CRÍTICA DE MÚSICA

L'OBC, en directe i a casa

El conjunt triomfa en la seva temporada per internet amb emissions en 'streaming' mentre duren les restriccions als actes culturals

obc-streaming

obc-streaming

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

La temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va continuar el seu periple digital amb la retransmissió del concert de divendres en ‘livestream’ des d’una sala Pau Casals de l’Auditori completament buida, comptant al podi amb el debut local de la directora noruega Tabita Berglund. El resultat va ser tècnicament exemplar, tant en l’aspecte acústic com en la realització i els moviments de cambra; fins i tot la pausa només acabar la primera obra va arribar com a complement a la interpretació. Només es van trobar a faltar els aplaudiments.

El programa va començar amb el somiador Tabula rasa per a dos violins, piano preparat i orquestra de cordes d’Arvo Pärt (1977), un doble concert dedicat al violinista Gidon Kremer en què es van lluir els dos violins del Quartet Casals, els extraordinaris i sensibles Vera Martínez Mehner i Abel Tomàs, que van aportar saviesa i expressivitat a l’obra, en molts aspectes afí al repertori que acostumen a visitar, tot i que en un format molt diferent. En aquest feliç recorregut per una obra fonamental del segle XX, joia de l’estil tintinnabuli que desenvoluparia l’autor, també es va comptar amb Lluïsa Espigolé al piano, completant un trio de luxe en una obra que cal saber portar amb encert per no caure en la monotonia, error que Berglund va saber evitar en tot moment a l’aplicar subtils canvis d’agògica.

Notícies relacionades

Després d’aquest viatge al millor de la contemporaneïtat, va arribar als faristols de l’OBC la Simfonia núm. 7 en do, Op. 105 de Jean Sibelius, estrenada el 1924, una tempesta sense pausa per la qual Tabita Berglund va guiar un conjunt inspirat i cohesionat pels penya-segats d’intensitat dramàtica amb què el compositor finlandès va impregnar la partitura.

La pandèmia i les restriccions que comporta ha obligat diverses entitats públiques a buscar alternatives per continuar arribant al seu públic, i l’Auditori Digital  és un medi ideal per disfrutar a casa d’espectacles en directe i pregravats. Encara hi ha temps, fins al 15 de desembre, per subscriure’s a la plataforma al mòdic preu d’1 euro. Més de 1.600 subscriptors de tot el món ja ho poden disfrutar.