HEROIS ANÒNIMS

Un cop directe a la consciència

L'últim treball del fotoperiodista Gervasio Sánchez, 'Activistes per la vida', exposa a l'Arts Santa Mònica com de difícil és lluitar a Guatemala i Hondures pels drets humans i ambientals, i com de fàcil és morir per això

zentauroepp55761963 barcelona 04 11 2020 gervasio s nchez presenta la exposici n201113180408 / JOSEP GARCIA

«Aquí et pots emportar una patacada; allà, un tret al cap». L’aquí és Europa; l’allà, Guatemala i Hondures. I els que encaixen una patacada o una bala, els defensors del que és evident. Qui parla és Gervasio Sánchez (Còrdova, 1959), periodista que necessita poca presentació. I ho fa arran de la inauguració del seu nou projecte: ‘Activistes per la vida’, exposició, llibre i audiovisual que posa imatge, veu i text a homes i dones que viuen amenaçats de mort (i que moren) per defensar la natura i els drets humans. Homes i dones que protegeixen amb les seves vides les seves terres de cultiu, el seu accés a l’aigua i el descans dels seus avantpassats. Homes i dones que ens defensen a tots. Sense naturalesa no hi ha vida. Ni aquí ni allà. L’exposició encongeix l’estómac. És un directe a la mandíbula del petit burgès que els europeus portem dins. Un sotrac a la consciència amb sofà. A Hondures i Guatemala es mor per defensar un riu del verí. Un bosc de la tala. Una dona de la violència sexual. I els diners que financen aquesta destrucció surten dels megaprojectes hidràulics, miners, fusters... dels països rics i amb suposada consciència.

«Hi ha governants corruptes, empresaris depredadors i pistolers sense escrúpols. Això ho sabem tots. Però del que cal parlar és de qui corromp el corrupte: empreses nord-americanes a Hondures, i empreses canadenques i europees a Guatemala». Paraula de periodista amb càmera i ploma dedicades durant anys a evidenciar les conseqüències dels conflictes armats a tot el món. Així que la seva tasca és mirar aquests herois als ulls. Els sicaris no van trobar Santiago Matute, indígena tolupan, així que es van acarnissar amb el seu pare i el seu germà. Van morir assassinats el febrer del 2019. ¿El seu delicte? No voler vendre uns terrenys, dels quals tenen títol de propietat des del 1864, a una empresa fustera. Rosa Elvira Coc Ix i 10 dones més d’origen maia kektxí van ser violades pel personal de seguretat de l’empresa minera canadenca HMI Nickel, el 2007, per negar-se a abandonar les seves terres. I a Aparicio Pérez li plouen les amenaces de mort per defensar el riu –ara contaminat, desviat i eixut per les grans plantacions de palma africana– que subministra aigua a la seva comunitat.

El costat fosc

Notícies relacionades

Són tres dels 40 testimonis que des de l’Arts Santa Mònica expliquen la lluita i les seqüeles d’enfrontar-se a grans grups transnacionals que operen amb impunitat per extreure recursos naturals i matèries primeres. Però no hi són tots. N’hi ha que acaben abandonant la batalla per esgotament. «Algun personatge no hi apareix, malgrat el meu carinyo per ell i de la seva poderosa història, per passar-se al costat fosc», explica Gervasio Sánchez. Explica però no jutja. Les seves històries són massa potents per enjudiciar-les. «Sé com viuen, he sigut a casa seva, sé com de difícil és la seva vida», apunta. Mentrestant, de fons, sona la veu de Rosalina Domínguez: «No entenen que no sentim amor pels diners. El que volem és mantenir purs la nostra vall i el nostre riu per pescar i banyar-nos-hi».

Fitxa: Exposició ‘Activistes per la vida’ Arts Santa Mònica (La Rambla, 7) Fins el 14 de març

Temes:

Arts Santa Mònica Fotografia Exposicions Barcelones

Inicia sessió 0 Comentaris

El costat fosc

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo