Camilo: «No tinc un mur que divideixi la meva vida personal de l'artística i això em fa més jo, més Camilo»

Amb només 26 anys, l’artista nascut a Medellín (Colòmbia) acumula èxits com ‘Vida de rico’ o ‘Favorito’. La seva carrera es va començar a enlairar-se després de guanyar la versió colombiana de ‘Factor X’ el 2007 i, des d’aleshores, no ha parat de créixer. Guanyador d’un Grammy Llatí per la cançó ‘Tutu’ i nominat als premis Grammy per l’àlbum ‘Por primera vez’, ara Camilo presenta ‘Bebé’, el seu nou senzill. Casat amb la també artista Evaluna, el cantautor mostra en totes les seves cançons un tros de la seva vida i qui és com persona. Un cantant tan transparent com real i tan humil com honest.

-Es va donar a conèixer al proclamar-se guanyador de ‘Factor X’ el 2007 a Colòmbia. ¿Com ha sigut el camí cap a l’èxit? Hi ha un poema de l’argentí Luis Pescetti que diu que Harry Potter va tenir dues grans benediccions: que l’haguessin convidat a Hogwarts i que la invitació li arribés amb un mussol blanc amb una carta amb el seu nom. En la vida real les invitacions i les oportunitats no t’arriben amb un mussol blanc, si no sabries quina és la teva oportunitat. ¿Quin haurà sigut el meu mussol de Hogwarts, que m’ha portat a ser on soc? No sé si va ser el concurs o el primer àlbum, o el segon, o haurà sigut quan vaig conèixer Evaluna, o quan se’m van tancar les primeres portes i em vaig frustrar, i això va ser el que em va portar fins on soc. No crec en la sort ni en el destí, jo crec que Déu està disposant tota la meva ruta.

-El seu últim àlbum ‘Por primera vez’ arriba després de deu anys sense publicar cap disc. Un té la benedicció de poder morir en vida múltiples vegades, sempre que vulgui. La gent està tan lligada a si mateixa que no és capaç de morir i tornar a néixer en vida. En el meu cas, vaig necessitar morir una mica de com era per fer un canvi intern, com fa una serp quan muda la pell. Necessitava tancar-me en un estudi a escriure i compondre en silenci, sense publicar res. Vaig passar sis o set anys escrivint i component per altres artistes. Fins que el meu cor em va dir: «Has de sortir, que aquesta cançó és teva». Amb aquest àlbum tenia molt clar que havia de sortir a defensar el que era meu.

-¿Encara escriu per a altres artistes o està centrat en la seva carrera? Continuo sumant-me a projectes. Per exemple amb els meus cunyats –el duo Mau i Ricky–, el meu sogre –Ricardo Montaner– o la meva dona –Evaluna–, però ara estic en un moment que dedico tot l’esforç creatiu a les meves idees i les comparteixo des de la meva veu. Però quan escric per altres persones ho faig des de la identitat de l’altra persona, no de la meva.

-Recentment ha guanyat un Grammy Llatí a la millor cançó per ‘Tutu’. ¿Què li ha suposat rebre aquest reconeixement? És una sensació al·lucinant, no només per a mi, sinó també per al meu equip de treball amb els que vaig compondre aquesta cançó. És un estímul molt bonic. El Grammy Llatí significa que reconeixen una cosa en què estàs nominat com a artista. Des de petit els meus amics em deien ‘algun dia guanyaràs un Grammy Llatí’, i penses que és una cosa impossible. En el meu cas ha sigut impossible... fins ara, que me l’han donat.

-De la cançó ‘Tutu’ va sortir un ‘remix’ amb Shakira. Va ser una experiència fantàstica. És una artista gegant i colombiana. Per mi, com a colombià, ella és sinònim d’excel·lència. Que es fixés en la meva cançó, m’escrigués i volgués gravar-la amb mi va ser una confirmació que les coses s’estan fent bé.

-Fa uns dies també es va assabentar de la seva nominació als premis Grammy nord-americans en la categoria de millor àlbum de pop llatí. ¿Com ha rebut la notícia? Me’n vaig assabentar a l’hotel, i em va agafar totalment d’improvís, mentre estudiava i tocava la guitarra. Estic molt content per la nominació, però no me l’esperava. De totes les cançons i àlbums que surten en un any, que el teu quedi entre els cinc millors ja és un somni. Al final estan nominant la meva història personal. I ho rebo de manera personal. Té els seus riscos, perquè si et tiren un tomàquet, te’l tiren a la cara.

-El seu àlbum i les seves cançons mostren la seva pròpia història d’amor i vida personal. A diferència de les persones que volen separar la vida personal de la feina, en el meu cas, la música és una cosa tan personal que, si la volgués dividir, no podria. Les meves cançons són un reflex honest del que soc i estic vivint. No puc fingir que sigui d’una altra manera. No puc fer un petó a cap altra dona en un vídeo, tot i que sigui una model i guapa, si no és la meva dona. Em trobaria estrany si parlo d’una casa que estic creant i és una altra que no és la meva. No trobo cap altra manera de ser jo que no sigui des de la meva nuesa. En la meva carrera vull ser la mateixa persona, amb els meus amics i els meus fans. No tinc un mur que divideixi la meva vida personal de l’artística, i això em fa més jo, més Camilo. 

