuts’.

De la promesa pel·lícula d’orígens, poc en queda, però el que queda és deliciós: se’ns obren les portes del Camp Coral (futur escenari d’una nova sèrie preqüela), on en Bob va conèixer els seus amics submarins i ja mai va voler tornar a separar-se’n.