El Nacional de Fotografia premia Ana Teresa Ortega pel seu rescat de la memòria històrica

L’alacantina Ana Teresa Ortega Aznar, que en diversos treballs ha destacat per recuperar la memòria dels camps de concentració de l’Espanya de Franco, ha aconseguit el Premi Nacional de Fotografia 2020 que concedeix el Ministeri de Cultura i Esport i està dotat amb 30.000 euros.

Ortega, professora a la Facultat de Belles Arts de València, ha exposat les seves fotografies en fires com Arco i és autora del llibre ‘Discurso e imagen fotográfica en la obra de Carlos Pérez’. El jurat reconeix Ortega per «entendre la fotografia com a eina de construcció de la memòria i història col·lectives» i per «la seva constant reflexió entorn del mitjà fotogràfic guiada per una voluntat indagatòria dels seus límits i possibilitats com a llenguatge híbrid que dialoga amb la tridimensionalitat»

Entre les últimes exposicions d’Ortega figura la dedicada a recuperar la memòria dels camps de concentració de Franco amb imatges dels enclavaments actuals on van ser aquells centres penitenciaris, sota el títol ‘Cartografías silenciadas’. 

Nascuda a Alacant el 1952, Ana Teresa Ortega Aznar comença la seva producció fotogràfica als 90, centrada especialment en la «fragilitat de la memòria històrica i amb una producció guiada per una reflexió sobre el mitjà fotogràfic, els seus límits i les seves possibilitats com a llenguatge per aprehendre el passat, i recuperar així la seva dimensió emancipadora», ha destacat el jurat.

«La seva constant indagació entorn del mitjà fotogràfic es plasma en un diàleg entre el visual, el material i l’intangible, donant lloc a una producció de caràcter híbrid», recull l’acta de la concessió del premi. 

Exili i treballs forçats

Després de començar amb una investigació entre la fotografia i la tridimensionalitat de l’escultura i els espais arquitectònics, des del 2007 el seu treball adquireix una dimensió documental, en sèries on rescata la memòria dels represaliats pel franquisme per restituir la seva història, com ara ‘Figures de l’exili’, ‘Cartografies silenciades’ o ‘De treballs forçats.

En la seva següent etapa creativa aprofundeix en la relació amb l’univers de la literatura i el pensament en ‘Presències ombrívoles’, on col·labora amb escriptors i intel·lectuals per reflexionar sobre el discurs històric, la responsabilitat de l’historiador o la narració de la memòria col·lectiva. «Aquesta reflexió crítica sobre la fotografia com a document, testimoni i eina per construir la història i la memòria col·lectiva, dota el seu treball d’un profund compromís ètic i social», afegeix el jurat.

Mostres individuals i col·lectives

La seva obra s’ha exposat en mostres individuals i col·lectives celebrades, entre d’altres, al Museu de la Universitat d’Alacant, la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona), la Galeria Visor (València) o la retrospectiva ‘Ana Teresa Ortega. Passat i present, la memòria i la seva construcció’, que el 2019 li va dedicar el Centre del Carme Cultura Contemporània de València.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

El seu treball també està present a les col·leccions del Centre Eusebio Sempere (Alacant), la Col·lecció d’Art-Arc (Madrid), l’Institut Valencià d’Art Modern (València), el Museu de Belles Arts de Bilbao, el Centre Gallec d’Art Contemporani (Santiago de Compostel·la) o el MNCARS (Madrid), així com a col·leccions privades espanyoles i nord-americans.

Entre els seus catàlegs destaquen ‘Ana Teresa Ortega’ (2005), ‘Ana Teresa Ortega. Foto-esculturas. Instalaciones’ (2006), ‘Cartografías silenciadas’ (2010) o ‘Pasado y presente, la memoria y su construcción’ (2019).