View this post on Instagram

A post shared by C A M I L O (@camilo)

 

-Una de les seves senyes d’identitat és el seu bigoti. És una primera descripció d’algú que no em coneix tant i es refereix a mi d’una manera ràpida. En l’imaginari de la gent que segueix la meva música, les cançons tenen més protagonisme que el bigoti. Si em treuen la guitarra, em maten, però si em treuen el bigoti, em poso una altra cosa. Però m’agrada portar-lo, em veig més guapo. Hi ha una cosa mística en mirar-me al mirall cada dia i arreglar-me el bigoti. Un moment de conversa amb mi mateix. Per mi és un ritual. Jo soc fan de l’estètica, crec que transmet missatges.

-¿Com ha afectat la pandèmia la seva carrera? A la meva vida personal de forma negativa: hem tingut el coronavirus a prop, dins la família, i hem perdut gent. En aquest moment tenim algú que es continua rehabilitant. Ha sigut un any complicat per aquesta banda, però alhora, artísticament tinc molt a agrair. He pogut compartir la meva música com mai abans.

-La gira s’haurà hagut d’ajornar. Començava el maig del 2020, i l’hem ajornat al 2021, però no tenim dates confirmades. Vam fer un concert en directe quan va sortir el ‘single’ ‘Vida de rico’, i vam aconseguir reunir un milió de persones, cosa que no aconsegueixes en un concert físic. Per ara no pensem en concerts virtuals amb venda d’entrades. No he tingut l’oportunitat de tocar en viu el meu àlbum, i en tinc ganes. Tinc moltes ganes de portar la gira a Espanya, i crec que podríem venir a tocar aquí. No sabem a quines ciutats, però a mi m’encantaria fer una gira per Espanya.

 

View this post on Instagram

A post shared by C A M I L O (@camilo)

-¿Què ens pot explicar del seu pròxim disc? És un àlbum ple de colors, de creativitat, d’universos diferents. Les millors cançons que he escrit en la meva vida. Escrit i produït tot per mi i un parell d’amics. Encara no sabem la data exacta, però es publicarà a principis de l’any que ve. Estem treballant alguna cosa amb diferents artistes, però encara no podem avançar res.

-El seu últim senzill, titulat ‘Bebé’, és una col·laboració amb el raper dominicà El Alfa. És una batxata. Tenia moltes ganes de provar coses noves, sense pensar si faria números o no. Vaig voler fer una cançó d’aquest gènere, i el meu equip de treball em va recolzar. La vaig poder crear des de l’amor i fer el que em venia de gust. I vaig voler convidar El Alfa, que tampoc havia fet mai una batxata. Va ser un repte per a tots dos.

-No tots els artistes tenen l’oportunitat de fer el que volen. Al final, el risc t’obre portes. Conec artistes que pensen primer a fer una cosa que enganxi, i al final la vida passa i es queden fent cançons per encàrrec. Cal fer el que el cor sap que vol fer. Tot i que et vagi malament. Perquè sinó després et passaràs la vida frustrat per la por. Almenys en el meu cas.

-¿Què és el que el decideix a escriure o col·laborar amb un artista? Sempre escric des de la il·lusió 100%, mai ho faig per negoci. No escric perquè un artista estigui tenint més boom. Componc amb artistes que em fa il·lusió, amb qui tinc ganes d’escriure.

-Ha publicat dos temes amb artistes espanyols, un amb Pablo Alborán i un altre amb Dani Martín. Per mi escriure amb el Dani em dona vida, perquè aprenc molt d’ell, i són amics que queden i transcendeixen la música. Amb el Pablo va ser una experiència fantàstica. Ens vam conèixer de manera física fa uns dies. Ell va escoltar la cançó ‘El mismo aire’, va pujar un vídeo cantant-la, vam parlar i vam decidir fer una versió junts. El Pablo és un artistàs i un ésser humà com n’hi ha pocs. Crec que aquesta cançó va ser una experiència molt personal per ell, no només una cosa artística. És una cançó que ens ha fet trobar-nos amb fibres profundes, que et fa trobar-te amb dolors que havies d’enfrontar. Crec que va arribar en un moment de la seva vida en què s’estava enfrontant a una situació personal. M’honra haver estat a prop seu en aquests moments, quan va decidir compartir una cosa tan bonica. Recordo la cançó com una banda sonora entre tots dos.

Notícies relacionades

Barcelona, capital de la innovació social

Mazón i l’efecte Pinotxo

-¿Hi ha algun altre artista espanyol amb qui li agradaria treballar? Alguna vegada m’encantaria escriure amb Fito Cabrales. Sempre m’han agradat Fito y los Fitipaldis.

-¿Què és el que més li ha agradat de Barcelona? Em torna boig la tardor a Barcelona i com l’arquitectura es pinta amb aquesta estació. La música la comparen molt amb la cuina, i personalment crec que és més a prop de l’arquitectura. Barcelona m’encanta per la seva sensibilitat amb l’arquitectura. M’encantaria viure aquí un temps. I també adoro el pa amb tomàquet.