El fill de Montserrat Carulla arremet contra TV-3 per la cobertura «indigna» de la mort de la seva mare

Roger Peña Carulla, fill de Montserrat Carulla, ha arremès contra la cobertura «indigna» de la mort de la seva mare que va donar TV-3, en una carta pública difosa a les seves xarxes socials.

En el missatge, dirigit a les periodistes Raquel Sans i Gemma Ruiz per la seva tasca en el ‘TN Migdia’ del 24 de novembre passat, el fill de l’actriu manifesta: «Crec que la mare mereixia obrir el Telenotícies». I afegeix: «Que els tres titulars que la van relegar a un indigne quart lloc fossin ‘en els sopars de Nadal, 6 o 10?’, ‘sembla que Salvador Illa diu que hi haurà x vacunes’ o ‘una diputada austríaca protesta en català’ faria riure si no fos per plorar».

Encara més dur s’ha mostrat Roger Peña amb la redacció de l’obituari, que qualifica de «monstruosa i gens professional». «Ja ha baixat la indignació, però ens vau fer plorar de ràbia», afirma.

Nombroses falsedats

El fill de Carulla remarca que «és fals» que la seva mare «es pogués dedicar plenament al teatre a partir dels 40 anys un cop divorciada», quan les peces que cita la informació «les va representar casada i des dels 29 anys, i pujava a donar-nos el sopar cada dia entre funció i funció».

També explica que la seva mare «no va estar vetada en el cine pel seu tarannà d’esquerres, de feminista i pel fet de ser divorciada». «Aquesta interpretació sembla imbuïda d’un feminisme posat amb calçador», afegeix, abans de precisar que «el veto l’hi va imposar el productor de la seva primera pel·lícula [‘Surcos’] per negar-se a fer un segon viatge suplementari de rodatge sense cobrar».

Roger Peña assegura que va pensar que «Gemma [Ruiz] ha recorregut a la Viquipèdia», però «ni es va llegir bé la Viquipèdia, sinó que la notícia respira una ferumeta innecessària». «La meva mare era feminista, i això es podia dir per activa i per passiva, sense necessitat de contaminar-la i contribuir una certa llegenda que el nostre pare, Felip Peña, no la va deixar treballar o va maniobrar perquè no la contractessin, senzillament perquè és rotundament fals».

El fill de Carulla reconeix que la cobertura de tots els mitjans catalans i de la resta d’Espanya ha sigut «espectacular», i que lamenta que TV-3 «no hi hagi sigut a l’altura»: «Repetir dues entrevistes en el 33, havent-hi pel·lícules i obres de teatre, és de fireta».

Text de la carta

Aquest és el text íntegre de la carta, al seu original en català:

«Benvolgudes Raquel i Gemma:

Vull agrair-vos que donéssiu cobertura informativa a la mort de la meva mare, Montserrat Carulla, en el TN migdia del 24/11/2020.

Malauradament, no puc dir el mateix ni de la importància del titular ni –molt especialment i dolorosa– del rigor de la notícia.

Puc entendre que vau anar justes de temps. Però potser, si no es podia cobrir bé, era preferible reservar-ho per al TN vespre. Crec –per evidències i no només de la professió (mira Maradona)– que la mare mereixia obrir el TN, tret que una gran noticia (mort de Trump, terratrèmol, atemptat...) l’hagués pogut relegar. Però que els tres titulars que la van bandejar a un indigne quart lloc fossin «als sopars de Nadal, 6 o 10?», «sembla que S. Illa diu que hi haurà X vacunes» o «una diputada austríaca protesta en català»... faria riure si no fes plorar.

I, amb tot, això no és el pitjor. El treball de redacció, Gemma, és indigne de tu, i em sap greu dir-ho. I com a editora, Raquel, crec que hauries d’evitar que aquesta mena de nyaps es filtressin en el programa, sobretot quan tracten la memòria dels morts i causen dolor als vius, com ens en va causar –i molt– sentir tantes atzagaiades tant al TN migdia, com al TN vespre, que bevia del mateix editorial, tot i que en Cruanyes en va fer una cobertura força més digna que la vostra. Ara ja ho he adormit, ja ha baixat la indignació, però ens vau fer plorar de ràbia.

A tall d’informació i molt breument:

1.- És FALS que la Carulla «es pogués dedicar plenament al teatre a partir dels 40 anys un cop divorciada, representant obres com...» (i en citeu un reguitzell que van del 59 al 71, fins a ‘Pigmalió’), quan totes aquestes peces les va fer casada i des dels 29 anys, i pujava a donar-nos el sopar cada dia entre funció i funció. Al final us amplio el llistat de 30 obres –en català i castellà, a Barcelona i a Madrid–, dels 29 als 40 anys i abans de divorciar-se, obres justament del període durant el qual tenia més mèrit fer teatre en català quan estava gairebé prohibit.

2.- La mare no va estar vetada al cine pel seu tarannà d’esquerres, de feminista i pel fet de ser divorciada. Aquesta interpretació (extreta d’alguna de les darreres i menys exactes entrevistes) sembla imbuïda d’un feminisme ficat amb calçador. La mare era feminista, com tota la família, i tant, però el «veto» li va imposar el productor de la seva primera pel·lícula (‘Surcos’) per negar-se a fer un segon viatge suplementari de rodatge sense cobrar. Li va dir: «Vas a las listas negras y no volverás a trabajar en el cine español». La mare tenia uns 20 anys i no estava divorciada perquè encara ni s’havia casat, però ja era combativa quant als seus drets. Per ser feministes no estaria malament que comencéssiu per respectar la memòria de les grans dones d’aquest país, no fent panegírics inventats. A tall de la gracieta feminista només m’ha faltat veure el tuit de condol de l’Oriol Junqueras (ergo Sergi Sol) dient «actriu, catalana i feminista, com ella mateixa es definia». (Sort que no li han fotut «federalista»!)

D’antuvi vaig pensar «la Gemma ha recorregut a la Wikipedia...». Però després he vist que no, que ni es va llegir bé la Wikipedia (us passo l’enllaç). Sinó que la notícia –de cap a peus– respira una ferumeta innecessària. La mare –ja ho he dit i ho reitero– era feminista, i això es podia dir a la notícia per activa i per passiva, sense necessitat de contaminar-la, mentint o errant de manera flagrant, i contribuint a una certa llegenda que el nostre pare, Felip Peña, no la deixava treballar o va fer per tal que no la contractessin, senzillament perquè es rotundament fals. El Felip tenia moltes virtuts i molts defectes, i tenia els tics masclistes de l’època, però res d’exacerbat i mai, mai de la vida, va posar limitacions a l’activitat professional de la meva mare. I el pitjor és que la Gemma té el meu contacte i de ben segur el de la Vicky i –abans de beure en fonts poc precises (no cal ser gaire llarg!) de la finada dels darrers temps– per responsabilitat no costava res trucar-nos i hauríem estat encantats de donar-vos qualsevulla dada que haguéssiu necessitat. Altres mitjans, o van ser més precisos o més prudents. La cobertura de tots els mitjans de premsa catalana i espanyola ha estat espectacular, les nostres ràdios l’han acomiadat amb tota la calidesa i respecte; llàstima que «la nostra», «la seva» no hagi estat a l’altura –repetir dues entrevistes al 33 (meravellós ‘Convidat’)– havent-hi pel·lícules i obres de teatre, és de fireta.

Ja està, ja us ho he dit. Gemma, la redacció de la notícia és monstruosa i no gens professional, i sembla tendenciosa, ni que sigui de bona fe. Era molt fàcil contactar-nos o documentar-vos bé. Raquel, l’emplaçament –al meu parer– va ser indigne i aquests nyaps no haurien de formar part d’un TN de la qualitat del que tu fas. Per desgràcia el mal ja està fet.

Notícies relacionades

La senyora Carulla

Les batalles de rap de Sants arriben al cine

Rebeu una abraçada, tanmateix.

Roger Peña Carulla»