Un enclavament decisiu

Visca Wisconsin

L'estat que alleta les aspiracions presidencials de Biden és alguna cosa més que cervesa, formatge i polca

zentauroepp55734605 voters line up at the trenton town hall during election day 201104162653

zentauroepp55734605 voters line up at the trenton town hall during election day 201104162653 / ERIC MILLER

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

‘Viva Wisconsin’ (escrit així, en castellà) és el títol d’un disc en directe publicat pel trio de Milwaukee Violent Femmes el 1999. Practicants d’un folk punk eixelebrat que combinava en els seus inicis el desinterès i la fúria adolescents amb les pertorbadores visions religioses del cantant i compositor Gordon Gano, els Violent Femmes es van consolidar ràpidament com una de les bandes més personals i populars de l’onada de rock alternatiu que va escombrar els Estats Units als anys 80 i encara avui, gairebé quatre dècades després de la publicació del seu esplèndid primer elapé, continuen sent la banda de rock més perdurable (cert, també hi ha Bon Iver) entre les sorgides de l’una mica famèlica escena de Wisconsin; un estat en el qual la forma musical més estesa i apreciada és... la polca. [Seguiu l’última hora de l’escrutini de les eleccions dels EUA en directe]

Donin-li la culpa al massiu contingent d’immigrants alemanys que entre els anys 1830 i 1860 es van assentar a la regió dels Grans Llacs a la recerca de noves oportunitats econòmiques i fugint de les revolucions liberals que el 1848 van agitar els estats de la Confederació Germànica. Els alemanys no van tardar a constituir el grup de població més dinàmic i influent en ciutats com Milwaukee (que va arribar a ser conegut com l’‘Atenes alemanya’) i, una vegada infiltrats en el poder polític local, van instaurar i van desenvolupar a la regió una poderosa indústria cervesera. Van sortir d’allà Pabst, Miller, Schlitz, Blatz i altres marques més o menys distingides.

La lleteria d’Amèrica

Durant dècades, la llet i la cervesa, dos elements que no s’han de barrejar sota cap circumstància, van ser les principals fonts de riquesa de Wisconsin. L’estat que aquest dimecres ha caigut cap al costat de Joe Biden i alleta així les seves opcions d’arribar a la Casa Blanca és també conegut com ‘la lleteria d’Amèrica’. I, d’alguna manera, la llet i la cervesa continuen marcant avui la vida dels wisconsinites, coneguts entre els habitants dels estats veïns amb el simpàtic apel·latiu de ‘caps de formatge’ i posseïdors d’un dels índexs de consum d’alcohol per habitant més alts de tot el país (no és estrany que l’il·lusionista Harry Houdini, que va créixer a Appleton, optés per l’escapisme).

Dels Milwaukee Brewers a Liberace

L’equip professional de beisbol de Milwaukee porta el nom de Brewers (això és, Cervesers) i durant la setena entrada dels partits que juga com a local a l’estadi de Miller Park sona per la megafonia la ‘Polca de la cervesa’, gairebé sempre en la versió de l’acordionista Frankie Yancovic. De fet, la ‘Polca de la cervesa’ és una cosa així com l’himne oficiós de Wisconsin. A més d’acompanyar els Brewers, també s’interpreta amb assiduïtat en les trobades dels Green Bay Packers (futbol americà) i els Milwaukee Bucks (bàsquet), així com en les diverses competicions esportives que acull la Universitat de Wisconsin-Madison.

La ‘Polca de la cervesa’ era també, com passar-ho per alt, el moment cabdal en els desbordants recitals d’un dels músics més cèlebres sortits de ‘la lleteria d’Amèrica’: el bigarrat pianista Liberace, monarca de l’excés rococó i la cirurgia estètica ‘kitsch’, que va néixer a West Allis el 1919 i va regnar amb maneres austrohongareses a les nits de Las Vegas.

Una guitarra universal

Així les coses, l’aportació més rellevant de Wisconsin a la història del rock té més a veure amb l’enginyeria que amb la música. L’hi devem a Lester Williams Polsfuss, un guitarrista nascut el 1915 a Waukesha en una família d’origen alemany que, després d’iniciar una carrera com a instrumentista amb el nom artístic de Les Paul, va dissenyar i va construir el 1941 una de les primeres guitarres elèctriques de cos massís. La nòmina de guitarristes eminents que han forjat la seva llegenda abraçats a una Gibson Les Paul (de Chuck Berry a The Edge i de Jimmy Page a Mick Jones) és tan extensa que necessitaria un article a part.

D’aquest aparent erm cultural en van sortir Frank Lloyd Wright, Orson Welles, Nicholas Ray i Howard Hawks

Notícies relacionades

Wisconsin no és, en qualsevol cas, un estat que s’hagi distingit històricament per la riquesa de la seva escena musical més enllà de la polca. Ni per la fertilitat de la seva vida cultural, posats a fer, per més orgull que mostrin els seus habitants al parlar d’esdeveniments com l’Oktoberfest de La Crosse, els Bratwurst Days de Sheboygan, els Polka Days de Pulaski i els Cheese Days de Monroe. Una notabílisima excepció en aquest petit erm és el magnífic conjunt arquitectònic de Taliesin, on el wisconsinita universal Frank Lloyd Wright va instal·lar el seu quarter general en els anys 30 del segle passat.

També crida l’atenció que un lloc en aparença tan poc estimulant des del punt de vista artístic i intel·lectual, on l’expressió ‘festival cultural’ és sinònim de polca, cervesa i formatge, donés al món cineastes tan majúsculs com Orson Welles (nascut a Kenosha el 1915), Nicholas Ray (Galesville, 1911), Howard Hawks (nascut el 1896 a Goshen, Indiana, però criat a Neenah), Joseph Losey (La Crosse, 1909) i, en un registre una mica diferent, el trio Zucker, Abrahams, Zucker, que va sortir dels carrers de Shorewood per aconseguir un lloc de privilegi al cel de la comèdia amb ‘Aterriza como puedas’ i tot el que va venir després. Cada una de les pel·lícules d’aquests gegants és una altra bona raó per cridar ‘Viva Wisconsin’.