Belbel, entre 'Monroe-Lamarr' i 'El mètode Grönholm'

A l’autor i director Sergi Belbel se li acumula la feina amb la reobertura dels teatres. Dimecres estrena per fi al TNC ‘Monroe-Lamarr’, un interessant ‘thriller’ d’Albert Batlle que retrata el Hollywood daurat i el sexisme imperant a la meca del cine dels anys 40 i 50. I a partir del 4 de desembre, munta al Poliorama la nova versió de ‘El mètode Grönholm’, de Jordi Galceran, amb una altra escenografia i un equip actoral compost per Enric Cambray, Mar Ulldemolins, David Verdaguer i Marc Rodríguez. «Tornem a començar. Hi ha ganes de retrobar-nos amb el públic però també inquietud», explica Belbel. 

Són dues peces molt diferents. La de Galceran –un dels èxits de taquilla més grans del teatre muntada a 60 països i portada també al cine– mostra la lluita psicològica entre quatre personatges que aspiren al mateix lloc de feina. ’Monroe-Lamarr’ és un viatge al costat fosc del Hollywood daurat dels anys 40 i 50 a través de la vida de dos ‘sex symbols’: Marilyn Monroe (Elisabet Casanovas), intèrpret rossa el suïcidi de la qual continua envoltat de misteri, i Hedy Lamarr (Laura Conejero), actriu morena d’una generació anterior que adverteix Marilyn dels perills de la indústria obsessionada amb la bellesa.

Bellesa i intel·ligència

Notícies relacionades

Màximo Pradera: "Vaig tenir càncer perquè cap metge em va fer mai la pregunta clau: ¿Què menges?"

La ‘bailaora’ japonesa La Yunko debuta al Liceu

Lamarr va ser molt més que una cara bonica. Des de petita es va interessar per la ciència. Entre les seves creacions destaca un sistema de comunicacions inalàmbriques a llarga distància precursor del wi-fi. Aquest i altres elements reals serveixen a l’autor per fabular sobre la relació entre aquestes dues dives. «Està composta com si fora un puzle, amb salts temporals i una mica d’intriga,» relata Belbel encantat de tornar a treballar a la Sala Tallers. Tot i que el duel actoral entre Conejero i Casanovas és del més sucós –«són dues actrius de diferents generacions, compatibles i que s’entenen molt bé,» destaca– també hi ha la feina de David Vert, que intrepreta al biògraf de Marilyn i el d’Eloi Sánchez, que encarna el fill de Lamarr. El cine i la vida privada de les estrelles es barregen en una trama on apareixen la guerra freda, la relació de Marilyn i el president Kennedy.

L’acció transcorre entre tres moments diferents: els anys 90 en què una Lamarr octogenària veu reconegut el seu talent com a inventora; el 1966, quan el biògraf de Marilyn visita Lamarr i el 1962 quan les dues actrius coincideixen poc abans de la mort de Monroe. «Hollywood dels grans estudis que volia carn fresca», recorda Belbel.  Mentre Lamarr va aprendre a viure lluny dels focus, Marilyn «es va autoeliminar».