'El Jueves', l'humor que es va atrevir amb els Reis

Mentre la ficció televisiva encara no s’ha atrevit amb la monarquia espanyola, com sí que ha fet amb la família reial britànica la sèrie de Netflix ‘The crown’, fa anys que l’humor gràfic satiritza la seva realitat.

Coincideix amb ell l’actual director del setmanari, el dibuixant Guille Martínez-Vela. «Als anys 90 i en els primers anys del segle XXI hi havia un pacte no escrit en la premsa en el tractament d’informacions de la Casa reial, en no qüestionar-la. A ‘El Jueves’ la imatge de la Casa Reial als 90 també es tractava de forma bastant amable, el rei encara era una figura entranyable, tot i que alguns dibuixants fossin més o menys republicans. Amb el relleu generacional, els autors més joves cada vegada van anar qüestionant més la institució». 

«A ‘El Jueves’ se’ns posa sovint la medalla d’haver obert el meló dels escàndols, i de fet sí que la mereixem per haver fet broma sobre una institució que era intocable, però en realitat és la mateixa institució la que ha caigut pel seu propi pes, pels seus propis escàndols, destapats sobretot des de l’estranger per la premsa –opina el seu director–. Aquí el que se sabia era ràdio rum-rum i es comentava en ‘petit comitè’». 

«Relació malaltissa»

Segons Fontdevila, que va deixar la revista després de la «censura» del 2014 juntament amb altres dibuixants per muntar la digital ‘Orgullo y Satisfacción’ i avui col·labora a ‘ElDiario.es’, «aquest país manté una relació malaltissa amb la monarquia, se’ns ha fet entendre que no en traurem res de qüestionar-la. Si ho fas, et diuen que tenim democràcia gràcies a ella i equiparen ser antimonàrquic amb ser antisistema». «Malgrat els escàndols –afegeix el dibuixant– crec que no hi ha gaire interès a denunciar-los, ni entre els partits polítics ni des de les institucions». 

Notícies relacionades

Mazón i l’efecte Pinotxo

Obsessiva i obsessionant

 «Quan vaig dibuixar aquestes portades sabia que hi havia un risc, però la multa es va pagar a gust perquè sabies que donaves a conèixer un problema, que no es podia parlar del rei», afegeix Fontdevila, que creu que «a la monarquia no li interessa enfadar-se amb aquestes sàtires perquè les denúncies i polèmiques només fan que donar més visibilitat al tema». 

«Doble moral»

Hi coincideix Martínez-Vela. «La judicialització no va ser positiva per a la Casa Reial. Aquella portada no va decantar la percepció sobre la Monarquia però sí que va obrir el debat sobre si es podia dir segons què sobre la màxima institució de l’Estat. Va evidenciar que hi havia una doble moral, una doble vara de mesurar en una institució com la Corona». «La sàtira, l’humor gràfic, és opinió, implica qüestionar-se alguna cosa, i això és molt saludable per al país», conclou Fontdevila.