Crítica de 'Fireball: Visitors from darker worlds': roques que expliquen històries

Després de col·laborar en ‘Encuentros en el Fin del Mundo’ i dirigir junts ‘Dentro del volcán’, Werner Herzog i el científic Clive Oppenheimer es converteixen de nou en companys de viatge per a una deliciosa investigació de la ciència i la cultura del meteorit. De la península de Yucatán, on va caure l’asteroide que suposadament va acabar amb els dinosaures, a l’Antàrtida, on un grup de científics sud-coreans plora davant la visió d’una roca extraterrestre, els dos amics van de la mà on la més genuïna curiositat els envia.

Notícies relacionades

'Fireball': la màgia dels meteorits segons Werner Herzog

Quimi Portet: «El català és una llengua maltractada que jo veig profundament sexi»

Herzog narra amb aquest emblemàtic accent germànic; Oppenheimer s’encarrega d’entrevistar davant la càmera els més diversos savis. No sabem com ho fa, però el cineasta alemany sempre topa amb personatges d’allò més pintorescos: aquí brillen el músic jazz/especialista en micrometeorits Jon Larsen i el seu amic geòleg/fotògraf Jan Braly Kihle, abillat com Wyatt Earp, o el memorable Laurence Garvie, expert de la Universitat Estatal d’Arizona que parla amb passió del meteorit que va caure a sobre de la casa d’un pobre gos a Costa Rica.

Oppenheimer viu per a les explicacions científiques, que Herzog pot tallar per «no torturar-nos amb els detalls». Al director d’‘Grizzly man’ sembla interessar-li menys l’impacte geològic que el cultural: els efectes del meteorit sobre la religió (la Piedra Negra de la Meca és, segons la tradició, una pedra enviada per Déu) o l’art (com el cràter Wolf Creek s’ha convertit en motiu de l’art aborigen australià). Tots dos aconsegueixen que tot resulti interessant, accessible i poètic.