Loperena es querella contra Rahola per la novel·la 'L'espia del Ritz'

L’escriptor i advocat Josep Maria Loperena ha presentat una querella criminal per un delicte contra la propietat intel·lectual contra Columna, editorial del grup Planeta que publica en català la novel·la ‘L’espia del Ritz’, contra la seva autora, Pilar Rahola, i contra el periodista Jordi Finestres, responsable del reportatge sobre Bernard Hilda que la revista ‘Sàpiens’ va publicar el 2003. La periodista i tertuliana, per la seva banda, ha presentat una querella contra Loperena per presumptes injúries i calúmnies, segons ha confirmat a aquest diari el seu advocat Daniel Vosseler.

Loperena acusa Rahola d’haver-se apropiat del «seu» Bernard Hilda, un violinista real que va treballar a l’Hotel Ritz de Barcelona als anys 40 inclòs en la seva obra ‘L’espia del violí (Efadós), que ell va ficcionar com a espia, tot i que assegura que «mai» ho va ser. Per contra, Rahola defensa que el protagonista de la novel·la s’inspira en les informacions publicades sobre el personatge real. 

Loperena reclama una indemnització en funció dels ingressos obtinguts per l’edició i venda de la novel·la ‘L’espia del Ritz’ i que no quantifica. El debat de fons rau en el paper que va tenir el personatge real de Hilda. Per Loperena, tot el que s’inclou en la seva novel·la és rigorós, a excepció del fet que Hilda fos un espia de l’MI6, que va ser una «invenció literària» pròpia. 

Per contra, Rahola defensa que Hilda era espia, tot i que «mai va estar a Barcelona per realitzar cap missió ni va treballar per a l’MI6». Segons el text que l’advocat ha remès al jutge, l’únic cert de la història és que Hilda era un jueu perseguit a França pels nazis durant l’ocupació i que va fugir a Barcelona amb l’ajuda d’alguns membres de la resistència francesa. «El que va fer sospitar el querellant de l’existència d’un possible plagi parcial de la seva idea i de part de l’argument de la seva novel·la va ser el fet que Rahola, a ‘L’espia del Ritz,’ afirmés que Hilda era un espia, un fet històricament fals, ja que aquesta activitat que atribueix a Bernard Hilda, el ‘crooner’, vocalista i director d’orquestra de La Parrilla del Ritz va ser fruit, exclusivament, de la invenció del querellant», assegura. 

Loperena diu que Hilda només «escoltava frases o, fins i tot, converses a oficials nazis i les passava als aliats, «cosa que no el converteix en un espia professional integrat a un servei d’informació». Per contra, Rahola manifesta que tot el material inclòs a l’obra publicada per Columna s’inspira en el reportatge de ‘Sàpiens’ de Finestres i inclou referències, com un article de Joan de Sagarra a ‘El País’ i l’entrevista que Víctor Amela va fer al violinista el 2003.

De secundari a protagonista

En la novel·la de Rahola, Hilda n’és el protagonista, mentre que en la de Loperena és un personatge secundari. Sobre la periodista i Finestres, Loperena ha comentat que ha escrit diferents assajos publicats per Proa i Columna i que, com a col·laborador d’Edicions 62, té accés a la casa editorial i «molts dels seus alts càrrecs són amics seus». Per tant, al seu entendre, pot ser que tingués accés als originals que Loperena va enviar a l’editorial el 2008. En la querella, Loperena assegura que l’article de Finestres és una crònica «molt documentada» sobre el músic, però que els capítols ‘Fugint del terror’ i ‘Parrilla de la llibertat’ són una «còpia literal dels textos del querellant» que tenia l’editorial i que Rahola «reprodueix a la seva novel·la». 

«Finestres ni li pregunta, ni Hilda respon, sobre la seva actuació com l’espia que mai va ser», afegeix en l’escrit. «No es tracta d’un plagi de la seva novel·la, ja que els arguments són diferents, malgrat que són una prestació i transformació d’una obra artística», segons Loperena. 

Registrada des del 2008

Loperena havia de publicar just abans de la pandèmia la seva última novel·la, ‘L’espia del violí’, que formava part d’un encàrrec de Columna de tres novel·les històriques sobre la Barcelona de postguerra, de les quals l’editorial, finalment, només en va publicar dos: ‘La casa del fanalet vermell’ i ‘Ulls de falcó’. La tercera, ‘L’espia del violí’ (que ell, inicialment, va titular ‘La ciutat màgica’), no va arribar a veure la llum perquè Columna acabava d’incorporar-se a Planeta, que va decidir no editar-la. Amb tot, la va inscriure en el Registre de la Propietat el 20 de maig del 2008. Una dècada després, l’editorial Efadós va decidir publicar-la. Ara, per acreditar tot el recollit anteriorment, aporta els originals de l’edició. 

Notícies relacionades

Més músicai solidaritat que política

¿S’ha de triar entre els dos?