L'Alternativa alça el teló amb 'El año del descubrimiento'

No hi ha pel·lícula independent espanyola que aquest complicat any 2020 hagi accedit a tants festivals, i obtingut diversos reconeixements, com ‘El año del descubrimiento’, l’últim llargmetratge de Luis López Carrasco, membre del col·lectiu Los Hijos. Presentada en els certàmens de Rotterdam, Nova York, Taipei, Hamburg, Tolosa, Tessalònica, Jeonju, Bogotà, Cinéma du Reel, Mar de Plata i Sevilla –on acaba de guanyar el Gran Premi del Jurat–, aquesta reflexió sobre determinats conflictes laborals en una època de teòrica bonança a Espanya, l’any 1992, inaugura aquest dilluns el festival L’Alternativa, en la seva 27a edició, abocat per causes bé conegudes al format ‘online’, essencialment a través de Filmin.

Per plantejament i posada en escena, amb un ús molt atrevit i conseqüent de les pantalles partides, ‘El año del descubrimiento’ resulta l’obertura perfecta per a un festival que s’ha caracteritzat sempre pel gust ètic i estètic del cine alternatiu, és a dir, més enllà fins i tot de l’independent i proper a l’experimental.

La mostra comptarà amb tres masterclass a càrrec del mateix López Carrasco, el muntador Sergi Dies –col·laborador de Joaquim Jordà, Isaki Lacuesta i Marc Recha, entre d’altres– i d’Antoni Pinent, artista visual i arqueòleg dels mitjans, com ell agrada definir-se, així com un seminari impartit pel cineasta i assagista Guillermo G. Peydró entorn del cine dedicat a l’art.

Particularment interessant resulta el de Dies, que parteix d’una premissa tan inusual com lògica: parlarà de la seva experiència al film ‘Camagroga’, en el qual el seu director, Alfonso Amador, ha decidit incloure Dies com a coguionista. ¿Per què no es reescriu tota pel·lícula a la taula de muntatge?

Documental i ficció

Notícies relacionades

Elionor i l’amor

Amaia estrena gira i puja a un altre nivell

La programació de L’Alternativa juga des de fa temps amb models híbrids de representació entre el documental i la ficció. Aquest any podran veure’s a concurs títols com ‘Fauna’ del mexicà Nicolás Pereda; ‘A febre’ de la brasilera Maya Da-rin; ‘A shape of things to come’, film realitzat per la directora Lisa Marie Malloy i l’antropòleg J. P. Sniadecki sobre un caçador i recol·lector del desert de Sonora; i ‘Oeconomia’, de l’alemanya Carmen Losmann, una visió dura i humorística de l’actual sistema econòmic mundial.

En l’apartat espanyol, amb sis llargmetratges i 15 curts, destaquen títols com ‘La Mami’, documental de Laura Herrero sobre la dona que s’encarrega del manteniment als banys d’un cabaret molt popular a Ciutat de Mèxic; ‘La última primavera’, retrat d’una família obligada a deixar la seva casa, realitzat per Isabel Lamberti; i els curts firmats per Pinent, Marina Palacio, Celia Giraldo, Mauro Herce i Carla Simón, molts d’ells sorgits de l’experiència pròpia traslladada a la pantalla a través de la poètica de l’autoficció o la representació.