Troballa a Pompeia: un noble i el seu esclau, víctimes del Vesuvi

Un vídeo divulgat pel Ministeri de Cultura italià retrata el moment exacte en què un noble i el seu esclau es van desplomar al terra en uns pòrtics de la mansió on vivien a Pompeia, asfixiats i cremats per les cendres i lapil·li del volcà Vesuvi, mentre intentaven fugir espaordits. L’erupció es va produir el 27 d’octubre de l’any 79, a les 12 del migdia, segons va deixar escrit Plini el Jove. L’amo i l’esclau van morir incinerats l’endemà, a les nou del matí, segons els arqueòlegs actuals.

Els cossos de tots dos s’han descobert en aquests dies, 19 segles després, en una sumptuosa vila a 700 metres de la ciutat de Pompeia, que també va sucumbir a causa de l’erupció. «Sorprenent», ha comentat el ministre de Cultura, Dario Franceschini. «Absolutament excepcional», afirma Massimo Osanna, director del parc arqueològic de Pompeia.

Les dents, els plecs de les túniques...

Es tracta d’un moment històric i dramàtic cristal·litzat gràcies als motllos de guix utilitzats pels arqueòlegs per retratar i reconstruir, primer en negatiu i després en positiu, els cossos dels difunts. Amb una qualitat que impressiona. S’aprecien els plecs de les túniques, la roba de la capa de llana, les dents de les víctimes, que mostren una agonia que si va ser ràpida no va deixar de ser terrible, circumstància també apreciada per la posició rocambolesca dels cadàvers petrificats. S’observen els ossos d’un peu, la barbeta, els llavis, el nas, la vista parcial dels ossos descoberts del crani. Al costat dels cossos, un garbuix de teixit pesant, que segons els arqueòlegs es tractaria de llana. I una segona capa, potser utilitzada com a manta per protegir-se del que queia des del cel.

La «lectura» de l’escena encara està en curs per part dels especialistes, tot i que la seva primera impressió és que els dos homes estaven organitzant la fuga dels habitants de la vila, una escena ja vista en altres localitats de Pompeia. Com a l’Hort dels Fugitius, batejat així actualment pels cossos de 13 persones carbonitzades en el moment de fugir, conservats al mateix lloc i que han inspirat literats, poetes i cineastes de tots els segles.

Els experts expliquen que de les primeres víctimes de l’erupció es conserven només els esquelets, perquè van ser atrapades en els ambients on es trobaven i aixafades per l’enfonsament dels sostres i incinerats per tres metres de lava. Més tard, el magma i material piroclàstic van omplir els espais encara no envaïts pel material volcànic i les «persones van morir a l’instant per un xoc tèrmic», i els seus cossos es van mantenir en la posició en què l’onada els va empènyer, conservant en els segles l’empremta que van deixar després de la descomposició. Els motllos de guix permeten recuperar el que hi va haver en el buit deixat.

Noi jove i adult robust

En aquesta primera lectura de la troballa, els arqueòlegs estimen que la primera víctima és un noi d’entre 18 i 23 anys i d’1,56 metres d’alçada. Té «el cap reclinat, les dents i el crani encara són parcialment visibles». Vesteix una túnica fins al genoll, del qual s’aprecia la roba fins al baix ventre. Les cames estan al descobert. El segon home descobert tindria una edat d’entre 30 i 40 anys, és robust, també porta una túnica, però el conjunt dels detalls deixen entreveure que era d’un nivell social superior respecte al primer. Els experts dedueixen que es tractaven d’un amo i un esclau, incinerats sobtadament.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

«Has descobert el dolor humà i qui sigui home el sent», va escriure Luigi Settembrini el 1863, tornant de Pompeia. Afegiria: «Estan morts des de fa 18 segles, però són criatures humanes de les quals un veu la seva agonia, no hi ha art ni imitació, són els seus ossos, relíquies de la seva carn i de les seves robes barrejades en el guix, el dolor de la mort que recobra cos i figura».

Després de segles de ser visitada i estudiada de maneres voluntarioses i més recentment amb interferències importants del crim organitzat de la regió de Nàpols, fins al punt que la Unió Europea se’n va erigir com a protectora, Pompeia ha emprès un rumb nou, ple de sorpreses. Que no han acabat: Encara queden 20 hectàrees per excavar.