ESPECTACLES A CASA

La pandèmia turbopropulsa el teatre i els concerts en 'streaming'

El sistema ha permès mantenir el contacte entre artistes i públic en la crisi sanitària i ara alça el vol com a negoci

Alejandro Sanz prepara un concert mundial des de Madrid i teatres, auditoris i festivals també aposten per les plataformes

zentauroepp56045216 icult201130182811

zentauroepp56045216 icult201130182811 / FERRAN NADEU

7
Es llegeix en minuts
Marta Cervera

Tot i que no hi ha res com l’emoció i l’energia d’un espectacle en directe, les noves tecnologies garanteixen nous públics fins i tot a milers de quilòmetres. La ‘boy band’ nord-coreana BTS va vendre la barbaritat de 800.000 entrades per al concert en ‘streaming’ que va realitzar durant la primera onada de la pandèmia després d’haver de cancel·lar la seva gira mundial. A una mitjana de 26 euros cada una, negoci rodó. A Espanya, els xous d’‘OT’ el mes de juliol en el WeZink de Madrid van demostrar l’èxit de l’‘streaming’ al nostre país, amb preus més ajustats, d’entre 8 i 12 euros. I Alejandro Sanz ofereix un gran concert en ‘streaming’ amb la seva banda el pròxim dissabte 5 de desembre, en realitat la nit de dissabte a diumenge. Ho farà des d’un plató de Madrid en directe a la una de la matinada, hora espanyola, per adaptar-se als horaris de Llatinoamèrica, tot i que la seva actuació podrà disfrutar-se a qualsevol part del món. Entrades des de 17 euros per al públic europeu fins a 12 dòlars a l’Equador. 

«L’‘streaming’ quedarà com a eina per presentar discos i fer esdeveniments especials»

Borja González

MOW Management

L’‘streaming’ té les de guanyar. Va començar de manera ‘casual’ amb els artistes gravant-se de qualsevol manera. Però en molt poc temps s’ha sofisticat i també hi ha pujat el món del teatre. El de Sanz serà un gran concert amb desplegament de llum, so i sorpreses. «No crec que l’‘streaming’ substitueixi mai un espectacle en directe. Són coses diferents. Però quedarà com a eina per presentar discos i fer esdeveniments especials», opina Borja González, de MOW Management, que porta a Alejandro Sanz.  

L’‘streaming’ d’arts escèniques és més que una moda forçada per la pandèmia i ha vingut per quedar-se. En el futur conviurà amb els espectacles tal com els coneixem. La bona marxa de la plataforma A Distancia, inaugurada aquest any pel festival de teatre Temporada Alta, ha desbordat les expectatives dels seus organitzadors, explica Salvador Sunyer, el seu director. Espectacles per a nens i adults estan funcionant molt bé. També Oriol Aguilà, que a l’estiu va ser dels primers a estrenar aquesta fórmula al Festival de Peralada, afirma: «Seguirem amb l’‘streaming’ tot i que tinguem públic presencial aquest estiu». Però a partir de la pròxima edició les emissions seran de pagament.

Preu: prova-error

«El preu de les entrades en ‘streaming’ és una cosa que s’està descobrint a base de prova-error», comenta Tito Ramoneda, president de la promotora de The Project, que oferirà als seus artistes la possibilitat de fer transmissions de qualitat a la Sala Barts després de la seva aliança amb Banister Live, empresa responsable del concert d’‘OT’ abans esmentat. «Un artista que hagi venut totes les localitats, una cosa molt fàcil avui amb l’aforament reduït a causa de la Covid-19, podrà arribar a molta més gent amb l’‘streaming’. No serà el mateix que estar allà però podrà connectar de manera molt directa amb l’artista, aparèixer a la pantalla durant el concert, fer un ‘meet & greet’... ". I apunta que potser els nadius tecnològics prefereixin amb el temps experiències immersives com passa amb els videojocs. «L’‘streaming’ no és el futur, és el present», indica Ramomeda. I recorda que el concert de Nick Cave va ser seguit en directe per 30.000 persones que van pagar per veure-ho des de casa.

«¿Per què no fer la visió de David Lynch o Isabel Coixet de la ‘Bohème’ amb posada en escena d’Àlex Ollé?»

Valentí Oviedo

Director general del Liceu

L’Auditori Digital oferirà en el primer trimestre del 2021 26 produccions de diferents estils. El Liceu està estudiant quin model seguir de cara a un futur abonament digital per a la temporada 2021-2022. No és el MET de Nova York però ves a saber. A Valentí Oviedo, director general del Liceu, li agrada pensar en gran. «Les produccions per a pantalla són com una pel·lícula. Hauran de tenir un segell especial. ¿Per què no veure la visió de David Lynch o d’Isabel Coixet de la ‘Bohème’ amb posada en escena d’Àlex Ollé?». El ‘Don Giovanni’ que va obrir la temporada i va haver de cancel·lar-se després de només algunes funcions a causa del tancament dels teatres va registrar 21.417 visualitzacions en la setmana que va estar disponible. «Si volem que la gent pagui per veure òpera en ‘streaming’ hem de ser els millors i els primers a oferir una cosa única. El públic potencial és qualsevol amant de l’òpera a qualsevol part del món». 

Teatre a casa

L’espectacle inaugural ‘Bouvetøya (la necessitat d’una illa)’ pensat per ser disfrutat tant presencialment com en ‘streaming’, amb l’estrena en directe, ha sigut un dels espectacles més sol·licitats del Temporda Alta  A Distància. Al Pot Petit, a qui el tancament dels teatres pel Govern va agafar enmig de les seves representacions d’‘El lleó vergonyós’, la gravació de l’espectacle els va salvar. Per a la primera sessió en digital 400 persones van comprar entrada, una passada. Els preus dels espectacles ‘online’ oscil·len entre els 3 i els 8 euros.

Al Lliure hi ha hagut 632 subscripcions a la temporada des del 15 de setembre passat. 29 euros per accedir a tot el contingut de la temporada que inclou tant les obres programades com nous formats només per a emissió digital com el teatre radiofònic. Fins ara s’han registrat, a més, 304 compres d’espectacles únics, amb entrades entre 3 i 7 euros. Més de la meitat han sigut per veure ‘El cuadern daurat’: 172 compres. «La resposta en aquest primer mes i mig ha sigut molt positiva. Tenim gairebé 1.000 usuaris. El subtitulat en diferents idiomes permet arribar a tot arreu», aprecia Juan Carlos Martel, director del Lliure. «Hem millorat molt en la qualitat de les gravacions, una cosa necessària ja que ens segueix gent a la qual agrada el teatre, tot i que mai pot ser igual a l’experiecia presencial que és insubstituïble». S’han invertit 133.000 euros en aquesta primera temporada ‘online’. No cerca rendibilitat a curt termini. «Som un teatre públic, no busquem un retorn econòmic sinó social i tot el material digital ens serveix per fer arribar el Lliure més enllà de les seves parets físiques, acaba amb l’elitisme de les platees».  

«La producció s’encareix. A més de la funció, hi ha la realització, que segons el nombre de càmeres pot arribar als 2.000 euros»

Salvador Sunyer

Director del Temporada Alta

Notícies relacionades

   

L’‘streaming’ té un cost afegit, sigui en directe –’live streaming’– o amb gravació prèvia, perquè necessita una infraestructura humana i tècnica especial: una taula de realització, càmeres, tècnics... «La producció s’encareix. A més de la funció, hi ha la realització, que segons el nombre de càmeres pot costar entre 1.000 i 2.000 euros», comenta Sunyer. Les entrades del digital són més barates però se’n poden vendre moltes més. ¿De què depenen els preus? És un terreny nou per a tothom. «L’important ara és anar tirant com puguem i no haver de tancar», resumeix. 

Primer pla amb aforament limitat a Zoom

En el Temporada Alta també els espectacles per Zoom, protagonitzats per un únic intèrpret amb qui al final es pot xerrar, estan aconseguint bastant èxit. Alguns, com el ‘Psicosis de las 4:48’, obra de Sarah Kane protagonitzada per Anna Alarcón, i ‘Informe para una Academia’, de Franz Kafka, interpretat per Ivan Benet, han esgotat localitats i han incorporat noves funcions ‘online’. «La gent sol comprar les entrades en l’últim moment. De les 70 que hi ha en un Zoom el normal és tenir-ne unes 30 de venudes i el mateix dia es venen totes les que queden», assenyala Salvador Sunyer, director de la cita teatral. Així va passar també amb l’espectacle amb poesies de Lorca d’Irene Escolar, que per altres compromisos de l’actriu no s’ha pogut reprogramar. «Crec que és una fórmula que deixarem fixa per a pròximes edicions», explica Sunyer. «Tot i que tots necessiten un treball de muntatge i un cap de sala per atendre el públic i organitzar cada sessió, el Zoom ofereix una cosa que el teatre no pot donar-te: tot és en primer pla. És diferent i complementari de l’experiència presencial de quan vas a una sala». ‘Prometeus’, el mite clàssic explicat a nens per Señor Serrano barrejant idees de l’original, figures i maquetes de Lego, imatges de ‘Frankenstein’ i informació de Google, també va arribar via Zoom.  El Torneig de Dramatúrgia, un fenomen que havia deixat petita la sala La Planeta, també ho ha sigut en ‘streaming’.  I sempre que els teatres redueixen aforaments o han de tancar per complir les mesures del Procicat la demanda ‘online’ puja.