El supervendes 'L'infinit dins d'un jonc' d'Irene Vallejo guanya el Nacional de Ensayo

Irene Vallejo es trobava aquest dimecres a casa seva, a Saragossa, prenent notes per al seu pròxim article, preocupada per les incertes notícies de les eleccions nord-americanes, quan una trucada de telèfon la va informar que la seva apassionada i amena defensa del llibre i la lectura, ‘L’infinit dins d’un jonc’, un rar supervendes de l’edició local (Siruela/Columna), havia sigut guardonada amb el Premio Nacional de Ensayo 2020. Saludada pel ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, com una «extraordinària història del llibre i del pensament durant 30 segles» que ofereix segons el jurat «un viatge personal, erudit i instructiu per la història del llibre i de la cultura en el món antic, que transmet un sentiment de col·lectivitat en el qual tant la mateixa autora com qui la llegeix es reconeixen».

I aquí el jurat sembla haver trobat la clau de l’excel·lent recepció d’un títol que ha arribat a les 20 edicions des de la seva aparició el setembre de l’any passat i segueix vent en popa a les llibreries. «Crec que la gent ha connectat molt bé amb el toc emocional del llibre, que no apel·la a l’intel·lectual, i que en aquest cas està explicant la història des dels primers testimonis, els bibliotecaris més antics, les llibreries ambulants, els primers lectors, les dones que s’esforçaven per vèncer els obstacles per poder explicar la seva visió del món». Hi ha molt d’èpica en el relat de Vallejo, per a qui aquest ha sigut el seu primer assaig publicat fora del món acadèmic, i és fàcil sentir-se partícip del seu relat perquè –segons el jurat– «projecta una mirada fresca», però per damunt de tot, literària.

«Molta gent m’ha dit que és el primer assaig que llegeix», explica Vallejo, «i això significa que la gent s’atreveix a fer una cosa que mai ha fet». Potser perquè està escrit amb la intenció que es pugui abordar amb el plaer d’una novel·la, tot i que estigui rigorosament documentat. No li falten misteris i perills, fogueres o persecucions, a més d’herois anònims en la seva lluita per la defensa del llibre.

Llegir durant la pandèmia 

És inevitable pensar que bona part de la lectura d’aquest assaig ha coincidit per als lectors amb temps de pandèmia: «En aquests últims mesos ens hem adonat que als llibres, als quals tantes vegades se’ls ha pronosticat la mort o la irrellevància, en realitat han sigut vitals per a nosaltres. Els lectors s’han mostrat protegits i serens en un moment de gran angoixa», afirma l’autora, remetent-se a l’augment dels índexs de lectura en els últims mesos perquè obeeixen a aquesta idea que els llibres sempre estan al nostre costat quan sembla que tot s’enfonsa.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Vallejo, dedicada a la divulgació del món clàssic a partir de conferències i articles periodístics, és autora de novel·les com ‘La luz sepultada’ (2011) i ‘El silbido del arquero’ (2015), així com de l’antologia periodística ‘Alguien habló de nosotros’ (2017) i llibres infantils. També ha sigut una de les protagonistes de la recent edició del Liber, on va presentar el ‘Manifest per la Lectura’, que és un punt de trobada de les idees del seu assaig contemplades des de l’experiència dels últims temps de Covid que semblen haver trastocat les regles del joc cultural. «És bàsicament un gest de recolzament a tots els que fan possible el llibre en el present: les escoles, les biblioteques, les editorials o les llibreries com a llocs neuràlgics del nostre món. ¿Queda clar que per a l’autora en aquests temps d’emergència el llibre és el nostre bot salvavides?

El guardó, dotat amb 20.000 euros, ha sigut concedit pel Ministeri de Cultura i Esport.