El pare de Julian Assange: «El meu fill porta 10 anys de maltractament»

El ‘cas Assange’ viurà el 4 de gener un dia clau: la justícia britànica decidirà sobre la seva extradició o no als Estats Units. Poc més d’un mes abans, el Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona inaugurarà la 17a edició, aquest any totalment ‘online’, amb l’estrena mundial de ‘La guerra al periodisme: El cas de Julian Assange’. Un documental que repassa detalladament la història del ciberactivista i fundador de WikiLeaks, al qual els EUA reclamen per 18 delictes d’espionatge, i que cobra més interès encara amb la decisió de la justícia del Regne Unit a tocar. 

En la presentació del certamen aquest dimecres, el festival ha reunit el pare d’Assange, John Shipton, i el relator de l’ONU Neils Melzer, a més del director del film, Juan Luis Passarelli. Shipton s’ha mostrat confiat que l’arribada de Joe Biden, del Partit Demòcrata, a la Casa Blanca comporti algun canvi en el cas del seu fill. «Està avalat per gairebé el 90% del sector de la premsa, que no voldrà que hi hagi jurisprudència per una condemna a un periodista i un editor per publicar informació classificada», ha valorat sobre el canvi en la presidència nord-americana. Shipton també ha compartit l’estat de salut del seu fill, «un home molt resilient davant el turment que pateix». «Continua amb nosaltres, és molt fort. Però necessita ser tractat per especialistes després de 10 anys de maltractament», ha afegit. En això estan centrats els seus esforços ara, que pugui acudir a Suïssa a disfrutar del visat humanitari que se li ha ofert.

El film recorda la revelació d’uns documents que, segons Passarelli, «van canviar el món, van canviar la perspectiva del conflicte a l’Iraq». Entre d’altres, aquelles imatges en les quals dos helicòpters militars van cosir a trets una dotzena de civils, entre ells dos periodistes. «És un pres polític. No té càrrecs, no ha comès crims, però segueix a la presó», ha sentenciat el director del documental.

Assange, en presó provisional, es troba ara a la presó de màxima seguretat de Belmarsh (als afores de Londres) després que «fos detingut de manera arbitrària a l’ambaixada de l’Equador a Londres». Són paraules del relator de les Nacions Unides per a la Tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, Nils Melzer, que creu que el ‘cas Assange’ és «un atac contra el periodisme i contra el poder dels ciutadans». «Si vols acabar amb la democràcia, has d’atacar els periodistes», ha afegit. El relator de l’ONU pensa que es vol «criminalitzar la veritat i treure el poder als ciutadans, perquè la premsa té el deure d’informar el públic». Un cas que busca «intimidar» i llançar un missatge als periodistes que «destapen els draps bruts dels governs, els crims contra la humanitat».

I Assange, diu, ha estat durant «una dècada sense opció de defensar-se, quan s’ha construït una falsa narrativa al seu voltant». Melzer ha reconegut que es va acostar al cas amb «prejudicis», però que va detectar «contradiccions» ja a Suècia, on «es va construir una narrativa identificant-lo amb un violador, un traïdor, un ‘hacker’, un espia i un narcisista», o se l’acusava de no donar menjar al seu gat i, «tot i que Assange va estar sis setmanes a disposició de la fiscalia, mai el van citar».

Melzer va visitar el ciberactivista el maig del 2019 juntament amb dos metges independents: «Els tres vam veure que Assange mostrava símptomes típics de tortura psicològica» després de gairebé una dècada confinat entre el temps d’arrest domiciliari i la seva reclusió a l’ambaixada. «La tortura psicològica persegueix destruir-te, trencar-te, sense deixar marques físiques».

A Filmin i a la seva web

Notícies relacionades

Penguin Random House fitxa María Oruña i reobre la pugna amb Planeta

La tornada triomfal a Barcelona de la mezzo letona

L’edició d’aquest any del festival es farà de manera ‘online’ a través de dues plataformes digitals: la web del mateix festival i Filmin, on es projectaran una trentena de pel·lícules. El certamen completa la seva programació amb classes magistrals, projeccions a les universitats i en centres penitenciaris, i actuacions en galeries d’art. Entre els directors destacats que presenten el seu treball es troben Ai Weiwei amb ‘Coronation’ (Xina); Jafar Panahi amb la seva tercera pel·lícula, ‘3 Face’ (Iran), guanyadora del millor guió al Festival de Cannes; Aki Kaurismäki amb ‘El otro lado de la esperanza’ (Finlàndia), Os de Plata a la Berlinale; o Hirokazu Kore-eda i la seva pel·lícula ‘Un asunto de Familia’ (Japó), Palma d’Or a Cannes.

El director del festival, Toni Navarro, ha remarcat que aquest any les pel·lícules tracten sobre temàtiques que posen en perill el món i la societat en la qual vivim, el canvi climàtic i la humanitat sostenible, el desenvolupament democràtic, els drets fonamentals, la pobresa, l’empoderament ciutadà, els discursos de l’odi o la crisi econòmica i sanitària. La clausura i entrega de premis tindrà lloc el 5 de març del 2021 juntament amb la taula rodona ‘Amb amor des de Centreamèrica. ¿Per què fugen els centreamericans?’ que tindrà lloc en el marc del 70è aniversari de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.