Art urbà entre murs

Potser no hi ha res que necessiti més l’espai exterior que l’art urbà. Privats els seus artistes durant mesos dels carrers per les restriccions de la pandèmia, l’interior de casa seva o dels seus estudis s’ha convertit en espai de creació i, sobretot, d’experimentació mentre la ciutat es buidava i el món s’aturava. I, en aquest context, l’art urbà inventava fórmules per expressar-se intramurs. La foto fixa d’aquell moment és el que des de divendres passat presenta l’organització B-Murals. La mostra, anomenada B-Local, reuneix obres realitzades durant el confinament –amb temàtica oberta– per una vuitantena d’artistes vinculats estretament a l’escena barcelonina, ja que gairebé la seva totalitat són d’aquí o resideixen a la ciutat.

L’interès per l’exposició en els seus primers tres dies (en un cap de setmana amb tancament gairebé total de la cultura) va sobrepassar les seves expectatives: van circular per l’espai un total de 1.200 persones. Així ho reconeix Ana Manaia, comissària de la mostra junt amb Xavier Ballaz, que remarca que l’entitat B-Murals va néixer amb la voluntat d’obrir un diàleg entre l’administració i els artistes urbans que encara no ha donat els fruits desitjats.

Manaia explica que aquesta atractiva exposició sorgeix en ple confinament quan van veure que molts artistes es van bolcar en la seva feina. «Vam veure que estaven realitzant obres importants, experimentant, buscant nous límits», diu. «Aquell moment del confinament en què la gent era a casa seva i va mirar fora de les seves fronteres va provar noves tècniques», afegeix. Bon exemple d’això són dos quadros de l’artista argentí Zosen, que va començar a pintar amb la mà esquerra. O un conjunt de la francesa Perrine Horoné, que representa diversos moments d’aquesta vida confinada amb protagonisme, ¡evidentment!, de la cuina i el paper de vàter. Igual que hi ha estrangers residint aquí, també són presents artistes catalans que viuen fora. És el cas de Guillem Font, que desenvolupa a Mèxic projectes participatius «superinteressants», valora la comissària.

Davant aquesta efervescència creativa de la quarantena, els comissaris van decidir parlar amb artistes coneguts representatius de la ciutat perquè participessin alhora que obrien un concurs per trobar nou talent. Això sí, tots els artistes tenen la seva activitat principal a l’espai públic tot i que provinguin de disciplines diferents (grafiti, pintura abstracta, muralisme...). I amb moltes dones, remarquen els seus organitzadors. Musa, Yubia o Laia, per exemple, artistes grafiteres que pinten al carrer amb un estil ‘old school’, són presents aquí en petit format. «Que quedi clar: no les escollim perquè siguin dones, sinó pel seu valor artístic o per la seva representativitat en l’àmbit d’art urbà», sentencia la comissària. 

Resposta a la ‘cultura confinada’

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

Tot i que B-Murals no es defineix com una galeria comercial, sinó com un espai de difusió, les obres estan a la venda amb un preu posat per l’artista. Manaia explica: «El grafiter que es vol professionalitzar necessita generar ingressos amb la seva obra. I hi ha dues maneres: realitzar murals al carrer, en festivals, o participar en galeries o tenir un galerista que vengui la teva obra».

Però aquesta iniciativa poc o res té a veure amb el comerç, sinó amb un intent d’unir forces en un àmbit d’un sector durament colpejat per la crisi. Per això, la mateixa comissària anomena la mostra «exposició-manifest», en el que considera una resposta a això de la ‘cultura confinada’: «És una exposició molt reivindicativa davant l’aturada cultural que hem patit. Ha sigut una manera de rebel·lar-nos perquè creiem que el percentatge de població que consumeix cultura a Barcelona és ínfim i no té relació amb els contagis». També hi ha un altre tipus de manifestos en forma d’instal·lacions artístiques. Com ‘Thanks for your killing’, firmada per L’Ignorant, veganisme amb sentit de l’humor i missatge punyent.